Viquipèdia

Passatger

persones que viatgen en un vehicle sense gestionar-lo

Un passatger (també abreujat en anglès com a pax[1]) és una persona (infant o adult) que viatja o és transportada en un vehicle, sigui avió, autobús, vaixell, tartana, automòbil o qualsevol mitjà de transport. Sovint s'exclouen d'aquesta definició les persones encarregades d'operar el vehicle (conductor, pilots…) i les que formen part del servei (tripulació, revisors, personal de seguretat…). A més dels humans, de vegades també es consideren passatgers als animals, encara que se'ls porti en cistella de transport. En ambdós casos, generalment es paga una quota pel transport utilitzat.

Passatgers pujant a l'autobús

Els passatgers poden portar maletes, bosses o motxilles per a portar les seves pertinences.

En la indústria turística, l'abreviatura internacional utilitzada per designar la paraula «passatger» és PAX, indistintament en majúscules o minúscules. Originalment se referia tan sols als passatgers de vaixells i avions. Després va passar a ser utilitzada per a qualsevol tipus de transport i també, en hostaleria, per designar la unitat en termes de nombre de clients o hostes d'hotels, restaurants, etc.[2]

Generalitats modifica

Hi ha diversos aspectes a considerar relacionats amb el concepte de passatger.

Altres detalls modifica

  • Origen del viatge o trajecte
  • Tràmits inicials (facturar equipatges,...etc)
  • Punt de destinació
  • Durada del viatge
  • Velocitat
  • Puntualitat i regularitat
  • Seguretat
  • Comoditat
  • Assegurances
  • Element auxiliars (seients, lliteres, mobiliari, cambrot, espais comuns,...)

Perills modifica

En èpoques passades els passatgers estaven sotmesos als perills de pirates i corsaris. Des de final del segle XX els segrestos i les accions terroristes són un perill a tenir en compte.

Preu del passatge modifica

Un aspecte important per a qualsevol passatger és el preu del bitllet o passatge. Pal·ladi, en la Història Lausíaca, exposa una anècdota relacionada amb el tema.[9] Un diccionari català-llatí iguala el preu del passatge amb transitus vectura.[10]

Bitllets modifica

Vehicles modifica

Cada vehicle determina el tipus de servei, els drets, les obligacions del passatger i el marc legal segons l’època i la realitat política.

Cadires de mans i lliteres modifica

Les cadires de mans permetien que la persona transportada viatgés asseguda.[11] A cobert o a l’aire lliure. En cada cas la cadira era portada per dos esclaus o persones assalariades.[12]

  •  
    Cadira de mans i portadors
  •  
    Lectica romana.[13]

Rickshaws i similars modifica

[14][15]

Animals sense vehicle modifica

Hi ha animals de lloguer que poden transportar passatgers sense vehicle: elefants,[16] mules,[17] dromedaris,[18] rucs,[19] ... Els mateixos animals, a vegades, poden estar enganxats a carruatges o trineus.

Diligències modifica

Amb el transport per diligència els passatgers podien desplaçar-se amb relativa comoditat i regularitat per trajectes establerts.[20][21] La literatura de viatges compta amb exemples que descriuen els passatgers de les diligències i anècdotes relacionades.[22][23]

Vaixells modifica

Hi ha documentació de passatgers viatjant en vaixell des dels temps més antics. En cada cas les condicions depenen del vaixell, de la ruta i del mateix passatger. Una relació sistemàtica del tema s’hauria de basar en la història dels vaixells.

Barques modifica

La tradició de la barca de passatgers queda reflectida en el mite de Caront.[24] També han estat importants les barques de passar rius [25][26] o les emprades en passeig turístic.[27]

Vaixells grecs antics modifica

Les trieres Pàralos i Salamínia transportaven, entre altres funcions, passatgers notables.

Vaixells romans modifica

En la Roma clàssica no hi havia vaixells exclusivament de passatgers. Els viatgers optaven per la navegació costanera en petits vaixells. I en embarcar en alguna nau de transport («navis oneraria») si la ruta era per alta mar.[28][29][30] Un exemple fou el viatge de Pau de Tars, amb naufragi inclòs, en una nau semblant a la Isis.

