Orella d'ase
L'orella d'ase[1][2][3] (Otidea onotica, del grec us, otós, orella, eidos, forma, i ónos, ase) és una de les espècies més comunes i conegudes del gènere[4] i del grup de les orelles d'ase. Es caracteritza per desenvolupar apotecis de color groc ocraci bastant grans, sovint amb una tonalitat rosada, puntejats o tacats en la cara interna. La presència de tons rosats varia considerablement.
Otidea onotica  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Pezizomycetes |
| Ordre | Pezizales |
| Família | Pyronemataceae |
| Gènere | Otidea |
| Espècie | Otidea onotica Fuckel, 1870 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Peziza onotica |
| Sinònims | Discina abietina Peziza abietina Peziza abietina subsp. porosa Peziza porosa Aleuria abietina Aleuria onotica Peziza onotica Otidea abietina Otidea abietina var. nigra
|
Notes nomenclaturals modifica
Va ser descrita com Peziza onotica per CH Persoon (Syn. meth. fung. (Göttingen) 2: 637. 1801),[5] i combinada per KWGL Fuckel a Otidea onotica (Pers.) Fuckel, Jb. Nassau. Ver. Naturk. 23-24: 330 (1870) [1869-70].[6]
Descripció modifica
Té una forma de cassoleta que pot atènyer fins als 10 cm d'alçada per 5 cm d'ample. Aquesta cassoleta, però, té una forma allargada i presenta un tall o fissura a un costat i les vores caragolades cap a l'interior, de manera que pren un aspecte que recorda el d'una orella de llebre o de ruc. La carn és prima, de color pàl·lid, trencadissa i s'esquerda amb facilitat. No té cap olor ni sabor remarcables.[7] Les espores són llises, hialines, amb dues gútules a l'interior i mesuren 12-14 x 6-8 µm. Els ascs que les formen contenen vuit espores i mesuren al voltant de 225 x 15 µm. També s'observen paràfisis ramificades a la base, septades i molt corbades vers l'àpex, on assoleixen de 3 a 4 µm d'ample.[7][8]
Distribució i hàbitat modifica
Comú; solitari o en grups; des de la tardor a inicis d'hivern; en tota mena de sòls; des de l'estatge subalpí a la muntanya mitjana; tant en boscos de planifolis (alzinars, rouredes, etc.) com de coníferes (pinedes i avetoses)[7] [3][9]
Comentaris modifica
D'entre les espècies que poden tindre forma d'orella i que fructifiquen a la tardor es troben, entre d'altres, Otidea alutacea (més petita i de color bru), Otidea leporina (més petita, de color bru amb reflexos vermellosos), Otidea concinna (també més petita, amb un peu curt i de color de groc viu a ocraci clar) i Aleuria aurantia (de color ataronjat viu i amb la cara exterior coberta de pruïna).[7]
Comestibilitat modifica
Referències modifica
- ↑ Institut d'Estudis Catalans (català)
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Olariaga, I.; Vooren, N. Van; Carbone, M.; Hansen, K. «A monograph of Otidea (Pyronemataceae, Pezizomycetes)». Persoonia - Molecular Phylogeny and Evolution of Fungi, 35, 1, 23-12-2015, pàg. 166–229. DOI: 10.3767/003158515X688000. PMC: PMC4713104. PMID: 26823633.
- ↑ «Synopsis methodica fvngorvm», 1801.
- ↑ «Jahrbücher des Nassauischen Vereins für Naturkunde», 1869-70.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 31.
- ↑ 2015 Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea. Mikologia. Bajauri (castellà)
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
- ↑ «Norges sopp- og nyttevekstforbund».