L'orguenet és un instrument musical portàtil inventat a principis del segle xix a Anglaterra. És un instrument que es pot tocar sense entendre de música. Per produir música només cal girar un manubri que fa moure sobre el seu eix un cilindre que conté unes pues de diferents formes i mides que mouen al seu torn uns martellets que percudeixen les cordes de piano que hi ha situades a l'interior d'una caixa fent-les sonar.[1][2]

Infotaula d'instrument musicalOrguenet
Tipusconjunt de flautes obertes amb conducte intern sense digitació Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs421.222.11-9 Modifica el valor a Wikidata
Originari deFrança Modifica el valor a Wikidata

Mostra d'àudio

Modifica el valor a Wikidata

Cada rodet solia tenir deu músiques diferents. En els instruments moderns la selecció de la peça s'efectua mitjançant una vareta amb mosses. Cadascuna correspon a una partitura. Per la seva facilitat d'ús, va ser un instrument popular que va conviure amb el piano i fins i tot amb els gramòfons, els va substituir en les festes populars.

Referències modifica

  1. «Orguenet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jean-Christian Michel. "Histoire des orgues de Barbarie." Official website.

Bibliografia modifica

  • Diagram Group. Musical Instruments of the World. New York: Facts on File, 1976.
  • Ord-Hume, Arthur W.J G. Barrel Organ: The Story of the Mechanical Organ and Its Repair. London: George Allen & Unwin, 1978.
  • Reblitz, Arthur A., Q. David Bowers. Treasures of Mechanical Music. New York: The Vestal Press, 1981.
  • Smithsonian Institution. History of Music Machines. New York: Drake Publishers, 1975.
  • C. Mariotti, L'organetto di Barberia nella poesia italiana otto-novecentesca, a Studi novecenteschi, XXXIV n. 74, luglio-dicembre 2007, pp. 341–81.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orguenet