L'Orchestra Fireluche és un grup musical de la Cellera de Ter (la Selva) nascut l'any 2002. El nom del grup prové d'un escrit d'Eduardo Galeano on hi apareix una orquestra homònima. Han participat, entre d'altres, al Festival Acústica de Figueres el 2012, any en què també van posar música a l'espot promocional del festival.[1] Han publicat set treballs.[2]
Orchestra Fireluche|
Tipus | grup de música |
---|
|
Creació | 2002, la Cellera de Ter, Província de Girona |
---|
|
Membres | Marina Boïgues, Elena Gascon, Susanna Gascon, Àurea Moll, David Sarsanedas, Quim Sitjes, Laura Xiberta, Núria Valentí, Montserrat Viñas, Domènec Boïgues |
---|
Membres anteriors | Lu Arroyo, Jordi Subirà, Aleix Rius |
---|
Segell discogràfic | Edicions Singulars, AMR Rigau Editors, Deffy Music, Discmedi |
---|
Artistes relacionats | Els Amics de les Arts, Pau Riba |
---|
Influències | |
---|
Instrument destacat | Serra instrumental, melòdica |
---|
|
Lloc web | orchestrafireluche.cat |
---|
|
En el seu disc, Tants caps tants joguets, van incorporar lletra a les seves cançons per primera vegada, cantant en sis idiomes (portuguès, italià, castellà, català, francès i anglès). També van comptar amb la col·laboració de gairebé una vintena d'artistes, incloent Roger Mas, El Petit de Cal Eril i David Carabén, entre altres. La portada del disc va ser dissenyada per Quim Corominas.[3] El disc va ser produït per Xavi Lloses i presentat al Festival Strenes de Girona.[4]
El grup és conegut per treballar principalment amb instruments de joguina o reciclats, així com d'altres propis de cultures d'arreu del món.
• Orchestra Fireluche (2004)
|
(Y todavía la quiero récords)
- Hai hoberts
- Adiós de Marco
- Cruela de vil
- Àurea
- Sardana mora
- Salitja
- Mun serrat
|
• Ja veurem per què però hi ha moltes coses inexplicables (2006)
|
- Idea Susanna
- El pit
- Fines i divines
- Pontífex
- Haihobers
- Iogurts blaus
- En peter pan té mal de cap
- Gorda
- Laurea
- Fantôme
- Mariona
- Plaiera
- Sis de mel
- Actitud
- 30 dits
- Palpita
- Lisard
|
• Eines de sons inexplicables (2008)
|
(Orchestra Fireluche i AMR Rigau Editors)
- Laos
- Prohibit menjar pedres
- Les ales
- L'elefant
- La pèrdua de la humanitat
- La gràcia seria dir-ho
- Laos (remescla)
- Prohibit menjar pedres (remescla)
- Les ales (remescla)
- La pèrdua de la humanitat (remescla)
|
• D'un llonguet un pa de quilo (2011)
|
(Deffy Music)
- Sugus (02:40)
- Fluix Entra la Laura (03:09)
- Marinutxi (02:14)
- Milos o un senyor de Plovdiv (02:12)
- 81 (02:56)
- Tim (03:00)
- African Rock (02:31)
- El gust de les cireres (03:33)
- Aiguat de vi (03:00)
- 30 dits (01:40)
- Nagore (03:24)
- Picada de peus (01:46)
- Aspet (02:22)
|
2017: Colibrí en flames (Autoedició)[5]
2019: Ataràxia (amb Pau Riba, U98 Music)[6]
- ↑ «L'Orchestra Fireluche posa música al cartell del Festival Acústica de Figueres». El Periódico, 25-07-2012.
- ↑ «Discografia al web del grup».
- ↑ «La Orchestra Fireluche presenta su quinto disco, el primero con letra en sus canciones». La Vanguardia, 22-03-2013.
- ↑ Camps, Jordi «L'Orchestra Fireluche suma veus en el seu cinquè disc». El Punt Avui, 23-03-2013.
- ↑ Castillón, Xavier. «La Fireluche deixa anar a Girona el seu ‘Colibrí en flames'», 31-03-2017. [Consulta: 26 novembre 2019].
- ↑ Vidal, Guillem. «Riba, Fireluche i el nirvana». El Punt Avui, 26-11-2019. [Consulta: 26 novembre 2019].