Palau de Schleissheim

antiga residència de la família reial bavaresa

El Palau de Schleissheim és un antiga residència de la família reial bavaresa ubicada a la localitat d'Oberschleißheim, a les proximitats de Múnic.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palau de Schleissheim
Imatge
Dades
TipusChâteau, residència d'estiu, conjunt d'edificis i palau reial Modifica el valor a Wikidata
Part deAdministració Bavaresa de Palaus, Jardins i Llacs de propietat estatal Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteHeinrich, the elder Schön Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsbon estat Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaOberschleißheim (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMax-Emanuel-Platz 1, 85764 Oberschleißheim Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 14′ 55″ N, 11° 34′ 06″ E / 48.2486°N,11.5683°E / 48.2486; 11.5683
Format perOld Schleissheim Palace (en) Tradueix
Lustheim Palace (en) Tradueix
New Schleissheim Palace (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monument patrimonial arquitectònic
IdentificadorE-1-84-135-1
Heritage monument ensemble in Bavaria (en) Tradueix
Monument patrimonial arquitectònic
Old Schleissheim Palace
IdentificadorD-1-84-135-4

Monument patrimonial arquitectònic
Lustheim Palace
IdentificadorD-1-84-135-49
Activitat
Propietat deAdministració Bavaresa de Palaus, Jardins i Llacs de propietat estatal Modifica el valor a Wikidata
Lloc webschloesser-schleissheim.de Modifica el valor a Wikidata

El Palau en qüestió fou creat com una residència campestre del duc Guillem V de Baviera, a les proximitats del Palau de Dachau. Però, fou sota el regnat de Maximilià I de Baviera que la petita residència campestre prengué unes mides considerables essent embellit i engrandit.

Al llarg del segle xvii, el Palau ocupà un espai central en la vida de la família electoral bavaresa i principalment en la vida de l'elector Ferran I Maria de Baviera que hi morí el 1679. Així, el 1684, l'elector Maximilià II Manuel de Baviera ordenà la construcció d'un petit pavelló a la residència, anomenat de Lustheim, sota l'arquitecte Enrico Zuccalli. El pavelló esdevingué un regal de noces de l'elctor a l'arxiduquessa Maria Antònia d'Àustria, la seva primera muller.

L'obra de Zuccalli no es limità al pavelló de Lustheim sinó que també dirigí la construcció d'un nou palau entre 1701 i 1704 en un moment en què les expectatives de Maximilià II Manuel de Baviera en el marc de la Guerra de Successió espanyola era molt altes. Quan a partir de 1704 la participació bavaresa a la guerra decaigué, les obres es veieren interrompudes.

Les obres de construcció del nou palau de Schleissheim es reprengueren el 1619 i s'allargaren fins al 1726. A la mort de l'elector, el seu successor, Carles Albert de Baviera, preferí residir a Nymphenburg i el Palau quedà incomplet amb una única ala construïda.

L'elector Maximilià III Josep de Baviera redecorà diverses sales i habitacions del Palau en estil rococó. I durant el regnat de Lluís I de Baviera s'acabaren diverses habitacions i escales del palau i ordenà l'exposició de diversos retrats barrocs que encara avui s'hi exposen.

El parc del Palau manté la disposició barroca dels jardins, un fet insòlit a Alemanya. Els jardines foren dissenyats per Dominique Girard, deixeble de Le Notre, el 1720.

Panoràmica del Palau de Schleissheim.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de Schleissheim