Ossos de sant

postres de massapà i rovell d'ou

Els ossos de sant són unes postres elaborades amb massapà (pasta d'ametlla), de color blanc i forma allargada i cilíndrica (semblant a la d'un os amb la seva medul·la òssia), originalment farcits de dolç de rovell que recorden tíbies.[1][2] A Espanya són característics en les pastisseries per a la celebració de les dates properes al Dia de Tots Sants (primer de novembre), juntament amb els bunyols de vent. La seva presentació en algunes ocasions recorda a la dels reliquiaris.

Infotaula menjarOssos de sant
Característiques
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusconfit Modifica el valor a Wikidata

Història i costums modifica

L'elaboració d'aquests dolços es remunta al començament de segle xvii, encara que la utilització del massapà és de l'època andalusina. Possiblement el seu origen es trobe a València (apareixen citats ja en l'Art de cuina de Francisco Martínez Montiño, de 1611)[3] S'elaboren principalment per a la celebració del dia de Tots Sants i Difunts, coincidint amb la recol·lecció de l'ametlla.

Són típics de la zona de Castella i Lleó, encara que no obstant això actualment estan molt difosos per tota la geografia peninsular.[1][3] En altres regions s'incorporen dolços propis similars com poden ser els ossos de Sant Expedit (sud) i els panellets (zona oriental).

La transmissió de la cultura castellana a Amèrica, entre els segles xvi i xviii, va derivar en una variant d'aquestes postres a Mèxic: les calaveretes de dolç i el pa de mort, igualment típics del 1r i el 2 de novembre (Dia de morts), als quals erròniament s'atribueix orígens precolombins.

Enllaços externs modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 García-Pelayo y Gross, Ramón; de Toro, Michel. Pequeño Larousse ilustrado (en castellà). 8ª. Larousse, 1972, p. 554. 
  2. Diccionario enciclopédico Durvan. 5 [Hispanófono - Mesa]. Reimpresión. Bilbao: Durvan, 1973. ISBN 84-85001-09-5. 
  3. 3,0 3,1 Martínez Montiño, Francisco. Arte de Cocina, Pastelería, Vizcochería y Conservería. Imprenta de Sierra y Martí, 1823.