Pasquer
El pasquer (pascuarium) era, a Catalunya, una exigència o impost, inicialment públic, que calia pagar per l'ús d'una zona de pastures. És sinònim de pasturatge.[1]
La seva existència es remunta a l'època visigoda.[2] Cal partir de la base que, als inicis del comtat de Barcelona, es garantia als gots i hispans que hi residien l'antic costum de tallar llenya, aprofitar les pastures i aprofitar les aigües sense cap mena d'impediment.[2][Nota 1] Els terrenys incultes podien, així, ésser lliurement explotats, i ja cap al segle xi encara es podia considerar que els erms eren franqueses comtals, de lliure explotació sense tribut ni servei.[2]
Cap al segle xii, aquestes facultats van cristal·litzar com a dret d'empriu atribuït als titulars dels masos o capmasats.[2] No obstant això, era usual que, a canvi d'aquest dret d'explotació, si no hi havia cap franquesa al respecte, es lliuressin una sèrie de càrregues públiques, que es recaptaven en benefici del fisc comtal, i entre elles, el pascuarium o pasquer, que gravava la pastura del ramat als pastius i boscos públics.[2]
A partir de la primera meitat del segle xi, es va iniciar una progressiva apropiació particular i patrimonialització dels espais inclultes per part dels barons o senyors.[2] Aquesta patrimonialització, no obstant, ja té antecedents a l'època carolíngia,[3] en la qual, per exemple, al bisbat de Girona, el pasquer fou en part cedit als bisbes d'aquesta seu.[1]
En el segle xii ja no s'esmenta el pasquer, que sembla que va ésser substituït per una diversitat de drets que gravaven tant la pastura com el trànsit de bestiar pels pastius i boscos baronials, com el carnatge, l'herbatge i el beuratge.[4]
Notes modifica
- ↑ "La idea que inspirava aquestes franqueses la tornarien a reforçar els Usatges de Barcelona, proclamant el caràcter públic dels espais incultes i garantint-ne expressament el lliure accés i la lliure explotació a tots els súbdits." Farías 2009: p. 72.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Bolós 2000
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Farías 2009: p. 72
- ↑ Farías 2009: p. 73
- ↑ Farías 2009: p. 74-75
Bibliografia modifica
- Bolós 2000 : Bolós, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, abril 2000 (El Cangur / Diccionaris - 284). ISBN 84-297-4706-0.
- Farías 2009 : Farías Zurita, Víctor. El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d'una societat senyorialitzada (segles XI-XIV). València: Publicacions de la Universitat de València, 2009.