Paulus chantant

pel·lícula de 1897 dirigida per Georges Méliès

Paulus chantant va ser una sèrie de cinc curtmetratges muts francesos realitzats l'any 1897 per Georges Méliès, protagonitzats pel popular cantant de cafè-concert Paulus (nom real Jean-Paul Habans, 1845–1908). Les pel·lícules van ser dissenyades per a un cafè-concert en què Paulus cantaria darrere de la pantalla mentre es projectaven les pel·lícules, donant la il·lusió d'una pel·lícula sonora.[1] All five films are currently presumed lost.[2]

Infotaula de pel·lículaPaulus chantant
Fitxa
DireccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
ProductoraStar Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1897 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0223892 Modifica el valor a Wikidata
Paulus
Paulus
Georges Méliès
Méliès

Resum modifica

Els títols d'estrena en anglès i francès, així com els números de catàleg de Star Film Company, de les pel·lícules eren els següents:[2]

  • Paulus chantant: Derrière l'Omnibus, 88
  • Paulus chantant: Coquin de Printemps, 89
  • Paulus chantant: Duelliste marseillais, 90
  • Paulus chantant: Père la Victoire
  • Paulus chantant: En revenant d'la revue

Producció i llançament modifica

Paulus, que aleshores s'acostava al final de la seva llarga i celebrada carrera com a animador pro-Boulangista, es va apropar a Méliès amb el concepte de l'acrobàcia.[3] La sèrie va ser filmada al teatre de les il·lusions de Méliès, el Théâtre Robert-Houdin de París i quinze làmpades de vapor de mercuri en la seva configuració, fent de la sèrie Paulus chantant el primer ús conegut de llum artificial en una pel·lícula.[3]

Tres de les pel·lícules (Derrière l'Omnibus, Coquin de Printemps, i Duelliste Marsellais) es van vendre a través dels catàlegs de l'estudi de Méliès, la Star Film Company, pels mercats de cinema francès i esetatunidenc.[2] Els altres dos, que presentaven Paulus cantant himnes de lloança al polèmic personatge polític Georges Ernest Boulanger, es van filmar per a l'actuació del cafè-concert però no s'incloïen al Catàlegs de Star Film,[1] ja que el mateix Méliès era un fervent antiboulangista.[4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Sadoul, Georges. Georges Méliès. Paris: Éditions Seghers, 1970, p. 137. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Frazer, John. Artificially Arranged Scenes: The Films of Georges Méliès. Boston: G. K. Hall & Co., 1979, p. 243. ISBN 0816183686. 
  3. 3,0 3,1 Frazer 1979, p. 37
  4. Hammond 1974, pàg.26–27

Enllaços externs modifica