Viquipèdia

Palau Alòs

Vegeu també: Hostal de la Bona Sort

El Palau Alòs, o del Marquès de Puerto Nuevo (conegut erròniament com a del Marquès d'Alòs, que no era el títol del seu propietari, sinó el cognom),[1] és una casa senyorial que es troba al carrer de Sant Pere Més Baix, 55 cantonada amb el carrer d'en Mònec, davant de l'espai conegut com el «Forat de la Vergonya». Catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local,[2][3] el palau acull tres espais d'ús social des de la seva rehabilitació el 2011.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palau Alòs
Imatge
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere més baix, 55 i Mònec, 2 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 18″ N, 2° 10′ 43″ E / 41.38822°N,2.17854°E / 41.38822; 2.17854
Format perCorpus del 1790 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42454 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1305 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Corpus del 1790
Identificador1229-1
Lloc webbarcelona.cat… Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

 
Portal d'entrada, amb els rètols de les entitats que allotja
 
Placa commemorativa dels fets de Corpus de 1790: SANCTISSIMO D.N. IESVCHRISTI. COR / PORI. QVOD. LATVM. ANNM. PARO / CHIALI. POMPA. IIII. ID. IVNII. AN. M.DCC. / XC. IMBRE. MAXIMO. DECIDENTE. MORA / TVM. HIC. EST. NOB. D. D. IOSEPHVS. IGNA / TIVS. DE. ALOS. ET. DE. SOLDEVILA. MAR / CHIO. DE PVERTONVEVO. FELIX. AD. EUM / DIVERTENTE. DEO. MONVMENTVM. POS.

L'edifici consta d'una àmplia façana de 38 metres i consta de planta baixa, principal, dos pisos i coberta. La façana és de pedra de Montjuïc als baixos amb estuc imitant carreus a la resta. A la planta baixa s'obre el portal carrosser des d'on s'accedia al vestíbul del pati, avui difícilment distingible degut a les obres de rehabilitació. A la façana s'emfatitza la importància del pis principal mitjançant la successió de nou balcons amb brancals i llinda de pedra d'emmotllurada. Els balcons tenen les llosanes de ferro i ceràmica excepte el central que la té de pedra. La segona planta és més reduïda en altura que la principal i disposa només de finestres, excepte per la finestra de l'extrem nord-est que disposa també de balcó amb llosanes de ferro i ceràmica. La façana es tanca amb un prominent ràfec de teules.[2]

Al pati destaquen dos grans arcs escarsers. El segon és que porta a l'exterior i té les impostes decorades amb motllures. Al primer pis, s'obren balcons sense voladís i al segon finestres amb l'ampit motllurat. Una d'aquestes finestres té els brancals decorats amb fines columnes i un bust d'home en una imposta (el de l'altre costat no es conserva); a la llinda hi ha esculpit un arc mixtilini amb dos àngels que agafen un escut al frontó. Al pati es conserva una làpida dedicada per Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila, segon marquès de Puerto Nuevo, que recorda que el 1790 el Santíssim Sagrament s'hi refugià d'un xàfec. A sobre de la làpida hi ha un relleu d'unes fulles de vinya, raïm i espigues.[3]

En la distribució d'espais (3.332 m², dels quals 2.991 m² són útils), l'Escola Bressol Puigmal i el casal de joves Palau Alòs ocupen una part de la planta baixa i de la planta principal. El primer pis i tot el segon són destinats al centre de formació d'adults (CFA) Francesc Layret.[4]

Història modifica

 
Quarteró núm. 41 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1738, Pau Amat, donzell i senyor de Sant Vicenç de Castellet, va vendre una propietat composta de cinc designes (parcel·les) a Josep Francesc d'Alòs i de Rius (1687-1757),[5] futur marquès de Puerto Nuevo[6][7] i germà d'Antoni d'Alòs i de Rius, primer marquès d'Alòs.[8] El nou propietari, que ja posseïa la casa de la cantonada amb el carrer d'en Mònec (adquirida amb posterioritat al 1716), va portar a terme les obres necessàries per tal d'unificar el conjunt inconnex d'estances en un únic palau.[9]

