El pantà de Margalef és un embassament que pertany al riu de Montsant (conca del riu Ebre), creat per una presa situada al municipi de Margalef, que s'estén pel seu terme municipal, a la comarca del Priorat.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Pantà de Margalef
Dades
TipusPresa de volta Modifica el valor a Wikidata
Obertura1995 Modifica el valor a Wikidata
Úsenergia hidroelèctrica, regadiu i aigua potable Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Alçada34 m Modifica el valor a Wikidata
Longitud96 m Modifica el valor a Wikidata
Volum22.870 m³ Modifica el valor a Wikidata
Cabal570 m³/s (sobreeixidor)
9,7 m³/s (canal de desguàs) Modifica el valor a Wikidata
Altitudcoronament de presa:  434 m
cota de fonamentació:  400 m Modifica el valor a Wikidata
Sobreeixidor1
Canal de desguàs1 Modifica el valor a Wikidata
Embassament
Nompantà de Margalef Modifica el valor a Wikidata
Altitud434 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície31,57 ha Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata (97,02 km² Modifica el valor a Wikidata)
Volum2,98 hm³ Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMargalef (Priorat) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 15′ N, 0° 50′ E / 41.25°N,0.83°E / 41.25; 0.83
Activitat
Propietat deAgència Catalana de l'Aigua Modifica el valor a Wikidata

El pantà fou projectat el 1984 i va ser inaugurat el 1992. Té una capacitat de 2,84 hm³ d'aigua.[2] És una presa d'arc de gravetat, amb capacitat per a 3 hm³, que serveix per regar les terres dels termes de Cabassers, la Bisbal de Falset i del mateix Margalef. Part de la seva aigua es transvasa a la Palma d'Ebre, fora de la conca del Montsant.

L'obra va estar envoltada de força polèmica perquè significava un tall deleteri en l'estructura i la funció d'un dels ecosistemes fluvials fins aleshores més rics i ben conservats de tota la Catalunya mediterrània. Malgrat que el resultat d'un estudi d'impacte ambiental va resultar crític -és a dir que els impactes no eren assumibles ni compensats pels beneficis que l'obra produiria-, i que es van presentar alternatives que permetien emmagatzemar quantitats equiparables d'aigua sense malmetre aquest tram de riu, per un pacte polític entre els batlles de la zona i el govern de es va aprovar el projecte.

« A la Generalitat pensem en els pobles perquè el lloc més amagat de Catalunya, en aquest forat on som avui, també és Catalunya. »
Jordi Pujol Discurs de la inauguració del pantà de Margalef, 1995[3]

Referències modifica

  1. «Pantà de Margalef». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Hidrologia: Parc Natural de la Serra de Montsant». Parcs naturals de Catalunya. [Consulta: 17 gener 2022].
  3. Borbonès Juanpere, Natàlia. «Un nou president, un nou gerent». A: SOS Priorat: sumari d'un consell comarcal. Valls: Cossetània, 1999, p. 21. ISBN 84-89890-32-3. 

Enllaços externs modifica