Beloniformes
Els beloniformes (Beloniformes) són un ordre de peixos teleostis del superordre dels acantopterigis.
 orenol  | |
 | |
| Període | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Beloniformes L.S.Berg, 1937 |
-1.JPG)
Morfologia modifica
- La majoria són peixos de mida mitjana.
- Cos molt allargat.
- Mancats de radis espinosos a les aletes.
- Línia lateral ínfera.
- Escates cicloides.
- Aletes anal, dorsal i ventrals en posició posterior.
- Mostren una interessant varietat de mandíbules. Així, la família Adrianichthyidae presenta una enormement allargada mandíbula inferior, tant en juvenils com en adults. En canvi, en les famílies Belonidae i Scomberesocidae ambdues mandíbules (superior i inferior) són allargades en els adults, mentre que els juvenils d'algunes espècies passen per una fase de mandíbula inferior allargada i superior normal, per després desaparèixer en els adults. Aquest allargament juvenil desapareix gairebé per complet en les espècies de la família Exocoetidae (peixos voladors).[3]
Alimentació modifica
Es nodreixen d'algues, plàncton o animals més petits (incloent-hi altres peixos).[4]
Hàbitat modifica
La majoria d'espècies són marines, encara que algunes habiten aigües salobres o dolces.[5]
Costums modifica
Acostumen a viure a prop de la superfície de l'aigua i, alguns representants, són capaços de saltar-ne fora. Així, Dermogenys pusillus és capaç de vols rasants damunt la superfície de l'aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals. Els veritables peixos voladors (família Exocoetidae) aconsegueixen de planar en saltar fora de l'aigua gràcies a un desenvolupament exagerat de les aletes pectorals, que semblen ales.[6]
Taxonomia modifica
La seva classificació és controvertida i, recentment, s'han fet alguns canvis.[3] S'agrupen en cinc famílies de dos subordres diferents:
Principals espècies als Països Catalans modifica
- Belone belone (agulla)
- Cypselurus heterurus (verat volador, peix volador)
- Dermogenys pusillus
- Exocoetus volitans (orenyola, orenol, peix volador, exocet)
- Scomberesox saurus (trumfau)
- Strongylura acus (agulla imperial)[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 FishBase (anglès)
- ↑ Carroll, R.: Vertebrate paleontology and evolution. W.H. Freeman, Nova York, 1988
- ↑ 3,0 3,1 Lovejoy, N; Iranpour, M; Collette, B «Phylogeny and Jaw Ontogeny of Beloniform Fishes». Integrative and Comparative Biology, 44, 2004, pàg. 366–377.
- ↑ Helfman G., Collette B., & Facey D.: The Diversity of Fishes, Blackwell Publishing, pp 274-276, 1997, ISBN 0-86542-256-7
- ↑ «Beloniformes (Order)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 28 d’agost 2012. [Consulta: 11 d’octubre 2008].
- ↑ 6,0 6,1 «Beloniformes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ ITIS (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ NCBI (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ AQUATAB.NET
- ↑ MarineSpecies.org (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
Bibliografia modifica
- Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
