Opòssum de Virgínia
L'opòssum de Virgínia o sariga de Virgínia (Didelphis virginiana) és l'únic marsupial trobat a Nord-amèrica més al nord del Rio Grande.
Didelphis virginiana  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 12,75 dies |
| Longevitat màxima | 6,6 anys |
| Pes | 0,16 g (pes al naixement) |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 40502 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Didelphimorphia |
| Família | Didelphidae |
| Gènere | Didelphis |
| Espècie | Didelphis virginiana Kerr, 1792 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Significat | Doble úter de Virgínia |
| Distribució | |
 Mapa de distribució | |
Com les altres sarigues, viu uns quatre o cinc anys. No té cap mena de risc d'extinció. És un animal solitari i nocturn que fa servir la seva cua prènsil per a desplaçar-se entre les branques dels arbres. Es tracta d'un animal salvatge, però també pot adaptar-se a viure a parcs i jardins amb humans. És omnívor, menja insectes i animals petits, ous, fruita i llavors.[2] A més, té immunitat contra el verí de molts escurçons, la qual cosa li permet caçar-los amb relativa facilitat.[3] Té la mida d'un gat.
La seva mandíbula té una mossegada molt potent i pot obrir-se fins a pràcticament formar un angle recte. Per a defensar-se d'alguns dels seus depredadors la sariga és capaç de fer-se la morta durant sis hores, i durant aquest temps no només queda immòbil, sinó que és capaç d'alentir la respiració i els batecs del cor, a més d'emetre un líquid pudent. Òbviament aquesta estratègia no la poden usar amb els carronyaires, que mengen cadàvers.[2]
Hàbitat modifica
És un oportunista reeixit i es troba a Centreamèrica i Nord-amèrica de costa a costa (introduït a Califòrnia el 1906 i 1910[4]) i de Costa Rica al sud del Canadà; sembla que encara està ampliant la seva difusió cap al nord. Els seus avantpassats evolucionaren a Sud-amèrica, però pogueren colonitzar Nord-amèrica durant el gran intercanvi americà, possibilitat per la formació de l'istme de Panamà fa uns 3 milions d'anys. És habitual veure'l a prop de poblacions, buscant entre les deixalles, o mort per atropellament al costat de la carretera.
Referències modifica
- ↑ Entrada «Didelphis virginiana» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 31 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 La sariga Heidi Zoo de Leipzig. (alemany) (anglès)
- ↑ Werner, Robert M.; Vick, James A. «Resistance of the opossum (Didelphis virginiana) to envenomation by snakes of the family Crotalidae». Toxicon, 1977.
- ↑ Ingles, Lloyd Glenn. Mammals of California and Its Coastal Waters (en anglès). Stanford University Press, 1954, p. 43. ISBN 080471147X.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Opòssum de Virgínia |