Els osmòlits són compostos que afecten l'osmosi.[1] Són solubles en la solució dins la cèl·lula, o en el fluid que les envolta, per exemple, els osmòlits de plasma. Tenen un paper en el manteniment del volum de la cèl·lula i l'equilibri de fluids. Per exemple, quan una cèl·lula s'infla per la pressió osmòtica els canals de la membrana s'obren i permeten l'eflux d'osmòlits els quals transporten l'aigua restaurant el volum cel·lular normal.[2]

Els osmòlits naturals que poden actuar com osmoprotectors inclouen el trimetilamina -òxid (TMAO), dimetilsulfoniopropionat, trimetilglicina, sarcosina, betaïna, glicerofosforilcolina, mioinositol, taurina i altres.[2] En els humans, els osmòlits són d'importància particular en la medul·la renal.[3]

Referències modifica

  1. «osmolytes : Definition» (en anglès). Everything Bio. Arxivat de l'original el 2005-05-06. [Consulta: 21 juliol 2023].
  2. 2,0 2,1 Neuhofer W, Beck FX. «Survival in hostile environments: strategies of renal medullary cells». Physiology (Bethesda), Vol. 21, num. 3, 2006, pàg. 171-80. DOI: 10.1152/physiol.00003.2006. PMID: 16714475.
  3. Gallazzini, M.; Burg, M. B. «What’s New About Osmotic Regulation of Glycerophosphocholine». Physiology (Bethesda), Vol. 24, num. 4, 2009, pàg. 245-249. DOI: 10.1152/physiol.00009.2009. PMC: 2943332. PMID: 19675355.

Bibliografia complementària modifica