Països Baixos al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Els Països Baixos són un dels pocs països que han participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des de la primera edició (1956). A data de 2007, només Bèlgica, Alemanya, França i el Regne Unit han participat més vegades.

Països Baixos
Estació membre	(2014–) Antics membres NTS (1956–1969) (1970–2009) (2010–2013)
Final Nacional	Nationaal Songfestival (1956-2012)
Aparicions	63 (53 finals)
Primera aparició	1956
Millor resultat
Final	1r 1957, 1959, 1969, 1975 i 2019
Semifinal	1r 2014 i 2019
Pitjor resultat
Final	23è 1994
Semifinal	21è 2007
Enllaços externs
Pàgina dels Països Baixos en Eurovision.tv

A través dels anys, els Països Baixos han tingut un èxit relatiu al festival, el qual l'han guanyat cinc vegades (encara que això els col·loca dins dels millors països). La seva primera victòria va ocórrer en 1957 amb la cançó «Net als toen» de Corry Brokken. Dos anys després, en 1959, hi van anar amb «Een beetje» de Teddy Scholten. En 1969, els Països Baixos van obtenir la victòria amb Lenny Kuhr i «De troubadour», encara que la van compartir amb França, Espanya i el Regne Unit. Les dues últimes victòria neerlandeses van venir en 1975, amb el grup Teach-In i «Ding-a-Dong», i en 2019, amb Duncan Laurence i «Arcade», entre les quals hi ha una diferència de quaranta-quatre anys. Els Països Baixos han acabat dues ocasions amb zero punts, i per tant en última posició, en 1962 amb De Spelbrekers i en 1963 amb Annie Palmen.

Des que van començar a participar, els Països Baixos solament hi han faltat en quatre ocasions. En 1985 i 1991, el país es va absentar a causa que Eurovisió va tenir lloc el 4 de maig, Dia de Commemoració al Regne. En 1995 i 2002 el país va ser relegat a causa del baix resultat obtingut en les edicions passades.

El festival s'ha realitzat cinc vegades als Països Baixos. En 1958, 1970, 1976 i 2020 a causa que havia guanyat les edicions anteriors. Malgrat haver guanyat l'edició de 1959, l'organització de l'esdeveniment en 1958 havia deixat a la radiodifusora sense fons suficients per tornar a organitzar el festival i va cedir l'honor al Regne Unit i a la BBC. En 1980 els Països Baixos van organitzar el festival després que Israel es refusés a fer-ho.

Des de començaments del mil·lenni, els Països Baixos no han tingut un bon resultat amb les seves cançons, fins al punt que l'any 2004 va quedar sisena en la semifinal amb una puntuació de 146 punts i en la final va obtenir un 20è lloc amb només 11 punts, de manera que no aconseguí classificar-se a la ronda final en set ocasions consecutives, en part a causa de la introducció del televot. Igual que els països d'Europa occidental, el Regne no té aliats lleials perquè li donin altes puntuacions, però Bèlgica i Israel són els països que comunament li donen la major quantitat de punts. D'altra banda i a raó de la diàspora turca i armènia, els Països Baixos sempre han donat altes puntuacions a Turquia i a Armènia. Els Països Baixos van participar en el festival de 2012 a Bakú, encara que no van aconseguir arribar a la final per vuitena vegada consecutiva. En 2013 va participar Anouk amb el tema «Birds», qui va aconseguir la 5a posició a Malmö en la semifinal (el seu millor resultat en la semifinal) i la 9a posició en la final. En 2014, aquest país va donar la sorpresa, ja que no partia com un dels favorits de les apostes de pagament, i va quedar 1a en la seva semifinal i 2a en la gran final, de manera que van quedar a un pas de la victòria. En 2015, novament es quedà sense final amb el tema «Walk Along» i la cantant Trijntje Oosterhuis, qui va acabar 14a amb 33 punts en la seva semifinal. En 2016, després de no classificar l'any previ, va seguir la bona ratxa començada en 2013 i aquell any van enviar Douwe Bob amb «Slow Down», tema que amb certa ajuda del jurat seria novament 5a en la semifinal i 11a en la gran final amb 153 punts. En 2017, va ocórrer cosa similar que a l'any anterior amb O'G3NE, amb un suport espectacular per part del jurat (a causa del seu gran directe), les quals van quedar quartes en la semifinal i onzenes en la gran final amb 150 punts. Un any més tard, Waylon quedà 18è amb 121 punts. En 2019, els Països Baixos van guanyar el festival 44 anys després de l'última vegada gràcies al tema «Arcade» de Duncan Laurence, qui va obtenir 498 punts.

En un total de 25 vegades, aquest país ha estat dins del TOP-10 dins d'una gran final.

