Viquipèdia

Paròtide

La paròtide és la glàndula salival més voluminosa, bilateral, situada a ambdós costats de la cara, en una cel·la osteofibrosa que depén de l'aponeurosi cervical superficial situada per sota del conducte auditiu extern, per sota de la branca ascendent del maxil·lar inferior i per davant de les apòfisis mastoide i estiloide.[1] Presenta quatre superfícies: superior, lateral, anteromedial i posteromedial; separades per tres marges anatòmics: anterior, posterior i medial. Pesa uns 25 grams i la travessen tres estructures importants: el nervi facial, la vena retromandibular i l'artèria caròtide externa[2] i l'inici de les seves branques terminals. Fa la funció d'ensalivar la boca juntament amb les altres glàndules salivals: la submaxil·lar i la sublingual. La paròtide produeix la quantitat més gran de saliva de predomini serós, la qual arriba a la cavitat oral pel conducte parotidi (anomenat també conducte de Stensen o de Stenon).[3] Aquest conducte té un recorregut tortuós, al voltant del múscul masseter i a través del múscul buccinador.

Infotaula anatomiaParòtide
Detalls
LlatíGlandula parotis or glandula parotidea
artèria facial transversa
vena jugular externa
Nervi glossofaringi (IX)
Gangli òtic
Innervaciónervi glossofaringi i nervi trigemin Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHA03.556.500.760.464
TAA05.1.02.003 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 59790 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.693
EB Onlinescience/parotid-gland Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

La glàndula està travessada per l'artèria caròtide i pels nervis facial (VII parell cranial) i auriculotemporal[4] i al seu nivell hi neix la vena jugular externa.[5] En l'interior de la glàndula hi ha els ganglis limfàtics parotideus. El nervi facial separa el lòbul superficial del profund de la glándula. La innervació de la paròtide és sensorial i autonòmica. La producció de saliva està controlada pel sistema nerviós autònom. L'estimulació parasimpàtica l'augmenta a través d'una via complexa que s'inicia en el nervi glossofaringi. Aquest nervi connecta sinàpticament amb el gangli òtic i des d'ell el nervi auriculotemporal porta les fibres parasimpàtiques a la glàndula. En el gangli simpàtic cervical superior, part de la cadena paravertebral, s'originen les fibres simpàtiques que arriben a la paròtide seguint el trajecte de l'artèria caròtide externa. Un increment de l'activitat simpàtica inhibeix la secreció de saliva per mitjà de la vasoconstricció. El nervi auriculotemporal i el nervi auricular major recullen la informació sensorial parotídia.

Glàndula paròtide
Glàndula paròtide

La histologia de la paròtide és similar a la de les altres glàndules salivals.[6] La càpsula que la envolta i l'estroma són de teixit connectiu, el qual també forma les parets que divideixen la glàndula en lòbuls i lobulets (les seves unitats funcionals més petites). Al parènquima es troben les cèl·lules secretores i els ductes. Les cèl·lules seroses es disposen estructuralment en àcins de morfologia triangular. Són cèl·lules polaritzades amb un reticle endoplasmàtic rugós en la base i grànuls secretors eosinofílics en l'àpex. Les cèl·lules mucoses tenen nuclis plans localitzats en la seva part inferior. Els ductes intralobul·lars poden ser intercalats o estriats. Els intercalats són cuboides i drenen els àcins individuals, mentre que els estriats són columnars i estan envoltats per capil·lars sanguinis. Fora dels lòbuls existeixen ductes menors d'epiteli columnar simple. Dispersos pel parènquima hi ha alguns adipòcits, més nombrosos en la gent gran.