Galeres modifica

Les galeres i naus similars (trieres, trirems, dromons,...) eren bàsicament vaixells de guerra , que podien emprar-se en el comerç (de mercaderies valuoses) i transport de passatgers (importants). Hi ha una descripció humorística de les penalitats que suposava viatjar en una galera.[31][32]

Velers descrits per Marco Polo modifica

« The ships in which the merchants navigate thither are made of fir, with only one deck, but many of them are divided beneath into sixty compartments, in each of which a person can be conveniently accommodated. They have one rudder and four masts ; while some have two additional, which can be put up and taken down at pleasure. Many of the largest have besides as many as thirteen divisions in the hold, formed of thick planks mortised into each other. The object is to guard against accidents which may cause the vessel to spring a leak, such as striking on a rock or being attacked by a whale. »
— [33]

Una obra sobre les naus xineses comenta que Marco Polo parlava de velers que transportaven 700 passatgers.[34]

Pelegrinatge a terra santa (1621) modifica

« Consells al pelegrí: primerament haurà de comprar una caixa o cofre d’avet tan llarg com la seva estatura per a tancar amb clau o cadenat les seves provisions: bescuit, pa, bon vi, carn salada, pernils, fuets, aiguardent, panses, taronges, limones, sucre, prunes, claus de girofle, nous moscades i dolços com ara confitures i tot el que consideri que el pot ajudar a recuperar-se del mareig provocat per l’estat de la mar i el moviment del vaixell.... »
— 1627. Nicolas Benard. Le voyage de Hierusalem et autres lieux de la terre sainte et son retour.[35]

Normes als passatgers del clipper Eagle (1853) modifica

La lectura de les normes indicades permet informar-se sobre les dificultats de viatjar en un veler en trajectes de més de tres mesos, travessant mig món.[36]

Consells als emigrants navegant en vaixell (1862) modifica

« Best Time of Sailing, and Choice of Ship, Selection and Fitting up of Berth, Outfit and Extra Provisions, Ship's Rations, and How to Cook them, Messes and Mess Dinners, What to take, and How to take it, Social Life on Board Ship, »
— Out at Sea; Or, the Emigrant Afloat, Being a Hand Book of Practical Information for the Use of Passengers on a Long Sea Voyage; P.B. Chadfield.[37]

Ferrocarrils modifica

En els primers ferrocarrils els passatgers viatjaven en condicions relativament precàries.[38] Amb l’adopció de cotxes tancats la comoditat va augmentar considerablement. En molts casos hi havia categories (per exemple: primera, segona i tercera classe). Amb preus i prestacions diferents.[39]

Ferrocarrils notables modifica

Des del punt de vista del confort dels passatgers hi ha alguns exemples a tenir en compte: Transsiberià,[40] Orient Express[41][42][43] i Compagnie Internationale des Wagons-Lits.[44][45]

Dirigibles modifica

Els dirigibles destinats al transport de passatgers tingueren un grau de protagonisme important en les primeres dècades del segle XX. Dos accidents importants,[46] el de l’R101 i el del Hindenburg, contribuïren a la seva manca d’èxit.[47][48] El dirigible Graf Zeppelin, bessó del Hindenburg, va efectuar 650 vols transportant 18.000 passatgers més d’un milió de milles.[49] Les instal·lacions luxoses destinades als passatgers del R-101 poden consultar-se en diversos documents.[50]

  •  
    Dirigible britànic R-101
  •  
    Graf Zeppelin L127 aterrant

Globus aerostàtics modifica

Hi ha globus aerostàtics en zones turístiques adequades que ofereixen viatges amb vistes excepcionals. Per exemple a la Garrotxa [51] i als parcs naturals africans.[52][53]

Avions modifica

Hidroavions "Clippers" modifica

[54]

«Carros do Monte» modifica

A l’illa de Madeira hi ha una mena de trineus de fusta i vímet que ofereixen a dos passatgers la possibilitat de baixar des de Monte lliscant sobre llambordes i empedrats. Cada «carro» és conduït per dos «carreiros».[55]

Documents medievals modifica

En època medieval els passatgers eren anomenats pelegrins. Denominació genèrica dels viatgers embarcats en un vaixell. Vegeu, a continuació, un petit recull de documents com els indicats.

