Un país esportiu és qualsevol territori delimitat geogràficament i històricament per homogeneïtats culturals i socials, les quals conformen un poble que té les seves pròpies institucions polítiques, més enllà del seu reconeixement polític internacional, i que disposa del seu propi sistema esportiu, constituït per diferents organitzacions que promouen, gestionen, dirigeixen i regulen l'esport, tot agrupant voluntàriament i de manera representativa en el seu si la majoria de federacions, clubs, associacions i esportistes d'aquest territori.

Pierre de Coubertin l'any 1916 va pronunciar la frase "La geografia esportiva no coincideix amb la geografia política".[1] I, efectivament, avui en dia, països amb territori delimitat, tot i no ser reconeguts internacionalment com a Estats, tenen institucions polítiques pròpies que promouen l'esport sobre la base d'una xarxa civil d'entitats socials que organitzen la pràctica esportiva. Són els que anomenem, d'acord amb la tradició esportiva internacional, països esportius.

La cooperació internacional dels països esportius modifica

L'activitat física i l'esport són activitats lliures, promogudes i organitzades per organitzacions privades, que actuen segons els valors culturals i socials més significatius de cada territori i de cada moment històric.

La implantació de l'esport com a pràctica social a l'era moderna, va ser inicialment paral·lela al desenvolupament de les societats industrials, donant lloc a unes xarxes d'associacions esportives que organitzaven la pràctica de l'esport. El nou sistema socioeconòmic no sols creà un nou model de treball sinó també de lleure, d'activitat física i d'esport. Així, les societats industrials es manifestaren també com a països esportius, en tant que territoris on es practicava l'esport amb valors i pràctiques homogenis, amb un sistema esportiu propi.

Un cop consolidats aquests sistemes esportius territorials es constituïren les federacions internacionals, com entitats privades de coordinació i promoció de l'esport, amb independència i al marge de les estructures dels Estats sobirans. La geografia esportiva de les primeres federacions internacionals no coincidia amb la geografia política.

La consolidació de l'esport com a fenomen social ha comportat al llarg del segle xx una progressiva implicació de les institucions polítiques en la promoció de l'esport. Aquesta col·laboració entre les màximes institucions polítiques i les federacions esportives ha donat lloc amb el temps a una progressiva coincidència pràctica de la geografia esportiva amb la geografia política dels Estats sobirans.

Aquesta progressiva coincidència fa que l'esport d'aquests països busqui camins per estar més present en el marc esportiu internacional i plantegi la necessitat d'establir vies de cooperació entre els països esportius.

La cooperació internacional entre països esportius, corresponguin o no a Estats sobirans, esdevé doncs un instrument estratègic de gran importància per a l'esport d'aquests països. Aquesta cooperació s'adreçarà a intercanviar informació, compartir projectes i establir sistemes específics de col·laboració que trenquin aïllaments i permetin la lliure participació esportiva en tots els àmbits internacionals.

Referències modifica