Per a altres significats, vegeu «pany (arma)».

Un pany és un mecanisme de metall que s'incorpora a portes i calaixos d'armari, cofres, arques, etc. per impedir que es puguin obrir i protegir així el seu contingut. Aquest mecanisme s'acciona tradicionalment amb una clau, que és una peça de metall, normalment d'acer.[1]

Pany de la casa Ehinger - Ulm.

En l'actualitat, a part dels panys mecànics, n'hi ha altres d'electro-mecànics o electrònics, en els quals la clau és substituïda per una targeta de plàstic o PVC. La clau encaixa en el pany per l'anomenat ull, que és un forat situat normalment a la part central de l'espiga del pany, de mida petita i, per tant, portàtil. La clau no sols ha d'encaixar a l'ull del pany sinó que a més ha de poder accionar-ne el mecanisme per tal d'obrir-lo o tancar-lo.

Forat del pany de la porta d'una església

En l'actualitat, aproximadament el 80% dels panys amb espigues mecàniques (amb claus de dents de serra o de punts), incloent-hi els de les portes de seguretat i cuirassades, han deixat d'oferir la seguretat amb la qual van ser concebudes a causa de la difusió per Internet de tècniques com la del bumping -fins ara utilitzada en assalts per bandes organitzades però avui accessible a tota mena de delinqüents- que suposen un risc evident der patir robatoris i furts. Per això la tecnologia ofereix solucions aplicades als panys que aporten veritable seguretat, com el cas dels panys amb cilindres electrònics, amb el sistema BlueChip o similar.

D'altra banda, cal afegir que el sistema de panys amb claus de dent de serra és superat -en termes de factibilitat de violació- pels anomenats panys de doble paleta.

Els panys de doble paleta s'obre amb unes claus que tenen un conjunt de dents oposades diametralment. En general, en les claus doble paleta, l'últim gra d'una banda equival a la primera dent de l'altre costat.

L'art de fabricar, reparar o instal·lar panys és la serralleria. El manyà o serraller és el qui fabrica o instal·la panys.[2][3]

Conjunt funcional modifica

El conjunt tradicional associat al pany és: pany, clau (claus) i porta. La porta és l'element assegurat per pany i clau. El paper de la porta pot fer-lo un altre element: caixa, calaix, libre, arma, vehicle, instrument...

Parts d'un pany modifica

 
Interior d'un pany vell.

Tot el mecanisme del pany està tancat en una caixa de ferro anomenada palastre. Aquesta caixa es compon d'un fons rectangular sobre el qual hi ha les vores realçades o doblegades, Les tres vores per on no passa el pestell reben el nom d'envà.

El pestell del pany és una espècie de forrellat mogut per una clau. El cap del pestell és la part que surt del pany. El pestell porta d'una banda unes parts sortints o barbes sobre les quals treballa la clau, de l'altra hi ha unes osques sobre les quals cau el fiador de la molla, part indispensable per retenir el pestell al seu lloc i impedir que corri sense l'acció de la clau, la qual al mateix temps que empeny el pestell per una de les barbes, aixeca la molla i treu el fiador del seu lloc.

El pestell és simple o de rastell, segons estigui format d'un sol tros o tingui diverses dents. A l'interior del pany hi unes peces contornejades que encaixen en uns retalls de la clau anomenats guardes, que serveixen per oposar-se al moviment de tota clau que no tingui les osques proporcionades.

La clau es compon de l'anell en què s'aplica la mà, del tronc perforat amb botó i del paletó. El paletó consta del morro, part plana i corba que toca el pestell i del cos que és la part compresa entre el morro i el tronc.

El paletó té diferents osques per donar pas a les guardes del pany les quals reben diferents noms segons les seves posicions: el cargol, la botzina, la de creu completa, la de Caravaca, la crossa, el bàcul, etc.

