Paterna de Castella
Paterna de Castella (Comtat de Castella, s. IX) fou una noble castellana, reina consort d'Astúries pel seu matrimoni amb Ramir I.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Bardúlia  |
| Reina consort d'Astúries | |
| 842 – 850 ← Bertinalda – Múnia → | |
| Família | |
| Cònjuge | Ramir I d'Astúries |
El seu nom està documentat com «Paterna Regina» a l'ara de Santa María del Naranco (Oviedo) de 848.[1][2] Paterna va ser la segona muller de Ramir I, que quan va accedir al tron a la mort d'Alfons II (842), es trobava a Bardúlia, és a dir, les terres de l'antic comtat de Castella, per contraure de nou matrimoni.[1][3] Segons el mateix autor, la mare d'Ordoni I –que l'any del casament devia tenir ja més de vint anys– va ser la primera muller de Ramir, de la qual se'n desconeix el nom.[1]
Cronistes com Lucas de Tui o Jiménez de Rada li donen el nom d'Urraca, el mateix nom que consta a làpida de la capella d'Alfons II a la catedral d'Oviedo.[1] En canvi, la Crònica Sebastianense la denomina Paterna, mentre que el cronista Luis de Salazar va donar-li un nom compost, anomenant-la Urraca Paterna.[4] Tanmateix, en opinió de Floriano, aquest nom va sortir del fals privilegi del Voto de Santiago i és una confusió amb la muller de Ramir II,[1] que d'acord amb Jaime de Salazar és una de les primeres reines documentades amb aquest nom.[5] Algun autor posterior ha recuperat la teoria del doble nom basant-se, precisament, en el Voto de Santiago i la làpida de la capella d'Alfons II, que daten el 861, suposant que Paterna va morir onze anys més tard que el rei Ramir I i, de fet, la fa abadessa del monestir de benedictines de San Juan Bautista (avui de San Pelayo).[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Floriano, Antonio C. «Cronología y genealogía de los Reyes de Asturias». Archivum. Revista de la Facultad de Filosofía y Letras. Universitat d'Oviedo, vol. 6, 1956, pàg. 271-272. ISSN: 0570-7218.
- ↑ González, Juan Manuel «La «villa» romana de Linio en Naranco (Oviedo)». Archivium: Revista de la Facultad de Filosfía y Letras, vol. 12, 1962, pàg. 84.
- ↑ Ruiz de la Peña Solar, Juan Ignacio. «Ramiro I de Asturias» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Canella Secade, Fermín. «La inscripción del Ara de Santa María de Naranco y la Monografía de esta antigua iglesia, por el señor Amador de los Ríos» (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 1883. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Salazar y Acha, Jaime de «Urraca. Un nombre egregio en la onomástica altomedieval». En la España medieval, 2006, pàg. 31-32.
- ↑ González García, Vicente. El Oviedo antiguo (precedente, génesis y formación) (tesi) (en castellà). Oviedo: Universitat Complutense de Madrid, 1982.