Orfeó Granollerí

Entitat Cultural

L'Orfeó Granollerí va ser creat el 1914 per iniciativa de la Unió Liberal de Granollers. El 3 de juny d'aquell any se'n va aprovar el reglament i s'encarregà la direcció de la nova formació coral al mestre Martí Llobet Palaus. Una de les primeres accions impulsades per l'Orfeó va ser promoure que es dediqués un carrer de Granollers a Anselm Clavé, proposta que va rebre el suport de la Societat Coral Amics de la Unió, l'altra entitat coral de la ciutat, i que va representar que la carretera principal fos batejada amb aquest nom que encara porta ara. El disseny de l'estendard de l'orfeó va ser encarregat a Alexandre de Riquer.[1]

Infotaula d'organitzacióOrfeó Granollerí
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscor Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació3 juny 1914
Data de dissolució o abolició12 juny 1943 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director musicalMartí Llobet i Palaus (1914–1920) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu de l'Orfeó Granollerí al local de la Unió Liberal. Joan Font. Arxiu Municipal de Granollers
Local de l'Orfeó Granollerí escindit de la Unió Liberal, situat a la Plaça de la Corona. Joan Canal. Arxiu Municipal de Granollers

El 1918 hi va haver discussions internes de caràcter ideològic que van comportar que alguns membres de l'orfeó i el seu director Martí Llobet, que argumentaven sentir-se massa controlats per la junta de la Unió Liberal, deixessin l'entitat i creessin un nou orfeó granollerí en un altre local, amb el suport del Centre Catòlic i la societat La Alhambra. D'aquesta manera hi va haver, durant un breu període, dos grups corals anomenats Orfeó Granollerí: els qui s'havien escindit, dirigits pel mestre Llobet, i els que es quedaren a la Unió Liberal que serien dirigits a partir d'aquell moment pel mestre Aureli Font.[2]

El 1932, des del mateix orfeó s'impulsà també la creació de l'Esbart Dansaire de Granollers.[3]

Passada la Guerra Civil Espanyola, l'orfeó va seguir actiu fins a la seva dissolució del 12 de juny de 1943.[4]

Referències modifica

  1. Farnés Sararols, Josep Maria. Crònica de la Unió Liberal. Granollers: Ajuntament de Granollers, 1981. 
  2. Fernández García, Mariano. La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors del teixit associatiu a Granollers, 1881-1936. [Granollers]: Ajuntament de Granollers, 1999. ISBN 84-930014-1-4. 
  3. Capdevila Oliveras, Josep. L'Esbart Dansaire de Granollers. Granollers: Ajuntament de Granollers, 2009 [i.e. 2010]. ISBN 978-84-937059-1-6. 
  4. «Revista del Vallès, 25/6/2004». [Consulta: 2 abril 2022].