Panical blau

espècie de planta

El panical blau, espinacal o panical de muntanya (Eryngium bourgatii) és una espècie del grup dels cards dins la família de les apiàcies.

Infotaula d'ésser viuPanical blau
Eryngium bourgatii Modifica el valor a Wikidata

Eryngium bourgatii als Pirineus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
GènereEryngium
EspècieEryngium bourgatii Modifica el valor a Wikidata
Gouan
Detall de la inflorescència

Es troba a les muntanyes de la península Ibèrica i del nord d'Àfrica. És un oròfit circummediterrani de la part oest. Als Països Catalans només apareix a Catalunya; concretament, als Pirineus, de la Vall d'Aran i el Pallars Jussà al Conflent i Alta Garrotxa, a una altitud de 900 a 2.600 m.[1]

Descripció modifica

Planta herbàcia vivaç i glabra, espinosa, generalment de color blau, que fa de 20 a 40 cm d'alt. Té de 10 a 15 bràctees ascendents, de 3 a 7 glomèruls per inflorescència i flors blaves. Floreix de juliol a agost.[2]

Hàbitat modifica

Pasturatges de sòl eutròfic amb calç o de vegades silicis. Estatges subalpí i alpí, baixa fins a l'estatge montà.

Taxonomia modifica

Eryngium bourgatii va ser descrita per Antoine Gouan i publicada a Illustrationes et Observationes Botanicae 7, t. 3. 1773.[3]

Citologia

Nombre de cromosomes d'Eryngium bourgatii (fam. Umbelliferae) i tàxons infraespecífics: 2n=16[4]

Referències modifica

  1. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
  2. Luceño Garcés, M. Flores de Gredos. Ávila:Caja de Ávila, 1998. ISBN 84-930203-0-3. 
  3. «Panical blau». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 30 setembre 2012].
  4. Aportació a l'estudi d'algunes espècies del gènere Eryngium de la flora pirenenca. Molinas de Ferrer, M. L. & M. T. Perdigó Arissó. (1981) Estudi General 1(2): 179-187

Bibliografia modifica

  1. Brummitt, R. K. 2002. Report of the Committee for Spermatophyta: 53. Taxon 51(4): 795–799.
  2. Nieto Feliner, G. 2001. (1483) Proposal to conserve the name Eryngium bourgatii against E. pallescens (Apiaceae). Taxon 50(2): 585–586.
  3. Aldén, B., S. Ryman & M. Hjertson. 2009. Våra kulturväxters namn - ursprung och användning. Formas, Stockholm (Handbook on Swedish cultivated and utility plants, their names and origin). (Vara kulturvaxt namn)
  4. David, P. H., ed. 1965–1988. Flora of Turkey and the east Aegean islands. (F Turk)
  5. Encke, F. et al. 1984. Zander: Handwörterbuch der Pflanzennamen, 13. Auflage. (Zander ed13)
  6. Erhardt, W. et al. 2002. Zander: Handwörterbuch der Pflanzennamen, 17. Auflage. (Zander ed17)
  7. Huxley, A., ed. 1992. The new Royal Horticultural Society dictionary of gardening. (Dict Gard)
  8. Jahandiez, E. & R. Maire. 1931–1941. Catalogue des plantes du Maroc. (L Maroc)
  9. Liberty Hyde Bailey Hortorium. 1976. Hortus third. (Hortus 3)