Pangu
Pangu (en xinès tradicional: 盤古; en xinès simplificat: 盘古, en pinyin: Pángǔ, en wade-giles: P'ánkǔ) segons algunes versions de la mitologia xinesa antiga és el primer ésser de l'existència i el creador de totes les coses. Arribà a mesurar 45.000 kilòmetres d'alçada.[1] Durant divuit mil anys estigué dormint dins un ou còsmic.[2] Durant eixe temps cresqué a la mateixa velocitat que ho feia la distància entre el Cel i la Terra ocupant-ne sempre tot l'espai. Era com un ésser humà que tenia prominents ullals inferiors, banyes i el cos ple de borrissol. El seu estat anímic reflectia el temps que feia. Tant d'esforç va fer per separar el Cel i la Terra que el seu cos es va esbocinar en fragments petits de manera que el braç dret va esdevenir la muntanya del nord, els seus peus en la muntanya de l'oest, l'estómac en la del centre, el braç esquerre en la del sud i el cap en la de l'est. La seva carn va esdevenir la Terra, els pèls en arbres, els ulls en la Lluna i el Sol i les llàgrimes en els oceans, mars i llacs. Els humans no són més que les seves puces. Durant molt de temps, va transmetre els seus coneixements als humans assegut al seu tron des del cel, governant-los i explicant-los els secrets dels mars, del Sol i de la Lluna, però així que ho va haver explicat tot va desaparèixer i no se'n va saber res més. Hi ha, però, qui assegura que el planeta el va crear junt amb els primers unicorn, tortuga, drac i fènix, a base de donar-los forma a cops de cisell i martell. S'expliquen diverses altres històries sobre aquest ésser.
盤古 i 盘古  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | deïtat creadora |
| Epònim | Panhu (en)  |
Segons un mite creà els éssers humans utilitzant un motlle i deixant-los assecar. Quan estava creant les persones s'arrimà una tempesta i Pangu tractà de guardar els motlles amb persones encara per fer-se a una cova. No aconseguí guardar-les totes de manera que les que quedaren fora foren afectades per la tempesta. Amb aquest mite es tracta d'explicar per què hi ha persones contrafetes i com ha sigut d'inevitable fins i tot a mans de Pangu.[3]
Referències modifica
- ↑ Hodgson, 2003, p. 11-13, Cómo Pan Ku formó el mundo.
- ↑ Hodgson, 2003, p. 11.
- ↑ Hodgson, 2003, p. 16-17, ¿Por qué hay lisiados en la Tierra?.
Bibliografia modifica
- Hodgson, Alfred J. Cuentos y leyendas de China. Madrid: Miraguano, 2003. ISBN 84-85639-47-2.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pangu |