A la seva mort, el títol i les seves propietats van passar al seu fill Josep Ignasi d’Alòs i de Soldevila (1723-1782),[10] casat des del 1741 amb Josepa Barrera, i que el 1791 hi promogué diverses reformes.[11][12] Va morir el 21 de febrer del 1792, i el seu hereu Josep Ignasi d'Alòs i Barrera (1768-1823)[13] va fer l'inventari dels seus béns, segons el qual hi havia diverses estances com la cotxera, les cavallerisses, l'oratori, el saló, el rebedor, el rebost, la cuina i el jardí.[14]

Aquest no va tenir descendència, i en el seu testament del 1821 instituí com a hereu universal el seu nebot Ignasi Miquel de Sallés i d'Alòs, fill de la seva germana Lliberata i d'Ignasi Ramon de Sallés i Sanou,[15][16] que va llegar el palau a la seva neboda Maria de Montcorp de Manresa i de Sallés.[17] El 1839, aquesta va demanar permís per a reedificar part del frontis del carrer d'en Mònec, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Jambrú,[18] i va aportar la propietat com a dot al seu matrimoni amb Baltasar de Ferrer i de Parrella.[19][16] El fill d'ambdós, Manuel de Ferrer i de Manresa (1824-1856),[20] es va casar el 1850 amb Josepa Pujol de Senillosa i de Vedruna,[21][16] que cap al 1874, i com a tutora del seu fill Baltasar de Ferrer i Pujol de Senillosa (1857-1932),[22] va fer construir una nova residència als carrers del Pi, 6 i de la Palla, 3-5.[23][24][25]

El 1887, Baltasar de Ferrer va vendre el palau a Marià Bernades i la seva muller Maria Serra.[26][16] El 17 de setembre del 1895, el nou propietari sol·licità permís per a modificar una finestra de la façana principal, transformant-la en una porta.[27] El 1897, el fabricant de xocolata Eduard Pi va demanar permís per a instal·lar-hi un motor elèctric en el seu local dels baixos,[28][27] i el 1898, Dolors Girbau, superiora d'una escola religiosa, va demanar permís per a col·locar-hi dos rètols.[29]

Ja en la dècada del 1930, el Centro Obrero Aragonés es convertí en el propietari de l'edifici (o si més no d'una bona part). El 20 d’abril del 1935, aquesta institució va sol·licitar permís per reformar una part de les cobertes de la finca, substituint una teulada per un terrat transitable,[27] i també convertí el pati interior en teatre. Posteriorment, durant el Franquisme, s'hi establí la Penya Cultural Barcelonesa, que usà l'espai per a activitats d'esbarjo i per a la representació de comèdies i sarsueles. També en aquesta època s'hi instal·là el Museo de Trajes.[30] Les activitats de la Penya Cultural Barcelonesa s'allargaren del 1935 al 1994, moment en què el palau s'abandonà.[cal citació]

De ca. 2000 al 2006 fou okupat per l'Anarko Penya Cultural. Els okupes hi establiren tallers i hi celebraren festes i van rebatejar el lloc com a «Primer Palau de la Pau».[31][32] Aquesta etapa acabà la nit del 3 al 4 de febrer del 2006 amb el desallotjament de la comunitat, quan es produïren enfrontaments entre la Guàrdia Urbana i els okupes i veïns, amb un balanç de diversos ferits i uns quants detinguts, uns fets coneguts com a cas 4F.[33] Un d'ells, Rodrigo Lanza, acusat de tirar una pedra a un guàrdia urbà que li hauria impactat al cap, va ser condemnat a cinc anys de presó.[34]