Participacions

Llegenda

  Guanyador

  Segona posició

  Tercera posició

  Quarta o cinquena posició (Top 5)

  Última posició

Any	Seu	Artista	Cançó	Final	Ptes.	Semifinal	Ptes.
1956	Lugano	Jetty Paerl	«De vogels van Holland»	No es van publicar resultats		No va haver-hi semifinals
		Corry Brokken	«Voorgoed voorbij»
1957	Frankfurt del Main	Corry Brokken	«Net als toen»	1	31
1958	Hilversum	Corry Brokken	«Heel De Wereld»	9	1
1959	Canes	Teddy Scholten	«Een beetje»	1	21
1960	Londres	Rudi Carrell	«Wat Een Geluk»	12	2
1961	Canes	Greetje Kauffeld	«Wat Een Dag»	10	6
1962	Luxemburg	De Spelbrekers	«Katinka»	13	0
1963	Londres	Annie Palmen	«Een Speeldoos»	13	0
1964	Copenhaguen	Anneke Grönloh	«Jij Bent Mijn Leven»	10	2
1965	Nàpols	Conny Vandenbos	«'t Is Genoeg»	11	5
1966	Luxemburg	Milly Scott	«Fernando en Filippo»	15	2
1967	Viena	Thérèse Steinmetz	«Ring-Dinge-Ding»	14	2
1968	Londres	Ronnie Tober	«Morgen»	16	1
1969	Madrid	Lenny Kuhr	«De troubadour»	1	18
1970	Amsterdam	Hearts of Soul	«Waterman»	7	7
1971	Dublín	Saskia & Serge	«Tijd»	7	85
1972	Edimburg	Sandra & Andres	«Als 't Om De Liefde Gaat»	4	106
1973	Luxemburg	Ben Cramer	«De Oude Muzikant»	14	69
1974	Brighton	Mouth & MacNeal	«I see a star»	3	15
1975	Estocolm	Teach-In	«Ding-a-dong»	1	152
1976	La Haia	Sandra Reemer	«The Party's Over»	9	56
1977	Londres	Heddy Lester	«De Mallemolen»	12	35
1978	París	Harmony	«'t Is OK»	13	37
1979	Jerusalem	Xandra	«Colorado»	12	51
1980	La Haia	Maggie MacNeal	«Amsterdam»	5	93
1981	Dublín	Linda Williams	«Het Is Een Wonder»	9	51
1982	Harrogate	Bill van Dijk	«Jij En Ik»	16	8
1983	Múnic	Bernadette	«Sing me a song»	7	66
1984	Luxemburg	Maribelle	«Ik Hou Van Jou»	13	34
No hi va participar en 1985
1986	Bergen	Frizzle Sizzle	«Alles Heeft Ritme»	13	40	No va haver-hi semifinals
1987	Brussel·les	Marcha	«Rechtop In De Wind»	5	83
1988	Dublín	Gerard Joling	«Shangri-La»	9	70
1989	Lausana	Justine Pelmelay	«Blijf Zoals Je Bent»	15	45
1990	Zagreb	Maywood	«Ik Wil Alles Met Je Delen»	15	25
No hi va participar en 1991
1992	Malmö	Humphrey Campbell	«Wijs Me De Weg»	9	67	No va haver-hi semifinals
1993	Millstreet	Ruth Jacott	«Vrede»	6	92	Kvalifikacija za Millstreet
1994	Dublín	Willeke Alberti	«Waar Is De Zon»	23	4	No va haver-hi semifinals
No hi va participar en 1995
1996	Oslo	Maxine & Franklin Brown	«De Eerste Keer»	7	78	9	63
1997	Dublín	Mrs. Einstein	«Niemand Heeft Nog Tijd»	22	5	No va haver-hi semifinals
1998	Birmingham	Edsilia Rombley	«Hemel En Aarde»	4	150
1999	Jerusalem	Marlayne Sahupala	«One good reason»	9	71
2000	Estocolm	Linda Wagenmakers	«No goodbyes»	13	40
2001	Copenhaguen	Michelle	«Out on my own»	19	16
No hi va participar en 2002
2003	Riga	Esther Hart	«One more night»	13	45	No va haver-hi semifinals
2004	Istanbul	Re-Union	«Without you»	20	11	6	146
2005	Kíev	Glennis Grace	«My impossible dream»	No es va classificar		14	53
2006	Atenes	Treble	«Amambanda»			20	22
2007	Hèlsinki	Edsilia Rombley	«On top of the world»			21	38
2008	Belgrad	Hind	«Your heart belongs to me»			13	27
2009	Moscou	De Toppers	«Shine»			17	11
2010	Oslo	Sieneke	«Ik ben verliefd»			14	29
2011	Düsseldorf	3JS	«Never alone»			19	13
2012	Bakú	Joan Franka	«You and me»			15	35
2013	Malmö	Anouk	«Birds»	9	114	6	75
2014	Copenhaguen	The Common Linnets	«Calm after the storm»	2	238	1	150
2015	Viena	Trijntje Oosterhuis	«Walk along»	No es va classificar		14	33
2016	Estocolm	Douwe Bob	«Slow Down»	11	153	5	197
2017	Kíev	O'G3NE	«Lights and Shadows»	11	150	4	200
2018	Lisboa	Waylon	«Outlaw in 'Em»	18	121	7	174
2019	Tel Aviv	Duncan Laurence	«Arcade»	1	498	1	280
2020	Rotterdam	Jeangu Macrooy	«Grow»	Festival cancel·lat
2021	Rotterdam	Jeangu Macrooy	«Birth of a New Age»	23	11	País amfitrió
2022	Torí	S10	«De Diepte»	11	171	2	221
2023	Liverpool	Mia Nicolai & Dion Cooper	«Burning Daylight»	No es va classificar		13	7
2024	Malmö	Joost Klein	«Europapa»