La inflamació de la paròtide pot ser només una patologia local o derivar d'una malaltia sistèmica subjacent, com per exemple l'artritis reumatoide o la sarcoïdosi.[7]

Un procediment quirúrgic sobre aquesta glàndula és la parotidectomia, procés que es porta a terme usualment a causa de patologies tumorals.[8][9]

L'augment desmesurat del volum de la paròtide rep el nom de parotidomegàlia, una condició que apareix en patologies de naturalesa molt dispar, com ara la sialoadenosi alcohòlica,[10] la síndrome de Mikulicz[11] o la síndrome de Sjögren.[12] La sialolitiasi obstructiva del conducte de Stensen és, però, la causa predominant de dilatació dolorosa de la paròtide en adults[13] i si els càlculs són grans la seva extracció pot requerir cirurgia oberta.[14] El mucocele (quist ple de mucositat) d'aquest conducte és una entitat inhabitual, que pot formar-se després d'un traumatisme o com a resultat de complicacions postquirúrgiques locals que provoquen la seva obstrucció.[15]

L'agènesi unilateral d'aquesta glàndula és un fet gairebè excepcional.[16] En la majoria dels casos existeix una inflor indolora de la paròtide contralateral que pot ocasionar una asimetria facial, sense altres símptomes clínics rellevants.[17] Circumstancialment, en el context d'una síndrome de Treacher Collins (disòstosi mandibulofacial)[18] ha estat descrita l'absència congènita d'ambdues paròtides.[19]

La infecció parotídia més coneguda és la parotiditis epidèmica, provocada per un paramixovirus (virus de les galteres o MuV).[20][21] La parotiditis aguda bacteriana és un trastorn propi de les persones d'edat avançada i generalment és causat per Staphylococcus aureus.[22] Rares vegades, però, l'origen d'aquest tipus de parotiditis en joves és una soca de S. aureus resistent a la meticil·lina que cursa amb un desenllaç funest.[23] Les parotiditis bacterianes en nens petits són molt infreqüents i es veuen predominantment en nadons prematurs i/o amb problemes de deshidratació.[24] Les infeccions tuberculoses,[25] les candidosis[26] i les actinomicosis de la paròtide també són força inusuals.[27]

La malaltia de Castleman (una alteració limfoproliferativa no clonal d'etiologia indeterminada)[28] afecta a vegades la glàndula paròtide.[29] Els càncers de paròtide més habituals són el carcinoma epidermoide mucós i el carcinoma adenoide quístic.[30] El carcinoma de cèl·lules acinars[31] i el carcinoma oncocític de la paròtide[32] són poc comuns. D'entre els tumors benignes, l'adenoma pleomòrfic és el que té major incidència. Ocasionalment, pot arribar a tenir grans dimensions.[33] La seva variant mixoide mostra una particular tendència a la recidiva postquirúrgica.[34] Uns altres tumors benignes que es veuen amb certa freqüència en la paròtide són el de Warthin,[35] el qual algunes vegades es presenta de forma multifocal i bilateral[36] i l'hemangioma cavernós.[37] El limfangioma quístic intraparotidi és una rara malformació, generalment asimptomàtica, que pot ser confosa amb un tumor.[38]

