Partit Laborista Gal·lès

Partit Laborista Gal·lès (gal·lès Llafur Cymru) és la secció del Partit Laborista Britànic que opera a Gal·les,[1] on és el partit més votat i hi ha guanyat totes les eleccions al Parlament del Regne Unit des de 1922. Té 1 dels 4 eurodiputats de Gal·les, 24 dels 40 escons a Westminster des de 2010 i 28 de 60 a l'Assemblea Nacional de Gal·les (on governa en coalició amb el Plaid Cymru) i 344 de 1.264 consellers locals, dominant 2 de 20 autoritats locals.

Infotaula d'organitzacióWelsh Labour
Llafur Cymru
Dades
TipusPartit polític gal·lès
Ideologia políticaSocialdemòcrata, Autonomisme
Història
Creació1947
Localització dels arxius
Governança corporativa
Seu
PresidènciaRhodri Morgan
President Modifica el valor a WikidataMark Drakeford Modifica el valor a Wikidata
Format per
Afiliació europeaPartit Socialista Europeu
Representació29 diputats a Westminster
26 a l'Assemblea de Gal·les
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.welshlabour.org.uk/

Forma part del Partit Laborista i no és registrat com a entitat separada ni té relació federal; i tot i que no té un líder oficial, Rhodri Morgan ho és de fet, com a cap de grup parlamentari. Tot i així, gaudeix de força autonomia pel que fa a la tasca a l'Assemblea Nacional Gal·lesa. Té un Comité Executiu propi, del que en formen part tots els càrrecs electes.

Història modifica

El partit hi és present des de les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1922, en les que va obtenir la meitat dels escons de Gal·les, i es va consolidar durant la gran depressió gràcies a la seva relació amb els sindicats, tot i la seva ambivalència en el fet nacional gal·lès. A les eleccions de 1945 va obtenir 25 de 36 escons (58% dels vots), dominant la zona industrial, i a les eleccions de 1950 i 1951 es va estendre a la zona rural, domini del Partit Liberal. Van estendre el seu domini sobre el govern local, modernitzant infraestructures i serveis públics.

Harold Wilson els va crear la Secretaria d'Estat per Gal·les i el Welsh Office. Durant els anys 1970 la comissió Kilbrandon va estudiar la Devolució de l'autonomia a Gal·les, alhora que Conservadors i nacionalistes amenaçaven el seu domini a les àrees de parla gal·lesa i costanera. El fet que a Londres continuessin guanyant els conservadors, malgrat el triomf laborista a Gal·les, i el fet que els laboristes gal·lesos no van poder fer res per a evitar la traumàtica reestructuració industrial, van fer que el partit estigués més obert a la Devolution.

A les eleccions a l'Assemblea Nacional de Gal·les de 1999 presentaren com a candidat el popular Ron Davies, qui dimití per un escàndol sexual i fou substituït per Alun Michael, poc conegut, i van treure 27 escons dels de 60, però Plaid Cymru els va disputar alguns feus sagrats com Islwyn, Rhondda i Llanelli. Es diferencià del govern de Tony Blair en què va intentar fer serveis públics més competitius. Així a les eleccions de 2007 va caure a 26 de 60. Tot i així, Morgan va arribar a l'acord One Wales amb el Plaid Cymru.

Resultats electorals modifica

Eleccions al Parlament Europeu modifica

Any Percentatge de vot a Gal·les Escons
1979 41.5% 3 (de 4)
1984 44.5% 3 (de 4)
1989 48.9% 4 (de 4)
1994 55.9% 5 (de 5)
1999 31.8% 2 (de 5)
2004 32.5% 2 (de 4)
2009 20.3% 1 (de 4)

Eleccions al Parlament del Regne Unit modifica

Any Percentatge de vot a Gal·les Escons
1951 60.5% 27 (de 36)
1955 57.6% 27 (de 36)
1959 56.4% 27 (de 36)
1964 57.8% 28 (de 36)
1966 60.7% 32 (de 36)
1970 51.6% 27 (de 36)
1974 (Feb) 46.8% 24 (de 36)
1974 (Oct) 49.5% 23 (de 36)
1979* 48.6% 22 (de 36)
1983 37.5% 20 (de 38)
1987 45.1% 24 (de 38)
1992 49.5% 27 (de 38)
1997 54.8% 34 (de 40)
2001 48.6% 34 (de 40)
2005 42.7% 29 (de 40)
2010 36.6% 26 (de 40)

Eleccions a l'Assemblea de Gal·les modifica

Any Percentatge de vot (constituència) Percentatge de vot (regional) Escons (constituència) Escons (regional)
1999 37.6% 35.5% 27 (de 40) 1 (de 20)
2003 40% 36.6% 30 (de 40) 0 (de 20)
2007 32.2% 29.7% 24 (de 40) 2 (de 20)
2011 42.3% 36.9% 28 (de 40) 2 (de 20)

Referències modifica

  1. «Welsh Labour strikes budget deal with Plaid Cymru and Lib Dems» (en anglès). The Guardian, 08-10-2013. [Consulta: 16 gener 2014].