Passerell
El passerell eurasiàtic[1] o senzillament passerell,[2][3] (Linaria cannabina) és un ocell esvelt de la família dels fringíl·lids i molt apreciat, pel seu cant semblant al del canari, com a ocell de gàbia. Al País Valencià, on també és conegut com a paixarell, el cant d'aquest ocell és molt apreciat i se n'organitzen concursos de cant regularment. Viu a tot Europa (llevat de la meitat nord d'Escandinàvia), Àsia occidental i Àfrica del Nord. És comú als Països Catalans.
Linaria cannabina  | |
|---|---|
 Exemplar fotografiat a Lituània | |
| Dades | |
| Pes | 1,66 g (pes al naixement) 19 g (pes adult) |
| Envergadura | 0,24 m |
| Nombre de cries | 4,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22720441 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Fringillidae |
| Gènere | Linaria |
| Espècie | Linaria cannabina (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Carduelis cannabina
|
| Protònim | Fringilla cannabina |
| Distribució | |
 | |
Morfologia modifica
Mesura 13 cm de llargària total i pesa entre 15 i 20 g. Té el dors brunenc, unes franges blanques a les ales i els marges de la llarga cua també són blancs. La femella presenta un plomatge brunenc ratllat. El mascle, a l'estiu, mostra el front i el pit de color vermell intens. Els joves són molt semblants a les femelles. Galtes fosques amb una petita taca clara al centre. Té els marges de les plomes primàries blancs. La nuca és grisa, i el bec curt i gris.
Ecologia modifica
Menja quasi exclusivament llavors d'herbes. La dieta dels petits passerells és reforçada amb algunes erugues. És parcialment sedentari car les poblacions septentrionals i orientals hivernen més al sud de la seua àrea de distribució. També presenta moviments altitudinals i desplaçaments cap a les costes a l'hivern. També és gregari fora de l'època de cria, de vegades barrejat amb el passerell becgroc (Carduelis flavirostris), gafarrons (Serinus serinus), caderneres (Carduelis carduelis) i verderols (Carduelis chloris). Pot arribar a viure nou anys.
Les seues poblacions pateixen una forta minva a causa de les pràctiques agrícoles actuals: com ara, l'ús de pesticides, la neteja de matollars i l'excessiva poda de bardisses. Cerca camps oberts, amb matolls i arbres dispersos aixecats en sòls pobres, per situar el niu d'herba i molsa, folrat amb pèl i llana, en un arbust i a poca alçada. La femella hi pon 4-6 ous a l'abril-juliol i els cova durant 11 dies. En l'alimentació dels pollets intervenen ambdós sexes, fins que aquells volen als 12 dies. Aquesta operació de cria es repeteix dos cops al llarg de l'any i, a voltes, tres.[4]
Nidifica a molts llocs dels Països Catalans (tret del Delta de l'Ebre, d'alguns punts de l'interior i d'alguns de la costa, tot i que a l'hivern aquest darrer terreny és el preferit pels migradors transpirenencs). Cria abundantment a les Balears.
Subespècies modifica
- Carduelis cannabina autochthona (Clancey, 1946): Escòcia
- Carduelis cannabina bella (C. L. Brehm, 1845)
- Carduelis cannabina cannabina (Linnaeus, 1758): Europa, oest de Sibèria, Irlanda, Gal·les, Anglaterra, Pirineus, nord d'Itàlia, Eslovènia, nord de Croàcia, Romania, Ucraïna -llevat de Crimea- i nord del Kazakhstan
- Carduelis cannabina guentheri (Wolters, 1953): Madeira
- Carduelis cannabina harterti (Bannerman, 1913): Canàries orientals
- Carduelis cannabina meadewaldoi (Hartert, 1901): Canàries occidentals
- Carduelis cannabina mediterranea (Tschusi, 1903): Península Ibèrica, Balears, Còrsega, Sicília, Sardenya, sud d'Itàlia, Albània, Bulgària i Grècia[5][6][7]
Referències modifica
- ↑ «Passerell». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/04/2022(català)
- ↑ «passerell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Passerell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, plana 108. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
- ↑ «Linaria cannabina». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
Bibliografia modifica
- Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
- Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres
- Verheyen, R., 1955. Les Linottes (Carduelis cannabina) nicheurs et visiteurs d'hivern en Belgique. Gerfaut, 45: 5-25.