El tronc no sempre té un forat cilíndric: de vegades té forma de trèvol, de llança, etc. Tots aquests orificis es corresponen amb l'espiga del pany fixada amb solidesa al palastre.[4]

Classes de panys modifica

  • Pany d'espiga. El que s'obre amb una clau amb ranures longitudinals en la seva tija que actuen com un èmbol.
  • Pany de combinació. El que només es pot obrir d'una manera determinada.
  • Pany de dos pestells: té un pestell de clau i un altre de forrellat.[5]
  • Pany de gorges.[6]

Detalls cronològics modifica

Relacionats amb panys i claus hi ha una munió d'aspectes i esdeveniments susceptibles d'interès. Una petita mostra a continuació.

  • sVIII aC. Odissea.[9]
  • c.40 dC. Evangeli segons sant Mateu.[10]
    • ... les claus del regne del cel...
  • 929. L'alcassaba de Xàtiva capitula i lliura les claus.[11]
  • c1330. Llibre del Consolat de Mar.
    • Caixa amb pany i claus del cartolari de l’escrivà de nau.[12]
 
Detall de la bandera del gremi de ferrers i serrallers de Barcelona. 1782. MUHBA
  • 1380. Gremi de serrallers i ferrers de Barcelona.[13]
    • Gremi de serrallers de Barcelona (1275).[14]
  • 1492. Boabdil lliura les claus de Granada a Ferran el Catòlic.[15]
  • 1492. Reis Catòlics. Expulsió dels jueus . Molts s'emportaren les claus de les seves cases.[16]
  • 1706. Caixa de tres panys i tres claus de la paeria de Lleida.[19]
  • 1760. Usos, y costumbres de los griegos. Menard.[20]
  • 1764. Ordinacions de la infermeria y germandat del gloriós y Patró Sant Christofol, instituida y fundada en lo monastir ...[21]
    • Armari amb tres panys i tres claus.
  • 1778. Robert Barron.[22]
  • 1796. The Lock and Key. A musical drama ... Composed&selected by Mr Shield[23]
  • 1815. A Dissertation on the Construction of Locks, etc. Joseph Bramah.[24]
  • 1818. Pany Schubb. Ideat i patentat per Jeremiah Schubb.[25]
  • 1840. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana.[26]
    • Mestressa de claus (housekeeper, ama de llaves)
  • 1843. Revolució de Barcelona.[27]
    • Alguns panys i claus de la casa Bonaplata.
  • 1851. Linus Yale Jr. Primera patent sobre els seus panys.[28][29]
  • 1949. Chrysler presenta la clau d'ignició.[30]
  • 1982. Grup "Palmera". Las llaves de la moto (cançó).[31]

