Osor
Osor és una vila i municipi de la comarca de la Selva. El nom Osor és d'origen incert, però sembla que és preromà i es refereix a Ausorum, és a dir, «de la terra dels ausetans», primer, i «del comtat de Vic i bisbat d'Ausona», més endavant.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
| Comarca | Selva  | ||||
| Capital | Osor | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 420 (2023) (8,06 hab./km²) | ||||
| Llars | 66 (1553) | ||||
| Gentilici | Osorenc, osorenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 52,1 km² | ||||
| Banyat per | riera d'Osor i Ter | ||||
| Altitud | 340 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Joan Pla Coll | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17161 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 17116 | ||||
| Codi IDESCAT | 171169 | ||||
| Lloc web | osor.cat | ||||
Història modifica
La primera datació és del 860, amb la forma Auzor, referida a un lloc de la vall d'on es donà un alou al monestir d'Amer.
El 1067 el comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis de la Marca rescaten el feu d'Osor, que havien rebut en penyora per part dels vescomtes de Narbona per un préstec de 150 unces d'or.[1]
Geografia modifica
- Llista de topònims d'Osor (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| les Mines d'Osor | 16 |
| Osor | 380 |
| Sant Miquel de Ter | 27 |
| Santa Creu d'Horta | 33 |
El municipi comprèn el nucli urbà i els veïnats de les Mines d'Osor, Santa Creu d'Horta, Sant Gregori, el Coll i Sant Miquel de Maifré. Té una orografia abrupta: la Vall d'Osor està voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, i encerclada pels cims més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1.088 m), Sant Benet (1.144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1.204 m). El terme és regat pel riu Ter al nord-est, que inclou la presa del pantà de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries, que desemboca al Ter mitjà entre Anglès i la Cellera de Ter, i té afluents diversos: el torrent del Carbonell, els sots de la Maduixa i de can Pellaringa, i les rieres Noguerola i Gironella.
El poble es comunica amb Anglès i Sant Hilari Sacalm per la carretera local GI-542 amb servei diari d'autobús. La resta de comunicacions són vies forestals per on es pot accedir a Santa Coloma de Farners per Castanyet, al santuari del Coll –asfaltada– i a l'embassament de Susqueda.
Osor disposa de dispensari municipal, centre d'ensenyament públic (Escola La Vall), arxiu municipal i parroquial, sala polivalent, jutjat de pau, pista poliesportiva, camp de futbol, piscina municipal, càmping, cases de turisme rural, casa de colònies, bars i restaurants.
Les principals entitats del municipi són l'equip de futbol UE Osor, el Casal de la Gent Gran i Simpatitzants de la Vall d'Osor, l'Associació de Caçadors, l'Associació Amics del Pessebre, la Penya Barcelonista d'Osor, l'AMPA de l'Escola la Vall, la Societat de Pesca, el Club de Joves Rosó i el Consell Parroquial.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Medi natural modifica
Hidrologia modifica
Les precipitacions anuals oscil·len al voltant dels 1000 litres per metre quadrat, i sovint neva als cims més elevats i al mateix nucli urbà. Tota aquesta aigua crea un sistema de cursos d'aigua que alimenta diverses fonts i la riera principal: la riera d'Osor. Dins del terme municipal d'Osor hi ha una dotzena de fonts naturals.[2]
Flora modifica
La vegetació es caracteritza pel fet que la superfície forestal és molt àmplia i conté una gran varietat d'espècies arbòries, arbustives i herbàcies. Com que es tracta de terrenys fortament accidentats i de diferents altures, hi ha una gran diversitat de microclimes, que, units a l'elevada pluviometria, faciliten l'existència d'un paisatge vegetal molt ric i de gran bellesa. Fins a 500 m, la vegetació principal és l'alzinar amb marfull, pi pinyoner, marítim o insigne, sureda, bruc, arboç, galzeran, lligabosc mediterrani i arítjol. Entre 500 i 1.000 m hi ha alzinar muntanyenc, avellanoses, falguera, tremoledes, tell, grèvol i roure martinenc i de fulla gran, al costat del castanyer, l'espècie més significativa. Més amunt, pins, cedres, altres coníferes i fageda acidòfila. A les fondalades i prop de cabals d'aigua, roure, castanyer, vern, gatell, freixe, acàcia, plàtan, om i falguera. Hi ha arbres monumentals, com l'alzina de la Coma de més de quatre centúries,[3] el Pi Gros de l'Espinau[4] i el roure de ca n'Iglésies,[5] els castanyers del Cruset i el Sobirà, i el grèvol i el teix del Cerver. A part, es pot veure la flor o herba de Sant Segimon, planta medicinal i ornamental molt escassa i pròpia de la zona.
Fauna modifica
En rieres i torrents, hi habiten crancs de riu, truites, barbs, bagres, granotes verdes, serps d'aigua, salamandres i ocells aquàtics com la cuereta, la merla d'aigua i el botiguer o blauet. A les zones forestals hi ha senglars, guilles, conills, gats mesquers, teixons, esquirols, genetes, gorjablancs i visons americans –introduïts accidentalment i que malmeten molt la fauna autòctona–. Quant a l'avifauna, hi abunden espècies com el tudó, la merla, el gaig, les mallerengues, els pigots, els raspinells i pica-soques, el rupit o pit-roig, el pinsà vulgar, el pardal comú, les orenetes, l'aligot comú, l'esparver vulgar i aus nocturnes com la xibeca o òliba, el mussol comú i el gamarús.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Sobrequés, Santiago. «Ramon Berenguer I el Vell». A: Els grans comtes de Barcelona. 2. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1805-1.
- ↑ «Descobreix les fonts d’Osor». Ajuntament d’Osor. [Consulta: 23 agost 2021].
- ↑ «Alzina de la Coma». Arbres i arbredes monumentals. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ «Pi Gros de l'Espinau». Arbres i arbredes monumentals. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ «Roure Gros de Ca n'Iglesias». Arbres i arbredes monumentals. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consulta: 20 maig 2021].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osor |
- Osor - Lloc web oficial
- «Dades de l'ens: Ajuntament d'Osor». Municat. Generalitat de Catalunya.
- «Osor». Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
- «Consell Comarcal de la Selva».