Pane e cioccolata

Pane e cioccolata
	;
Fitxa
Direcció	Franco Brusati
Protagonistes	Johnny Dorelli; Anna Karina; Nino Manfredi; Ugo D'Alessio; Tano Cimarosa; Gianfranco Barra; Giacomo Rizzo; Francesco D'Adda; Max Delys; Umberto Raho; Manfred Freyberger; Geoffrey Copleston; Giorgio Cerioni; Salvatore Billa; Cyrus Elias
Guió	Franco Brusati, Iaia Fiastri i Nino Manfredi
Música	Daniele Patucchi
Fotografia	Luciano Tovoli
Muntatge	Mario Morra
Distribuïdor	Cinema International Corporation
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	18 gener 1974
Durada	115 min
Idioma original	anglès ; italià ; alemany
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia dramàtica i comèdia
Lloc de la narració	Suïssa
Premis i nominacions
Premis	David di Donatello a la millor pel·lícula ;

Pane e cioccolata és una pel·lícula italiana de comèdia dramàtica del 1974 dirigida per Franco Brusati i protagonitzada per Nino Manfredi. Ha per tema l'emigració italiana a Suïssa. Considerada una de les millors pel·lícules de Manfredi, gràcies al guió i a la direcció de Brusati, harmonitza a la perfecció drama i humor.^[1] La pel·lícula, que ha obtingut diversos premiscinematogràfics, ha estat inclosa, com a obra representativa, a la llista dels 100 film italiani da salvare.^[2]^[3]

Sinopsi modifica

Igual que molts europeus del sud del període (anys seixanta i principis dels setanta), Nino Garofalo és un "gastarbeiter" migrant italià, que treballa de cambrer a Suïssa. Perd el permís de treball quan el sorprenen orinant en públic, de manera que comença a portar una vida clandestina a Suïssa. Al principi, és recolzat per Elena, una refugiada política grega. Després es fa amic d’un industrial italià, traslladat a Suïssa per problemes financers. L'industrial el porta sota la seva ala, només per suïcidar-se quan dilapida els seus darrers estalvis. Nino es veu obligat a trobar refugi amb un grup de napolitans clandestins que viuen en un galliner, juntament amb les mateixes gallines que tenen per sobreviure. Encantat per la visió idíl·lica d’un grup de joves suïsses rosses, prenent-se un bany al riu, decideix tenyir-se els cabells i deixar-se passar per un local. En un bar, quan anima la Selecció de futbol d'Itàlia durant la retransmissió d’un partit,es descobreix quan celebra un gol marcat per Fabio Capello. És detingut i portat a una estació. Es retroba amb Elena, que vol donar-li un permís renovat, però ell es nega. S'embarca en un tren i es troba en una cabina plena de gastarbeiter italians que tornen. Enmig de les cançons de "sol" i "mar", se'l veu pensant de nou. Baixa a la primera parada: és millor una vida com a immigrant il·legal que una vida de misèria.