Pampa (grup de bolets)

Grup de bolets afins a la pampa vera (Clitocybe geotropa). Es tracta de bolets carnosos, de barret sovint umbonat i algun cop amb mugró central. La cama sol ser cilíndrica i robusta, però hi ha força exemples de cama prima però mai tant com en els cama-secs.

Pampa

Nom comú sense valor taxonòmic

Solen tenir les làmines madures de color blanc o crema (poden ser negres o rosades), sempre decurrents i denses.

Les pampes no tenen una olor destacada, excepte en la pampeta anisada (Clitocybe odora), la pampa grisa (Clitocybe nebularis), la pampaiola de galliner (Singerocybe phaeophthalma) i la pampaiola de farina (Clitocybe ditopa).

Es tracta de bolets eminentment descomponedors i terrícoles, alguns poden créixer sobre restes llenyoses, com la pampeta perfumada (Aphroditeola olida) i el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), o sobre restes cremades en carboneres, com el rossinyol de carbonera (Faerberia carbonaria).

Els grans grups de pampes

Pampa vera (Infundibulicybe geotropa)

Es consideren quatre grans grups de pampes:

• Pampes veres
  • Infundibulicybe geotropa, pampa
  • Clitopaxillus fibulatus, pampa d’avet
  • Ampulloclitocybe clavipes, pampa de peu gros
  • Clitopaxillus alexandri, pampa de pi
  • Infundibulicybe gibba var. maxima, pampa geganta
  • Clitocybe nebularis, pampa grisa

Pampaiola blanca de prat (Clitocybe rivulosa)

• Pampaioles
  • Pampaioles de barret pruïnós:
    • Clitocybe rivulosa(= C. dealbata), pampaiola blanca de prat o pampaiola de vorada
    • Leucocybe candicans, pampaiola de bosc
    • Singerocybe phaeophthalma, pampaiola de galliner
    • Clitocybe phyllophila, pampaiola de les fulles
    • Atractosporocybe inornata, pampaiola peixenca
  • Pampaioles de barret higròfan:
    • Clitocybe fragrans, pampaiola anisada
    • Clitocybe ditopa, pampaiola de farina
    • Spodocybe fontqueri, pampaiola de Font i Quer

Fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca)

• Pampetes
  • Pampetes de làmines o plecs bifurcats:
    • Hygrophoropsis aurantiaca, fals rossinyol
    • Aphroditeola olida, pampeta perfumada
    • Faerberia carbonaria, rossinyol de carbonera
  • Pampetes de làmines fixades:
    • Clitocybe odora, pampeta anisada
    • Infundibulicybe meridionalis, pampeta brunenca
    • Infundibulicybe costata, pampeta costelluda
    • Clitocella ammophila, pampeta de platja
    • Cuphophyllus pratensis, pampeta de prat
    • Clitocybe bresadolana, pampeta de prat alpí
    • Infundibulicybe gibba, pampeta de gep
    • Pseudoclitocybe cyathiformis, pampeta fosca
    • Infundibulicybe mediterranea, pampeta rogenca o rogeta
    • Infundibulicybe squamulosa, pampeta vellutada
  • Pampetes de làmines separables:
    • Clitopilus geminus var. mauritanicus, pampeta de farina
    • Paralepistopsis amoenolens, pampeta de moreu
    • Paralepista flaccida (=Lepista inversa), pampeta lleonada
    • Paralepista gilva, pampeta pigada

Bitxac (Chroogomphus mediterraneus)

• Cames de perdiu
  • Chroogomphus rutilus, cama de perdiu
  • Chroogomphus mediterraneus, bitxac
  • Chroogomphus fulmineus, cama de perdiu fulmínia
  • Chroogomphus helveticus, cama de perdiu helvètica