El Papir LXX Oxirinc 1007, abreujat com LXXP.LXXP.Oxi.VII.1007, és un fragment en grec d'un manuscrit de la Septuaginta escrit en pergamí, en forma de còdex. Aquest és un dels manuscrits descoberts a Oxirinc; ha estat catalogat amb el número 1007. Paleogràficament es va datar al segle iii.

Infotaula documentPapir Oxirinc 1007
Tipusfragment de manuscrit Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalgrec koiné i grec antic Modifica el valor a Wikidata
Materialpapir Modifica el valor a Wikidata
Creació200 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

El manuscrit conté seccions del Gènesi, (Gen 2,7-9.16-19.23 - 3,1.6-8). A Gen 2,8.18 conté el Tetragràmaton escrit amb la lletra yud al doble.[1] Aquest és un dels fragments de la Septuaginta que contenen el nom de Déu. El fragment es va publicar a The Oxyrhynchus Papyri, part VII, editat i traduït per Artur S. Hunt, Londres, 1910, pàgines 1 i 2.

El fragment es va catalogar amb el número 907 a la llista de manuscrits de la Septuaginta segons la classificació d'Alfred Rahlfs i com VH 5 i LDAB 3113.[2]

Ubicació actual modifica

Actualment el manuscrit es guarda al departament de manuscrits, a la Biblioteca Britànica situada a Londres.

Referències modifica

  1. Robert James Victor Hiebert, Claude E. Cox, Peter John Gentry. The Old Greek Psalter: Studies in Honour of Albert Pietersma (en anglès). Sheffield: Sheffield Acad. Press, 2001, p. 129. ISBN 1-84127-209-4. 
  2. Larry W. Hurtado. The Earliest Christian Artifacts: Manuscripts and Christian Origins (en anglès). Sheffield: Wm. B. Eerdmans Publishing Co., 2006, p. 210. ISBN 0-8028-2895-7. 

Bibliografia modifica

  • Bernard P. Grenfell y Artur S. Hunt. «P.Oxy.VII 1007». Oxyrhynchus Online. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 21 abril 2012].