El Ball del Patatuf és una contradansa popular d'execució senzilla[1] i tradicional de les comarques litorals i prelitorals entre Barcelona i Tarragona.[2] Malgrat l'extensa divulgació salvant lleugeríssimes variants, es balla de la mateixa manera pertot arreu.[3] S'ignora l'etimologia, però Pujol i Amades suposen que es tracta d'una onomatopeia dels tres picaments de mans que es donen en començar a ballar.[3]

A Tarragona va ser recuperat per al seguici de Santa Tecla el 1980,[2] però hi era un ball àmpliament documentat sobretot al Carnaval.[4] És un ball senzill que a més de l'ús social a les festes també és popular per a la formació musical i psicomotriu de nens.[5]

Referències modifica

  1. «Patatuf». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Tipus i models de danses tradicionals». Tradicionari. enciclopèdia.cat. [Consulta: 4 maig 2020].
  3. 3,0 3,1 Pujol, Francesc; Amades, Joan. Cançoner popular de Catalunya. Vol. 1 : Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1936, p. 369. 
  4. «Ball del Patatuf». Ajuntament de Tarragona, s.d. [Consulta: 4 maig 2020].
  5. Platero i Guàrdia, Laia «El Patatuf: una dansa popular del Baix Llobregat». Estris: revista d'educació en el lleure, 176, 2010, pàg. 28. ISSN: 1699-1486.

Bibliografia modifica

  • Garrich, Montserrat; Viñoles, Anna. Ball del Patatuf Pervivència d'una Dansa. Tarragona: Ajuntament de Tarragona, 1996, p. 44 (Quaderns Festa Major núm. 11). ISBN 9788400005788. 
  • Cobla La Principal de la Bisbal. «Ball del Patatuf». A: Retaule De Santa Tecla (CD). Àudiovisuals de Sarrià, 1999. 
  • Massot i Muntaner, Josep. «Selecta dels materials recollits per les missions Tomàs-Amades de maig i juny de 1932, 14. Ball del Patatuf». A: Memòries de missions de Recera. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2005-11, p. 31 (Memòries de Recerca, XV). ISBN 9788484157663. «S'havia ballat a Aiguafreda, els diumenges, barrejat amb balls agafats de caient modern. El vell músic l'havia après d'una senyora barcelonina, que li va ensenyar la tornada i la coreografia. Ell l'havia ensenyat a la gent del poble. El va aprendre fa una qurantena d'anys.» 

Enllaços externs modifica