Ortoestil

Un ortoestil^[1] en gnomònica és la part de l'estil perpendicular a la superfície del rellotge de sol.^[2]^[3]^[4] Es tracta d'una de les més antigues elements emprats en la construcció de rellotges de sol, per exemple en els solàriums que indicaven les hores temporàries horitzontals empleats pels romans, tal com el que es descriu per Plini el Vell al Camp de Mart de Roma, el ortoestilo és un obelisc pel seu caràcter perpendicular a la superfície horitzontal de la plaça.

Variants modifica

A l'ombra del ortoestil, els autors del Renaixement, la dividien en:

Umbra recta si l'ombra del ortoestil es llança sobre un sòl horitzontal
Umbra versa si l'ombra del ortoestil es llança sobre una paret vertical

Avui dia la majoria dels rellotges de sol (estil-axials) empren el ortoestil com un element d'elevació de l'gnòmon i la seva ombra no té valor gnomònic.

Referències modifica

↑ «Ortoestil». Optimot. [Consulta: 22 febrer 2013].^{[Enllaç no actiu]}
↑ (italià) Philippe de La Cotardière, (1987), Dizionario di astronomia , Greseme Editorial, Roma, pàg. 148
↑ «TERMCAT. – Consulteca» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2018].
↑ Philippe de la Cotardière, (1987), Dizionario di astronomia , Greseme Editorial, Roma, pàg. 148

[1] «Ortoestil». Optimot. [Consulta: 22 febrer 2013].^{[Enllaç no actiu]}

[2] (italià) Philippe de La Cotardière, (1987), Dizionario di astronomia , Greseme Editorial, Roma, pàg. 148

[3] «TERMCAT. – Consulteca» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2018].

[4] Philippe de la Cotardière, (1987), Dizionario di astronomia , Greseme Editorial, Roma, pàg. 148

[1]

[2]

[3]

[4]