Rehabilitació modifica

El 2003, els diversos propietaris del palau (que a causa de diverses herències eren repartits entre un grup inversor i dos ordes religiosos) realitzaren una consulta al Districte de Ciutat Vella per a donar ús a l'immoble i convertir-ne una part en habitatges, i l'aleshores cap de Serveis Tècnics contestà positivament. Això no obstant, el 9 de maig del 2005, el mateix funcionari va rectificar i anuncià que el Consistori havia iniciat l'expropiació. El febrer del 2010, la secció segona de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va determinar que l'Ajuntament havia de pagar als propietaris de l'immoble gairebé 2 M€, que suposaven un preu de 490 €/m².[35]

La rehabilitació del palau i la seva apropiació per a usos socials i públics foren un dels elements centrals del projecte d'intervenció integral dels barris de Sant Pere i Santa Caterina (2004-2009). El 2007 s'hi dugueren a terme les primeres intervencions, centrades en enderrocs selectius.[36] El 2010, amb uns tres anys de retard sobre la data prevista, s'iniciaren les obres de rehabilitació. El projecte va ser pressupostat inicialment en 5'7 M€ i fou adjudicat a AM Arquitectes.[37][38] Això no obstant, acabà sent dut a terme per l'estudi Gausa+Raveau Actarquitectura i executat per l'empresa Copisa. El pressupost final pujà a 9'5 M€, un 65% per sobre de l'inicialment previst.[39] L'edifici rehabilitat i els nous espais s'inauguraren el 20 de març del 2011.[4]

Galeria d'imatges modifica

  •  
    El palau abans de la restauració
  •  
    Façana del palau el 2005 abans de la restauració, durant l'època okupa
  •  
    Vista lateral de la façana del palau el 2005
  •  
    El palau durant les obres de rehabilitació
  •  
    Plafons amb el projecte de rehabilitació del Palau per AM Arquitectes
  •  
    Vista de l'extrem NE de la façana després de la rehabilitació
  •  
    Entrada principal del palau
  •  
    Detall del pati

