Paratge Natural Municipal de la Rambla de Sellumbres
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Paratge Natural Municipal de la Rambla de Sellumbres és un paratge natural municipal dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella (Ports). Declarat per acord de la Generalitat Valenciana el 4 de març de 2008 paratge natural municipal, inclou una superfície de 1.194,40 ha.
| ||||
| Tipus | Paratge natural municipal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Espanya | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | 1.194,4 ha | |||
| Espècies conservades | pinassa i carrasca | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 2008 | |||
| Gestor/operador | Ajuntaments de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella | |||
Se situa en el sector nord-oest de la província de Castelló, a la confluència dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella.
Paisatge modifica
La seua complexitat geomorfològica i el bon estat de conservació de les formacions vegetals configuren un paisatge de gran singularitat i bellesa. La zona de major qualitat visual és el llit de la rambla de Sellumbres, amb els seus vertiginosos penya-segats rocosos i on destaquen diverses fites paisatgístiques, com ara la Roca Roja, la Roca Parda i la Roca del Corb, fàcilment identificables per a l'observador.
Vegetació modifica
Les masses arbòries existents al paratge, les conformen principalment pinedes de pinassa (Pinus nigra) i carrascars (Quercus ilex), aquest últim inclòs com a hàbitat d'interés prioritari per la Unió Europea. Conformen masses denses i de gran extensió als vessants del llit de la rambla.
Quant a la flora, cal destacar la presència de Leucanthemum maestracense (margarida), Linaria repens (linària estriada), Sideritis spinulosa (cua de gat), Thymus godayanus (serpoll mascle) i Thymus vulgaris (timó), totes espècies endèmiques i, per tant, de gran valor per a la conservació.
Fauna modifica
Pel que fa a la fauna, el grup de les aus és el més abundant i, a més, inclou diverses espècies que requereixen mesures de protecció i conservació pel grau d'amenaça a què estan sotmeses, siga en l'àmbit autonòmic, siga en l'internacional. Entre les espècies d'aus presents, es poden citar l'àguila reial (Aquila chrysaetos), el torlit (Burhinus oedicnemus), l'enganyapastors (Caprimulgus europaeus), l'àguila serpera (Circaetus gallicus) i el voltor comú (Gyps fulvus), entre d'altres. De les 88 espècies d'aus censades en la zona, prop del 20% presenten algun grau d'amenaça.
D'altra banda, en el grup dels mamífers, també rellevant, s'han identificat com a protegides pel Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades la musaranya (Crocidura rusula), la fagina (Martes foina), el teixó (Meles meles), la mostela (Mustela nivalis) i l'esquirol (Sciurus vulgaris), i com a espècies d'interés internacional la cabra pirinenca (Capra pyrenaica) i el gat salvatge (Felis silvestris).
Presència humana modifica
Quant al patrimoni historicocultural, trobem al paratge diversos jaciments arqueològics de gran interés, la major part dels quals es troben en mal estat de conservació. Concretament, s'han identificat jaciments com ara el mas del Falcó, d'època medieval, situat entre els segles VIII i XIII, en el qual s'han trobat fragments ceràmics dispersos de l'alta edat mitjana; el fossar dels Moros i la costa de l'Albardó, format per ruïnes de fortificacions medievals; el jaciment turó de la Barcella, format per restes d'un menut assentament adscrit a l'edat del bronze; i finalment, l'Abric del turó de la Barcella, un jaciment d'art rupestre corresponent al neolític.