Referències modifica

  1. ↑ Chason, HM; Downs, BW «Anatomy, Head and Neck, Parotid Gland» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Nov 18; NBK534225 (rev), pàgs: 4. PMID: 30480958 [Consulta: 19 abril 2020].
  2. ↑ Sieroslawska, A; Mytilinaios, D «External carotid artery and its branches» (en anglès). Anatomy, Kenhub.com, 2020; Maig 11 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 21 maig 2020].
  3. ↑ Micheau, A «Parotid duct - Ductus parotideus» (en anglès). Anatomical Parts. IMAIOS, 2008, pàgs: 2 [Consulta: 20 abril 2020].
  4. ↑ Greenberg, JS; Breiner, MJ «Anatomy, Head and Neck, Auriculotemporal Nerve» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jun 24; NBK544240 (rev), pàgs: 4. PMID: 31334960 [Consulta: 26 abril 2020].
  5. ↑ Bechmann, S; Kashyap, V «Anatomy, Head and Neck, External Jugular Veins» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Mar 9; NBK538222 (rev), pàgs: 4. PMID: 30855810 [Consulta: 26 abril 2020].
  6. ↑ Megías, M; Molist, P; Pombal, MA «Glándulas salivares» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Tejidos animales, Digestivo. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2020; Feb 24 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 10 maig 2022].
  7. ↑ Wilson, M; Pandey, S «Parotitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 11; NBK560735 (rev), pàgs:. PMID: 32809570 [Consulta: 22 febrer 2022].
  8. ↑ Agència Valenciana de Salut. Cirurgia de les glàndules salivals. Generalitat Valenciana, 6.3.2015, pàgs: 2. 
  9. ↑ Fagan, J «Parotidectomía» (en castellà). A: Atlas de acceso abierto de técnicas quirúrgicas en ororrinolaringología y cirugía de cabeza y cuello, 2019, Set, pàgs: 12 [Consulta: 19 abril 2020].
  10. ↑ Carda, C; Gomez de Ferraris, ME; Arriaga, A; Carranza, M; Peydró, A «Sialosis Parotídea Alcohólica: Estudio Estructural y Ultraestructural» (en castellà). Med Oral Patol Oral Cir Bucal, 2004 Gen-Feb; 9 (1), pp: 24-32. ISSN 1698-4447 [Consulta: 30 abril 2020].
  11. ↑ Rao, D; Natter, P; Fernandes, R; Wang, ZB «A Case Report of Mikulicz Syndrome» (en anglès). J Radiol Case Rep, 2017 Jul; 11 (7), pp: 1–7. PMID: 29299096. DOI: 10.3941/jrcr.v11i7.3147. PMC: 5743147 [Consulta: 12 juny 2020].
  12. ↑ López-Pintor RM, Fernández Castro M, Hernández G «Afectación oral en el paciente con síndrome de Sjögren primario. Manejo multidisciplinar entre odontólogos y reumatólogos» (en castellà/anglès). Reumatol Clin, 2015 Nov-Des; 11 (6), pp: 387-394. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2015.03.010. PMID: 26022574 [Consulta: 30 abril 2020].
  13. ↑ Torres Lagares, D; Barranco Piedra, S; Serrera Figallo, MÁ; Hita Iglesias, P; Martínez-Sahuquillo Márquez, JA; Gutiérrez Pérez, JL «Sialolitiasis parotídea del conducto de Stensen» (en castellà). Med Oral Patol Oral Cir Bucal, 2006 Gen-Feb; 11 (1), pp: 80-84. ISSN 1698-4447 [Consulta: 12 juny 2020].
  14. ↑ Erdem, S; Abilov, A; Erdem, S; Zengin, AZ; Sumer, M «An unusual parotid sialolith diagnosis and treatment: A case report» (en anglès). J Dent Res Rep, 2018 Nov 2; 1 (1), pp: 1-4. ISSN 2632-0649. DOI: 10.15761/JDRR.1000104 [Consulta: 22 febrer 2020].