« Molts hòmens són que van de un viatge en altre ab poca mercaderia o van en altre loch per poblar, e són dits peregrins, »
— [56][57]
« Tot home és appellat peregrí qui do nòlit de la sua persona e de la roba qui no sia mercaderia »
« L'escriuà deu esser leyal als mercaders e als mariners e als pelegrins »
« De que es tengut pelegri »
— [58]

Referències modifica

  1. ↑ «Define Pax». Travel Industry dictionary. [Consulta: 5 gener 2014].
  2. ↑ «Pax» (en castellà). La Gran Enciclopedia del Turismo Español. preferente.com. [Consulta: 10 febrer 2015].
  3. ↑ Boston (Mass.). Police Department. Rules and Regulations for the Government of the Police Department of the City of Boston, 1898. Rockwell and Churchill Press, 1898, p. 129 [Consulta: 3 febrer 2024]. 
  4. ↑ The Maritime Commercial Saloon-Cabin Passenger's Universal Companion, 1871, p. 61 [Consulta: 3 febrer 2024]. 
  5. ↑ Dunwoody, G. Passengers' experiences of air travel: eighth report of session 2006-07, Vol. 2: Oral and written evidence. Stationery Office, 2007, p. 140. ISBN 978-0-215-03552-3 [Consulta: 3 febrer 2024]. 
  6. ↑ Vissing, Y.; Leitão, S. The Rights of Unaccompanied Minors: Perspectives and Case Studies on Migrant Children. Springer International Publishing, 2021, p. 117. ISBN 978-3-030-75594-2 [Consulta: 3 febrer 2024]. 
  7. ↑ «Flying with pets on board», 24-01-2024. [Consulta: 6 febrer 2024].
  8. ↑ Sales, M. The Air Logistics Handbook: Air Freight and the Global Supply Chain. Taylor & Francis, 2013, p. 156. ISBN 978-1-136-16407-1 [Consulta: 6 febrer 2024]. 
  9. ↑ Història Lausíaca (en grec-català). Fundació Bernat Metge, 1927, p. 77. ISBN 978-84-7225-954-6 [Consulta: 30 gener 2024]. 
  10. ↑ Dictionarium, sev Thesavrvs catalano-latinus verborum ac phrasium (en llatí). ex officinâ typographicâ Raphaelis Figueró, 1653, p. 476 [Consulta: 30 gener 2024]. 
  11. ↑ Ckener, J.C.. Vocabulario tecnológico de medicina: cirujia, farmacia y ciencias auxiliares ... (en castellà). Establecimiento tipografico, 1890, p. 1-PA159 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  12. ↑ Álvarez, A.L.. Las sillas de mano y los silleteros de la hermandad del refugio de Madrid: Caridad, espectáculo y trabajo entre los siglos XVII y XIX (en castellà). ACCI (Asociación Cultural y Científica Iberoamericana), 2022, p. 66. ISBN 978-84-18476-62-4 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  13. ↑ Montaner y Simón Editores (Barcelona). Diccionario enciclopédico hispano-americano de literatura, ciencias y artes: Apéndice 24-25. Segundo apéndice 26-28 (en castellà). Montaner y Simón, 1896, p. 164 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  14. ↑ Warren, J.F.. Rickshaw Coolie: A People's History of Singapore, 1880-1940. Singapore University Press, 2003, p. 76. ISBN 978-9971-69-266-7 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  15. ↑ Muneer, T.; Gul, M.S.; Gago, E.J.. Practice and Innovations in Sustainable Transport. MDPI AG, 2020, p. 1. ISBN 978-3-03928-548-8 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  16. ↑ Ortega, M.O.. Una missión diplomática en la Indo-China: descripción del viaje de la Legación especial de España al imperio de Annam y reino de Siam dando en dos años la vuelta al mundo (en castellà). Tip. de E. Rubiños, 1884, p. 470 [Consulta: 5 febrer 2024]. 
