Pascual Fresquet Llopis

Pascual Fresquet Llopis (Alcalà de Xivert, 6 de gener de 1907Aubanha, França, 14 d'agost de 1957), de professió paleta, fou un defensor del comunisme llibertari i cap de la Brigada de la Mort.

Infotaula de personaPascual Fresquet Llopis
Biografia
Naixement6 gener 1907 Modifica el valor a Wikidata
Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1957 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Aubanha (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAnarcocomunisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix percap de la Brigada de la Mort
Activitat
Ocupaciópaleta, assassí Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Fresquet va nàixer el 1907 a Alcalà de Xivert però de petit la família emigrà a la Torrassa. La Torrassa, barri de l'Hospitalet del Llobregat, era configurada bàsicament per una població treballadora que majoritàriament estava afiliada a la CNT. Els seus pares varen treballar a les obres del metro de Barcelona i la seva mare, Purificació Llopis, va regentar una fonda al carrer Sugranyes.

Se sap que Fresquet estava afiliat a la CNT-FAI el 1937, però hi estava vinculat des d'abans de d'esclat de la Guerra quan sovint fou detingut i torturat per la policia imputat per pistolerisme i atracaments.

Fresquet era amant de la beguda i la boxa, essent una persona agressiva. Sobre el seu comportament sexual, promiscu i vexatori amb les dones, alguns estudis grafològics indiquen que podria haver estat homosexual. Fou temut fins i tot per anarquistes i sindicalistes.

L'episodi pel qual és més recordat és el de la pertinença a la Brigada de la Mort, una unitat vinculada a la FAI responsable de més de 200 assassinats entre juliol i setembre de 1936. N'era el cap i acostumava a justificar les execucions de feixistes, catòlics i persones que s'apartessin dels ideals del comunisme llibertari al balcó del municipi on aquelles execucions es portaven a terme. Acabada la Guerra Civil, Fresquet s'exilià a Marsella (França) on amb algun company de la Brigada de la Mort va atracar bancs. Morí el 1957 en una residència anomenada Castel Roseraie assistit per un capellà.

Enllaços externs modifica

Bibliografia modifica