Vegeu també modifica

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

  1. Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica; Institució Patxot. Butlletí de dialectologia catalana. Abadia de San Cugat del Vallés, 1932. 
  2. «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 25 juliol 2023].
  3. Diccionari de la llengua catalana. Estampa dels hereus de la V. Pla, 1840, p. 176 (Diccionari de la llengua catalana). 
  4. Diccionari d'arts i manufactures, Francisco de Paula Mellado. 1857
  5. Diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat (1906-1914)
  6. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana. Salvat y compa., s. en c., 1911, p. 414 (Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana). 
  7. Zaheer, S.I.. November 2021 Young Muslim Digest (en alemany). IQRA PUBLICATION, 2021, p. 49 (Volume 43). 
  8. Stewart, T.A.. The Wealth of Knowledge: Intellectual Capital and the Twenty-first Century Organization. Crown, 2007, p. 4. ISBN 978-0-307-42418-1. 
  9. Riba, C.; Cuartero, F.J.; Alberich, J. Odissea (vol. IV): Cants XIX-XXIV. Fundació Bernat Metge, 2014, p. 56 (Col·lecció Bernat Metge). ISBN 978-84-9859-229-0. 
  10. de Montserrat, M. Nou Testament (en estonià). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 983 (La Bíblia. Edicio popular). ISBN 978-84-8415-906-3. 
  11. Furió, A.; Aparisi, J.; Bazzana, A. Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer. Publicacions de la Universitat de València, 2002, p. 56 (Col·lecció oberta (Universitat de València).: Història). ISBN 978-84-370-5514-5. 
  12. Oliver, B. Historia del derecho en Cataluna, Mallorca y Valencia: codigo de las costumbres de Tortosa (en castellà). Ginesta, 1879, p. 639 (Historia del derecho en Cataluna, Mallorca y Valencia: codigo de las costumbres de Tortosa). 
  13. «LA HISTORIA DEL GREMI DE SERRALLERS I FERRERS DE BARCELONA» (en castellà). Llibres de companyia. [Consulta: 25 juliol 2023].
  14. de Capmany de Montpalau i Surís, A. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, 3 (en castellà). D. Antonio de Sancha, 1792, p. 321. 
  15. Alfaro, M.I.. Compendio de historia de España (en castellà). Imp. de Gregorio Hernando, 1871, p. 153. 
  16. Rubio, S.C.; Martí, J.M.; García-Pardo, D. Judaísmo, Sefarad, Israel: actas del II Encuentro sobre Minorías Religiosas (en castellà). UNED, Centro Asociado Cuenca, 2002, p. 177 (Colección Estudios). ISBN 978-84-8427-216-8. 
  17. Robinson, R.L.. Complete Course in Professional Locksmithing. Nelson-Hall, 1973, p. 18 (G - Reference,Information and Interdisciplinary Subjects Series). ISBN 978-0-911012-15-6. 
  18. Cellini, B. Oeuvres complètes de Benvenuto Cellini: orfèvre et sculpteur florentin (en francès). Paulin, 1847, p. 264. 
  19. Campodarbe, R.C.. El ́Llibre de Costums, Privilegis i Ordinacions ́ de la ciutat de Balaguer. Edicions de la Universitat de Lleida, 2012, p. 37 (El Comtat d'Urgell). ISBN 978-84-8409-449-4. 
  20. Ménard, L. Usos, y costumbres de los griegos (en castellà). en la Imprenta de Francisco Xavier Garcia, 1760, p. 311. 
  21. Ordinacions de la infermeria y germandat del gloriós y Patró Sant Christofol, instituida y fundada en lo monastir ... (en castellà). En la estampa de Joseph Altés, estamper y llibreter en la llibreteria, 1764, p. 33. 
  22. Phillips, B. The Complete Book of Locks and Locksmithing. McGraw-Hill Education, 2005, p. 6 (McGraw Hill professional). ISBN 978-0-07-158896-6. 
  23. Shield, W. The Lock and Key. A musical drama ... Composed&selected by Mr Shield. Adapted for the German flute. Preston&Son, 1796. 
  24. Bramah, J. A Dissertation on the Construction of Locks, etc. author, and sold, 1815. 
  25. Bübl, M. La ciencia secreta de la cerrajería: Manual para abrir cerrojos (en castellà). BookRix, 2017, p. 207. ISBN 978-3-7438-0140-0. 
  26. Esteller, P.L.. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana, 1840, p. 208 (Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana). 
  27. Revolucion de Barcelona (en occità), 1844, p. 1-PA152. 
  28. Carey, C.; Henderson, H. American Inventors, Entrepreneurs, and Business Visionaries, Revised Edition. Infobase Publishing, 2020, p. 548. ISBN 978-1-4381-8214-8. 
  29. Yale, L. A Dissertation on Locks and Lockpicking, Showing the Advantages Attending the Use of the Magic Infallible Bank Lock, the ... Safe Lock, and the Patent Door Lock, Invented by L. Y., Etc, 1856. 
  30. «A Brief History Of Car Keys». Car Keys Solutions, 06-10-2021. [Consulta: 25 juliol 2023].
  31. «Palmera - Las llaves de la moto (1982)». YouTube. [Consulta: 25 juliol 2023].

Enllaços externs modifica