  17. ↑ Frank, S.; Frank, P. The Grand Canyon Handbook: An Insider's Guide to the Park, as Related by Ranger Jack. Pomegranate, 2000, p. 82. ISBN 978-0-7649-1276-4 [Consulta: 5 febrer 2024]. 
  18. ↑ «Paseo en CAMELLO en Maspalomas» (en castellà). [Consulta: 5 febrer 2024].
  19. ↑ «Hiking trip with donkeys», 10-05-2021. [Consulta: 5 febrer 2024].
  20. ↑ Gutiérrez González, Antonio. Manual de diligencias. Madrid: Imprenta y Fundición de Eusebio Aguado, 1842, p. VII. 
  21. ↑ ¬La Ilustración española y americana: 1876,1, 1876, p. 106–. 
  22. ↑ Clemens, S.L.. Roughing it. By Mark Twain, Samuel L. Clemens. Fully illustrated by eminent artists. Issued by subscription only, etc. American Publishing Company, 1872, p. 39 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  23. ↑ «Riding The Overland Stage, 1861». [Consulta: 31 gener 2024].
  24. ↑ Staal, G.; Méry, J. Musas y hadas: ó, las mujeres mitológicas (en castellà). José Maria Ducazcal, 1854, p. 76 [Consulta: 2 febrer 2024]. 
  25. ↑ Pujol, J.L.F.. Les barques de passatge del riu Llobregta al Prat i la seva explotació (1327-1873). Joan Lluís Ferret Pujol. ISBN 978-84-612-1504-1 [Consulta: 2 febrer 2024]. 
  26. ↑ autors, D. Franquisme a les comarques tarragonines. Publicacions URV, 2019, p. 79. ISBN 978-84-8424-769-2 [Consulta: 2 febrer 2024]. 
  27. ↑ guides, W.; Dugan, J. Capturing Venice: Gondolas of Venice: Sub-guide. Walkabout photo guides, p. 8 [Consulta: 2 febrer 2024]. 
  28. ↑ McKnight, S.; Cohick, L.; Gupta, N. Dictionary of Paul and His Letters: A Compendium of Contemporary Biblical Scholarship. IVP, 2023, p. 4-PA92. ISBN 978-1-78974-398-2 [Consulta: 2 febrer 2024]. 
  29. ↑ Stephenson, P. New Rome: The Roman Empire in the East, AD 395 - 700 - Longlisted for the Anglo-Hellenic Runciman Award. Profile, 2022, p. 95. ISBN 978-1-84765-844-9 [Consulta: 2 febrer 2024]. 
  30. ↑ Irby, G.L.. Using and Conquering the Watery World in Greco-Roman Antiquity. Bloomsbury Publishing, 2021, p. 135. ISBN 978-1-350-15585-5 [Consulta: 2 febrer 2024]. 
  31. ↑ Duro, C.F.. La mar descrita por los mareados: Mas disquisiciones, que comprenden la vida de la galera con interesantes noticias de la chusma; galeones y flotas de Indias; osadía de los navegantes, grandes penalidades, combates y naufragios, plagas, suciedades ... (en castellà). Aribau y ca, 1877 [Consulta: 2 febrer 2024]. 
  32. ↑ de I Guevara, A. Libro de los inventores del arte de marear, y de muchos trabajos, que se passan en las galeras (etc.) (en castellà). Nucio, 1539 [Consulta: 2 febrer 2024]. 
  33. ↑ Polo, M.; Murray, H. The Travels of Marco Polo. Oliver & Boyd, 1845, p. 3-PA271 [Consulta: 2 febrer 2024]. 
  34. ↑ Cariolato, S. Le Navi dei tesori. La Cina sul mare: storia della flotta che poteva conquistare il mondo e che sparì nel nulla (en italià). Youcanprint, 2016, p. 84. ISBN 978-88-9321-210-6 [Consulta: 2 febrer 2024]. 
  35. ↑ Benard, N. Le voyage de Hierusalem et autres lieux de la terre sainte et son retour (en francès). Moreau, 1621, p. 12 [Consulta: 2 febrer 2024]. 
  36. ↑ Lubbock, B. The Colonial Clippers. Good Press, 2023, p. 8 [Consulta: 3 febrer 2024]. 
  37. ↑ Chadfield, P.B.. Out at Sea; Or, the Emigrant Afloat, Being a Hand Book of Practical Information for the Use of Passengers on a Long Sea Voyage. Chadfield & Son, 1862 [Consulta: 3 febrer 2024]. 