Referències modifica

  1. ↑ Hernández Gasch, Cruells Castellet i Sadurní i Puigbó, 2008, p. 8-9.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Antic Palau dels Marquesos d'Alòs (Penya Cultural Barcelonesa)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Antic Palau dels Marquesos d'Alòs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. ↑ 4,0 4,1 Peña, Alba «El renovado Palau Alòs estrenará equipamientos» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 16-03-2011.
  5. ↑ AHPB, notari Bonaventura Galí, 11-5-1738.
  6. ↑ «José Francisco de ALOS y RIUS». geneanet. Martín Rodríguez.
  7. ↑ Hernández Gasch, Cruells Castellet i Sadurní i Puigbó, 2008, p. 9.
  8. ↑ «Antón de ALOS y RIUS». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. ↑ Hernández Gasch, Cruells Castellet i Sadurní i Puigbó, 2008, p. 9, 23.
  10. ↑ «Josep Ignasi de ALOS y de SOLDEVILA». geneanet. Martín Rodríguez.
  11. ↑ «Marquès de Puertonuevo. Sant Pere Més Baix. Casa. Fer balcons, finestres i arreglar la façana». C.XIV Obreria C-58/1791-072. AHCB, 23-03-1791.
  12. ↑ Hernández Gasch, Cruells Castellet i Sadurní i Puigbó, 2008, p. 24.
  13. ↑ «Josep Ignasi de ALOS y BARRERA». geneanet. Martín Rodríguez.
  14. ↑ Hernández Gasch, Cruells Castellet i Sadurní i Puigbó, 2008, p. 25-26.
  15. ↑ «Ignasi Ramón de SALLES y SANOU». geneanet. Martín Rodríguez.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Hernández Gasch, Cruells Castellet i Sadurní i Puigbó, 2008, p. 26.
  17. ↑ «María de Montcorb de MANRESA y de SALLES». geneanet. Martín Rodríguez.
  18. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-131, 1-6-1839.
  19. ↑ «Baltasar de FERRER y de PARRELLA». geneanet. Martín Rodríguez.
  20. ↑ «Manuel de FERRER y de MANRESA». geneanet. Martín Rodríguez.
  21. ↑ «Josepa PUJOL DE SENILLOSA y de VEDRUNA». geneanet. Martín Rodríguez.
  22. ↑ «Baltasar de FERRER y PUJOL DE SENILLOSA». geneanet. Martín Rodríguez.
  23. ↑ «Josefa Pujol de Senillosa demana permís per a la construcció de casa seva situada al carrer del Pi i per poder llaurar la pedra a la plaça del Beato Oriol». Q136 Obres públiques 3/1 3907. AMCB.
  24. ↑ «Josefa de Senillosa reclama la indemnització del terreny que, en qualitat de curadora del seu fill Baltasar de Ferrer, ha de cedir a la via pública als Carrers del Pi i de la Palla, al reedificar la casa dels números 3, 5, 6». Q136 Obres públiques 3/0 252. AMCB.
  25. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 405. 
  26. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 353. 
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Hernández Gasch, Cruells Castellet i Sadurní i Puigbó, 2008, p. 27.
  28. ↑ «Eduardo Pi. Sant Pere Més Baix 55. Instal·lar un electromotor destinat a impulsar les màquines per a la elaboració de xocolata que té a la seva fàbrica». Q127 Foment 1021 Y, 30-03-1897.
  29. ↑ «Dolores Girbau, Superiora de la "Enseñanza y Escuela Católica". Sant Pere Més Baix 55 i Monèc 2. Col·locar dos rètols, un el el balcó i l'altre sobre la porta». Q127 Foment 323 AB. AMCB, 06-09-1898.
  30. ↑ Baró d'Esponellà «Museos» (en castellà). La Vanguardia, 27-04-1972.
  31. ↑ Piñol, Angels «Un empuje en Santa Caterina» (en castellà). El País, 28-01-2008.
  32. ↑ López, Jaume. «La ciudad y los rincones vacíos, “Sant Pere malgrat tot” (video)», 23-05-2012.
  33. ↑ «Resposta davant la inauguració de l'edifici del carrer Sant Pere Més Baix, on van passar els fets del 4F» (en català i castellà). lahaine.org, 05-04-2011.
  34. ↑ Muñiz, Andrés «Rodrigo Lanza: "He pasado cinco años en la cárcel por ser 'sudaca'"» (en castellà). Público, 22-01-2013.
  35. ↑ Tarín, Santiago «Sentencia sobre un edificio ya remodelado» (en castellà). La Vanguardia, 12-04-2010, pàg. 40.
  36. ↑ «2.1.7 Altres actuacions». M 07 (Memòria 2007). Ajuntament de Barcelona, Foment de Ciutat Vella SA, 2007, pàg. 40. Arxivat de l'original el 03-03-2016-03-03 [Consulta: 9 desembre 2012].
  37. ↑ «Rehabilitació del Palau dels Marquesos d'Alòs com a equipament social multifuncional». M 08-10 (Memoria 2008-2010). Ajuntament de Barcelona, Foment de Ciutat Vella SA, 2011, pàg. 27. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 9 desembre 2012].
  38. ↑ PWC - Gabinete Técnico de Auditoría y Consultoría SA «Actuacions d'iniciativa municipal». Foment Ciutat Vella, S.A.: Informe d'auditoria, Comptes anuals al 31 de desembre de 2011 i gestió de l'exercici de 2011, 2012, pàg. 63. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 9 desembre 2012].
  39. ↑ «La Penya - St Pere més Baix» (en castellà). GAUSA+RAVEAU actarquitectura SLP. Arxivat de l'original el 18-10-2012. [Consulta: 10 novembre 2012].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Alòs
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_Alòs&oldid=33202828»