Paleotetis
El Paleotetis és un antic oceà del Paleozoic situat entre el supercontinents de Gondwana i Euramèrica. Es va començar a formar a la fi del Ordovicià, fa uns 450 milions d'anys, reemplaçant a l'antic oceà Prototetis. Va desaparèixer a la fi del Triàsic, fa uns 200 milions d'anys, i fou reemplaçat per l'oceà de Tetis.[1]
L'oceà Paleotetis es va començar a formar a finalitats de l'Ordovicià quan una dislocació separa de Gondwana dos petits fragments, les denominades Terres Húnicas. Aquestes es divideixen en la Húnica Europea, avui l'escorça terrestre sota part d'Europa central (anomenada Armòrica) i de la península ibèrica, i la Húnica Asiàtica, avui l'escorça de la Xina i parts de l'est de l'Àsia central. Aquests fragments comencen a avançar cap al nord, en direcció a Euramèrica. Durant aquest procés, el oceà Reic comença a desaparèixer entre Euramèrica i les Terres Húniques. En el Devonià, la part oriental de l'oceà Paleotetis s'obre, quan els microcontinents de la Xina del Nord i Xina del Sud es desplacen cap al nord. Això va provocar el decreixement del oceà Prototetis, un precursor de Paleotetis, fins al Carbonífer tardà, quan Xina del Nord va col·lidir amb Sibèria.[2]
No obstant això, a finalitats del Devonià, una zona de subducció formada al sud de les Terres Húniques, va començar a subduir l'escorça oceànica del Paleotetis. Gondwana es desplaça cap al nord, un procés mitjançant el qual la part occidental de l'oceà Paleotetis es tancaria. En el Carbonífer es va produir la col·lisió continental entre Euramérica i les Terres Húnicas. A Amèrica del Nord a això se li denomina Orogènia apalache, mentre que a Europa és la Orogènia hercínica. L'oceà Reic desapareix per complet i en l'oest es tanca el Paleotetis.
A finalitats del Permià, la petita i allargada placa de Cimmeria (avui l'escorça de Turquia, Iran, Tibet i parts del sud-est d'Àsia) es va separar de Gondwana (que en aquest moment forma part de Pangea). Al sud del continent Cimeria es comença a formar un nou oceà, el Tetis. A la fi del Triàsic, tot el que queda de l'oceà Paleo-Tetis va ser un estret canal marítim. En el Juràssic inferior, com a part de l'Orogènia Alpina, l'escorça oceànica del Paleotetis és subduïda sota la placa Cimmeria, tancant l'oceà de l'oest a est. En l'actualitat podria quedar un últim vestigi de l'oceà Paleotetis sota el mar Negre.
Referències modifica
- ↑ Zhai et al., 2015, Abstract.
- ↑ Muttoni et al., 2009, Fig. 2, p. 19.
Vegeu també modifica
Fonts modifica
- Keppie, D. F. «How the closure of paleo-Tethys and Tethys oceans controlled the early breakup of Pangaea». Geology, 43, 4, 2015a, pàg. 335–338. DOI: 10.1130/G36268.1 [Consulta: novembre 2015].
- Keppie, F. «How subduction broke up Pangaea with implications for the supercontinent cycle». A: Supercontinent Cycles Through Earth History. 424, 2015b. DOI 10.1144/SP424.8 [Consulta: novembre 2015].
- Müller, R. D.; Seton, M. «Paleophysiography of Ocean Basins». A: Encyclopedia of Marine Geosciences. Springer, 2015. DOI 10.1007/978-94-007-6644-0_84-1. ISBN 978-94-007-6237-4 [Consulta: novembre 2015].
- Muttoni, G.; Gaetani, M.; Kent, D. V.; Sciunnach, D.; Angiolini, L.; Berra, F.; Garzanti, E.; Mattei, M.; Zanchi, A. «Opening of the Neo-Tethys Ocean and the Pangea B to Pangea A transformation during the Permian». GeoArabia, 14, 4, 2009, pàg. 17–48 [Consulta: novembre 2015].
- Stampfli, G. M.; von Raumer, J. F.; Borel, G. D.. «Paleozoic evolution of pre-Variscan terranes: From Gondwana to the Variscan collision». A: Variscan-Appalachian dynamics: The building of the late Paleozoic basement. Boulder, Colorado: Geological Society of America Special Paper 364, 2002, p. 263–280. DOI 10.1130/0-8137-2364-7.263 [Consulta: octubre 2015].
- Zhai, Q. G.; Jahn, B. M.; Wang, J.; Hu, P. Y.; Chung, S. L.; Lee, H. Y.; Tang, S. H.; Tang, Y. «Oldest Paleo-Tethyan ophiolitic mélange in the Tibetan Plateau». Geological Society of America Bulletin, B31296-1, 2015. DOI: 10.1130/B31296.1.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paleotetis |
- Web de l'equip d'investigació de G. M. Stampfli sobre el Paleotetis Arxivat 2011-06-08 a Wayback Machine. (anglès)
- Objectif-Terre, el Silurià Arxivat 2022-01-14 a Wayback Machine. (francès)