  15. ↑ Ong, CA; Loganathan, A; Prepageran, N; Rahmat, O; Lingham, OR «Parotid Duct Mucocele» (en anglès). Med J Malaysia, 2005 Des; 60 (5), pp: 644-646. ISSN 0300-5283. PMID: 16515118 [Consulta: 10 maig 2022].
  16. ↑ Bakır, S; Gümüş, H; Varolgüneş, A; Meriç, F «Unilateral absence of the parotid gland: a rare disorder» (en anglès). J Clin Exp Inves, 2011; 2 (1), pp: 88-90. DOI: 10.5799/ahinjs.01.2011.01.0216. ISSN: 1309-6621 [Consulta: 15 octubre 2022].
  17. ↑ Teymoortash, A; Hoch, S «Congenital Unilateral Agenesis of the Parotid Gland: A Case Report and Review of the Literature» (en anglès). Case Rep Dent, 2016 Nov 8; 2016, pp: 2672496. DOI: 10.1155/2016/2672496. PMC: 5118519. PMID: 27895943 [Consulta: 15 octubre 2022].
  18. ↑ McElrath, AD; Winters, R «Mandibulofacial Dysostosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Jul 1; NBK562230 (rev), pàgs: 7. PMID: 32965901 [Consulta: 16 octubre 2022].
  19. ↑ Choi, YS; Lee, YH; Kim, YD «Bilateral Parotid Gland Agenesis in Treacher Collins Syndrome: A Case Report» (en anglès). Ear Nose Throat J, 2019 Des; 98 (10), pp: 625-626. DOI: 10.1177/0145561319840545. ISSN: 1942-7522. PMID: 30961377 [Consulta: 16 octubre 2022].
  20. ↑ National Center for Biotechnology Information. «Mumps rubulavirus» (en anglès) pàgs: 2. Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2020 Feb 27; ID: 1979165 (rev). [Consulta: 30 abril 2020].
  21. ↑ Departament de Salut «Guia per a l'eliminació de la parotiditis a Catalunya». Generalitat de Catalunya, 2006 Oct; Quaderns de Salut Pública 20, pàgs: 80. ISBN 84-393-7183-7 [Consulta: 30 abril 2020].
  22. ↑ Coutaz, M; Morisod, J «Parotidite bactérienne aiguë chez le sujet âgé» (en francès). Rev Med Suisse, 2009 Set 30; 5 (219), pp: 1942-1945. ISSN 1660-9379. PMID: 19946997 [Consulta: 18 juny 2020].
  23. ↑ Basinger JM, Fiester SE, Fulcher JW «Methicillin-Resistant Staphylococcus aureus Parotitis Leading to Mortality in an Adolescent Male» (en anglès). Am J Forensic Med Pathol, 2018 Set; 39 (3), pp: 257-260. ISSN 0195-7910. DOI: 10.1097/PAF.0000000000000415. PMID: 29939841 [Consulta: 5 maig 2020].
  24. ↑ Özdemir, H; Karbuz, A; Ciftçi, E; Fitöz, S; et al «Acute neonatal suppurative parotitis: a case report and review of the literature» (en anglès). Int J Infect Dis, 2011 Jul; 15 (7), pp: e500-e502. ISSN 1878-3511. DOI: 10.1016/j.ijid.2011.04.002. PMID: 21621441 [Consulta: 18 juny 2020].
  25. ↑ Bakir, M; Magableh, HM; Alabdaljabar, MS; Alnabi, Z; Alabdan, LI; et al «Parotid Gland Tuberculosis: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Cureus, 2022 Ag 1; 14 (8), pp: e27590. DOI: 10.7759/cureus.27590. PMC: 9433917. PMID: 36059354 [Consulta: 16 octubre 2022].
  26. ↑ Enache-Angoulvant, A; Torti, F; Tassart, M; Poirot, JL; et al «Candidal abscess of the parotid gland due to Candida glabrata: report of a case and literature review» (en anglès). Med Mycol, 2010 Mar; 48 (2), pp: 402-405. DOI: 10.3109/13693780903176503. ISSN: 1460-2709. PMID: 20141375 [Consulta: 16 octubre 2022].
  27. ↑ Lee, DH; Jung, EK; Lee, JK; Lim, SC «Actinomycosis of the parotid gland: case series» (en anglès). Ann Palliat Med, 2021 Jun; 10 (6), pp: 6062-6066. ISSN 2224-5839. DOI: 10.21037/apm-21-755. PMID: 33977749 [Consulta: 15 febrer 2022].