  38. ↑ The Train Book: The Definitive Visual History. Dorling Kindersley Limited, 2023, p. 30. ISBN 978-0-241-63314-4 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  39. ↑ Lardner, D. Railway Economy: A Treatise on the New Art of Transport, Its Management, Prospects and Relations .... Scholarly Publishing Office, University of Michigan Library, 1850, p. 173-IA8. ISBN 978-1-4255-5040-0 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  40. ↑ Manley, D. The Trans-Siberian Railway: A Traveller's Anthology. Signal Books, 2011, p. 74. ISBN 978-1-908493-30-9 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  41. ↑ LIFE. Time Inc, p. 137 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  42. ↑ Popular Mechanics. Hearst Magazines, p. 71 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  43. ↑ Orange Coast Magazine (en italià). Emmis Communications, p. 78 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  44. ↑ Wiesenthal, M. Orient-Express: El tren de Europa (en castellà). Acantilado, 2020, p. 131. ISBN 978-84-18370-09-0 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  45. ↑ Kirby, J. The Legal News. R. White, 1896, p. 107 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  46. ↑ Flying Magazine, p. 20 [Consulta: 1r febrer 2024]. 
  47. ↑ Gwynne, S.C.. His Majesty's Airship: The Life and Tragic Death of the World's Largest Flying Machine. Oneworld Publications, 2023, p. 5. ISBN 978-0-86154-709-8 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  48. ↑ Naval War College (U.S.). Naval War College Review. Naval War College, 1983, p. 56 [Consulta: 1r febrer 2024]. 
  49. ↑ United States. Naval Air Systems Command; Naval Historical Center (U.S.); Naval History & Heritage Command (U.S.). Naval Aviation News (en anglès). Chief of Naval Operations and Naval Air Systems Command, Navy Department, 1978, p. 38 [Consulta: 31 gener 2024]. 
  50. ↑ «Airship Heritage Trust : Interiors : R101». [Consulta: 1r febrer 2024].
  51. ↑ «Vol en globus a la Garrotxa», 09-06-2015. [Consulta: 3 febrer 2024].
  52. ↑ «Ngorongoro Crater Hot Air Balloon», 11-06-2022. [Consulta: 3 febrer 2024].
  53. ↑ «Hot Air Ballooning in the Hoedspruit Area». [Consulta: 3 febrer 2024].
  54. ↑ Davies, Alex. «If You Thought Air Travel Was Luxurious In The 1970s, Check Out What It Was Like Aboard The WW2-Era Boeing Clipper», 23-08-2013. [Consulta: 3 febrer 2024].
  55. ↑ König, A.; Books, E.T.. Madeira (en portuguès). Ecos Travel Books, 2016, p. 16. ISBN 978-84-15563-81-5 [Consulta: 3 febrer 2024]. 
  56. ↑ Consolat de Mar. Codigo de las costumbres maritimas de Barcelona hasta aqui vulgarmente llamado Libro del Consulado (en castellà). en la imprenta de don Antonio de Sancha, 1791, p. 192 [Consulta: 30 gener 2024]. 
  57. ↑ Twiss, T. The Black Book of the Admiralty: With an Appendix. Appendix, Part III. Longman, 1874, p. 180 [Consulta: 30 gener 2024]. 
  58. ↑ de Capmany y de Montpalau, A. Codigo de las costumbres maritimas de Barcelona. hasta aqui vulgarmente llamado libro del consulado. Nuevamente trad. - ... por Antonio de Capmany y de Monpalau (en castellà). Antonio de Sancha, 1791, p. 193 [Consulta: 30 gener 2024]. 

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viccionari
 Viccionari
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Passatger&oldid=33289518»