Pacte per Itàlia
Pacte per Itàlia (en italià Patto per l'Italia) fou una coalició electoral de centre italiana constituïda per a les eleccions legislatives italianes de 1994,[1] que pretenia ser una alternativa tant a llista de dretes (Pol de les Llibertats, de Silvio Berlusconi) com la d'esquerres (Aliança dels Progressistes, d'Achille Occhetto). Presentava el seu propi candidat a la presidència del consell, Mariotto Segni, i era formada per
- Partit Popular Italià, dirigit per Mino Martinazzoli
- Pacte Segni, de Mariotto Segni
- Partit Republicà Italià, de Giorgio La Malfa
- Unió Liberaldemocràtica de Valerio Zanone
- Els Socialdemòcrates de Giuliano Amato, reformistes formats amb antics membres del PSI i PSDI (Gian Franco Schietroma, Sandro Principe, Luigi Covatta i Andrea Cavicchioli).
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | coalició electoral  |
| Ideologia política | democràcia cristiana |
| Història | |
| Creació | gener 1994 |
| Data de dissolució o abolició | març 1995 |
A la quota proporcional per la Cambra dels Diputats presentà dues llistes, la del PPI i la del Pacte Segni, a la que s'agregaren membres dels altres socis de coalició. Va obtenir un 15% a la Cambra (4 diputats)i el 16,7% al Senat (31 senadors). Per la Cambra fou majoritari a tres col·legis de Campània (Gianfranco Rotondi, Antonio Valiante i Mnario Pepe) i un de Sardenya (Giampiero Scanu), on la desfeta fou tal que ni el mateix cap de llista Segni, pogué guanyar al seu col·legi electoral a Sàsser. Després d'aquest resultat la coalició es va trencar i pel que fa als seus membres:
- El PPI, liderat ara per Rocco Buttiglione, va viure un fort procés d'enfrontament intern entre els que preferien una aliança amb el centredreta (Buttiglione) i els que el preferien amb el centreesquerra (Gerardo Bianco). La crisi es tancà amb la sortida del partit de Buttiglione, qui fundaria Cristians Democràtics Units.
- El Pacte Segni va patir escissions cap a Forza Italia (Giulio Tremonti i Alberto Michelini) i s'adherí a l'Ulivo, amb el que es presentà a les eleccions legislatives italianes de 1996 sota el nom de Rinnovamento Italiano. A partir del 1999 s'alià amb la Casa de les Llibertats i el 2004 es transformà en Pacte dels Liberaldemòcrates.
- El PRI de La Malfa es presentà dins l'Ulivo amb el PPI i va obtenir 2 diputats i 2 senadors el 1996, però a les eleccions legislatives italianes de 2001 es presentà per la Casa de les Llibertats, estretament aliat amb Forza Italia.
- Unió Liberaldemocràtica de Valerio Zanone confluí en la Federació de Liberals Italians i entrà a formar part de l'Ulivo com a membre d'Unió Democràtica.
- Els socialdemòcrates acabaren confluint en diversos partits: I Democratici, CCD, Forza Italia, Demòcrates d'Esquerres o Socialistes Democràtics Italians.
Dissolució modifica
Després de les eleccions legislatives italianes del 1994, l'aliança es va dissoldre. El Partit Popular Italià va patir una escissió entre els que volien unir-se a la coalició de centredreta de Berlusconi (trencant amb el PPI i formant els Cristians Democràtics Units de Rocco Buttiglione) i els que volien aliar-se amb l'esquerra Partit Democràtic de l'Esquerra (PDS). La resta del PPI es va unir al PDS en la coalició de centreesquerra L'Ulivo liderada per Romano Prodi.[2]
Resultats electorals modifica
| Vots | % | Escons | ||
|---|---|---|---|---|
| Legislatives 1994 | Majoritari Cambra | 46 | ||
| Senat | 5.519.090 | 16,7 | 31 |
Referències modifica
- ↑ Martínez Martínez, Rafael C. Pràctiques de sistemes polítics comparats: estudi de casos: (en castellà). Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2000, p. 96. ISBN 9788483380802.
- ↑ Moliterno, Gino. Encyclopedia of Contemporary Italian Culture (en anglès). Routledge, 2002, p. 852. ISBN 9781134758777.