Pa de cucut de bosc
El pa de cucut de bosc[2] o Oxalis acetosella és una espècie del gènere Oxalis, oriünda d'Europa i part d'Àsia. O. acetosella va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 433. 1753.[1] El seu nom genèric, oxalis, deriva de la paraula grega oxys, "afilat, acre", referint-se al sabor agre de les fulles i la tija.[3] L'epítet llatí acetosella al·ludeix al sabor àcid de les parts verdes.[4]
Oxalis acetosella  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Oxalidales |
| Família | Oxalidaceae |
| Gènere | Oxalis |
| Espècie | Oxalis acetosella L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | vinagre |
| Sinònims | |
Noms populars modifica
agriguella fina, agrella borda, agrelles de riu.
Morfologia modifica
.jpg)
Planta perenne, humil, proveïda d'una tija rastrera, prima, que pot arrelar als nusos, amb restes de la base dels pecíols a manera d'engrossiments. Les fulles, amb pecíols de fins a 15 cm d'altura, són palmejades, trifoliades, amb folíols de 10-27 x 15– 30 mm, obcordades i emarginades. Les flors són solitàries, campanulades, amb peduncles de 5 a 10 cm. El calze està format per 5 sèpals oblongo-lanceolats, membranosos, alguna cosa soldats a la base, que aconsegueixen 5 mm de longitud. La corol·la consta de 5 pètals, lliures de 8 a 15 mm, blancs amb nervis liles, porpres o violacis. L'androceu està format per 10 estams amb anteres grogues; el gineceu està format per un sol ovari coronat per 5 estils. El fruit és una càpsula ovoide, angulosa, de fins a 10 mm. En madurar s'obre per unes sutures longitudinals i expulsa les petites llavors a manera de projectils al mínim frec.[5]
Ecologia modifica
Creix entre la fullaraca o la molsa en boscos frescos i ombrívols, com ara rouredes humides i fagedes, és menys comuna en pinedes. En climes humits està present des del nivell del mar; a les zones més seques de la seva àrea de distribució està restringida a l'estatge montà; aconsegueix fins al pis subalpí. Necessita sòls pobres en nutrients i àcids, amb un pH de 3,5 a 5,5.[5] Floreix de març a juny.
Toxicitat i usos modifica
Com les altres espècies del gènere Oxalis, les parts aèries d'O. acetosella contenen oxalats, la ingestió dels quals en gran quantitat pot suposar un risc per a la salut.[6]
Històricament s'usava per extreure l'oxalat de calci, mitjançant l'ebullició. També s'ha utilitzat O. acetosella, fresca, com un remei contra l'acidesa de l'estómac i les indisposicions del fetge i de la digestió.
Vegeu també modifica
Notes modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Oxalis acetosella». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 13 gener 2010].
- ↑ «pa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Dictionary of Botanical Epithets». www.winternet.com.
- ↑ Aleluya (Oxalis acetosella) Arxivat 2012-10-07 a Wayback Machine. (Vive la Naturaleza)
- ↑ 5,0 5,1 «Oxalis acetosella». asturnatura.com.
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA) «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». . DOI: 10.2903/j.efsa.2012.2663.
Bibliografia modifica
- Neltje Blanchan. Wild Flowers Worth Knowing. Project Gutenberg Literary Archive Foundation, 2005.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pa de cucut de bosc |