Festivals organitzats als Països Baixos

Llegenda

  Festival organitzat sense haver guanyat l'edició anterior

  Festival cancel·lat

Edició	Ciutat seu	Localització	Presentadors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1958	Hilversum	Estudis AVRO	Hannie Lips
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1970	Amsterdam	RAI Amsterdam	Willy Dobbe
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1976	La Haia	Centre de Congressos dels Països Baixos	Corry Brokken
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1980	La Haia	Centre de Congressos dels Països Baixos	Marlous Fluitsma
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2020	Rotterdam	Ahoy Rotterdam	Chantal Janzen, Edsilia Rombley & Jan Smit / Nikkie de Jager (en línia)
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021	Rotterdam	Ahoy Rotterdam

Votació dels Països Baixos

Fins a 2019, la votació dels Països Baixos ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final Pos. País Punts 1 Suècia 190 2 Bèlgica 173 3 Alemanya 167 4 França 162 5 Regne Unit 153

Més punts atorgats en semifinals i final Pos. País Punts 1 Suècia 272 2 Bèlgica 229 3 Dinamarca 218 4 Noruega 211 5 Israel 185

Més punts rebuts només en la final Pos. País Punts 1 Bèlgica 168 2 França 158 3 Irlanda 151 4 Alemanya 147 5 Suïssa 138

Més punts rebuts en semifinals i final Pos. País Punts 1 Bèlgica 268 2 Irlanda 199 3 Alemanya 198 4 França 195 5 Dinamarca 192

12 punts

• Els Països Baixos han donat 12 punts a:

Semifinal (2004 - 2015) Any País 2004 Sèrbia i Montenegro 2005 Dinamarca 2006 Armènia 2007 Turquia 2008 Armènia 2009 Noruega 2010 Israel 2011 Suècia 2012 2013 Dinamarca 2014 Armènia 2015 Bèlgica Semifinal (2016 -) Any Jurat Televot 2016 Croàcia Armènia 2017 Bulgària Bulgària 2018 Suècia Dinamarca 2019 Suècia Noruega 2021 Suècia Noruega

Final (1975 - 2015) Any País Any País Any País 1975 Luxemburg 1989 Dinamarca 2003 Turquia 1976 França 1990 França 2004 1977 Bèlgica 1991 No hi va participar 2005 1978 Israel 1992 Itàlia 2006 1979 França 1993 Portugal 2007 1980 Alemanya 1994 Irlanda 2008 Armènia 1981 Regne Unit 1995 No hi va participar 2009 Noruega 1982 Xipre 1996 Irlanda 2010 Armènia 1983 Israel 1997 Regne Unit 2011 Dinamarca 1984 França 1998 Alemanya 2012 Suècia 1985 No hi va participar 1999 2013 Bèlgica 1986 Suïssa 2000 Turquia 2014 Àustria 1987 Irlanda 2001 Estònia 2015 Bèlgica 1988 Dinamarca 2002 No hi va participar Final (2016 -) Any Jurat Televot 2016 Austràlia Bèlgica 2017 Portugal Portugal 2018 Alemanya Alemanya 2019 Suècia Noruega 2021 Suècia Noruega

Galeria d'imatges

• 
  Corry Brokken a Hilversum (1958)
• 
  Edsilia Rombley a Hèlsinki (2007)
• 
  Hind a Belgrad (2008)
• 
  Sieneke a Oslo (2010)
• 
  Anouk a Malmö (2013)
• 
  The Common Linnets a Copenhaguen (2014)
• 
  Trijntje Oosterhuis a Viena (2015)
• 
  Douwe Bob a Estocolm (2016)
• 
  O'G3NE a Kíev (2017)
• 
  Waylon a Lisboa (2018)
• 
  Duncan Laurence a Tel Aviv (2019)