  28. ↑ Ehsan, N; Zahra, F «Castleman Disease» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Feb 28; NBK576394 (rev), pàgs: 7. PMID: 35015419 [Consulta: 16 octubre 2022].
  29. ↑ Guo, Z; Liu, C; Sun, J; Zeng, L; Zhang, K «Castleman's disease of the left parotid gland: a case report» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2021 Abr 15; 14 (4), pp: 533-537. ISSN: 1936-2625. PMC: 8085830. PMID: 33936378 [Consulta: 16 octubre 2022].
  30. ↑ Alvi, S; Chudek, D; Limaiem, F «Cancer, Parotid» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Oct 13; NBK538340 (rev), pàgs: 9. PMID: 30855924 [Consulta: 10 maig 2020].
  31. ↑ Kim, SA; Mathog, RH «Acinic cell carcinoma of the parotid gland: A 15-year review limited to a single surgeon at a single institution» (en anglès). Ear Nose Throat J, 2005 Set; 84 (9), pp: 597-602. ISSN 1942-7522. DOI: 10.1177/014556130508400915. PMID: 16261761 [Consulta: 24 gener 2022].
  32. ↑ Wan Ahmad Kammal, WS; Azman, M; Salleh, AA; Md Pauzi, SH; Abd Shukor, N «Parotid gland oncocytic carcinoma: A rare entity in head and neck region» (en anglès). Malays J Pathol, 2020 Ag; 42 (2), pp: 283-286. ISSN 0126-8635. PMID: 32860383 [Consulta: 15 febrer 2022].
  33. ↑ Tarsitano, A; Pizzigallo, A; Giorgini, F; Marchetti, C «Giant Pleomorphic Adenoma of the Parotid Gland: An Unusual Case Presentation and Literature Review» (en anglès). Acta Otorhinolaryngol Ital, 2015 Oct; 35 (4), pp: 293–296. ISSN 0392-100X. PMC: 4731889. PMID: 26824218 [Consulta: 25 juny 2020].
  34. ↑ Dulguerov, P; Todic, J; Pusztaszeri, M; Alotaibi, NH «Why Do Parotid Pleomorphic Adenomas Recur? A Systematic Review of Pathological and Surgical Variables» (en anglès). Front Surg, 2017 Maig 15; 4, pp: 26. PMID: 28555187. DOI: 10.3389/fsurg.2017.00026. PMC: 5430411 [Consulta: 15 maig 2020].
  35. ↑ Ramírez-Alvarado, C; Mora-Constantino, J; Domínguez Carrillo, LG «Tumor de Warthin» (en castellà). Acta Médica Grupo Ángeles, 2015 Gen-Mar; 13 (1), pp: 42-45. ISSN 1870-7203 [Consulta: 28 maig 2020].
  36. ↑ Reynoso Heinsen, WJ; Ciardo, P; Guevara Lara, J; Gómez Rodríguez, JL; et al «Tumor de parótida bilateral y múltiple» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2014 Jun; 7 (2), pp: 148-151. ISSN 2386-8201. DOI: 10.4321/S1699-695X2014000200012 [Consulta: 28 maig 2020].
  37. ↑ Lara-Sánchez, H; Peral-Cagigal, B; Madrigal-Rubiales, B; Verrier-Hernández, A «Cavernous hemangioma of the parotid gland in adults» (en anglès). J Clin Exp Dent, 2014 Des 1; 6 (5), pp: e592-e594. DOI: 10.4317/jced.51750. PMC: 4312692. PMID: 25674332 [Consulta: 16 octubre 2022].
  38. ↑ Sahoo, N; Mohapatra, D; Mohanty, P; Das, P; Das, D «Intra parotid cystic lymphangioma masquerading as a neoplasm, a rare entity at unusual site» (en anglès). Muller J Med Sci Res, 2019 Maig 29; 10, pp: 39-41. ISSN 0975-9727. DOI: 10.4103/mjmsr.mjmsr_39_18 [Consulta: 20 juny 2020].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paròtide
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paròtide&oldid=32828062»