Peña de Bernal
La Peña de Bernal és el tercer monòlit més gran del món; està situat al poble de Bernal, que pertany al municipi d'Ezequiel Montes, a l'estat de Querétaro, Mèxic.[1] Segons uns estudis realitzats, la Peña es formà a partir d'un volcà inactiu; posteriorment la lava de l'interior es tornà sòlida i l'erosió que va patir al llarg dels anys feu desaparèixer les restes del volcà. El magma sòlid que en restà és el que constitueix i dona forma al monòlit.
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Sierra Gorda | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Sierra Gorda | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Querétaro (Mèxic) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 2.510 m | |||
| Prominència | 350 m | |||
El mot «Bernal», que dona nom tant al poble com al monòlit, segons la pàgina web del municipi, és d'origen basc i l'utilitzaren els conqueridors per a «denominar algun penyal gran i allargat que es trobava aïllat». Ma'hando, en llengua otomí i De'hendo, en txitximeca, signifiquen igualment: 'enmig de dos'.[1] Cada any, el 21 de març, durant l'equinocci de primavera, milers de visitants es donen cita a la Peña i els seus voltants, per a una festa «misticoreligiosa».[2]
Ubicació i història modifica
La Peña de Bernal és el tercer monòlit més gran del món, després del Penyal de Gibraltar a la mar Mediterrània i del Pâo de Açúcar a Rio de Janeiro, Brasil. Té una altitud de 2.515 msnm i de 288 m d'alçada.[1] Es considera que aquesta formació rocosa té una existència de més 10 milions d'anys i que procedeix d'un volcà que al llarg dels anys es va tornar inactiu i que la lava del seu interior se solidificà. Posteriorment l'erosió i el temps feren desaparèixer la resta del volcà i en restà només el magma sòlid.[3]
Es troba al poble de Bernal, a 57 km de la capital de l'estat de Querétaro.[4][5] El poble fou fundat l'any de 1642, quan algunes famílies espanyoles s'apropiaren les terres que eren habitades per indígenes txitximeques; la seua font de subsistència en l'època del virregnat fou la mineria.[1] En l'actualitat Bernal se sosté principalment per les activitats turístiques. Al febrer de 2006 fou catalogat com a «Poble màgic», per la Secretaria de Turisme de Mèxic, «pels seus atributs simbòlics, llegendes i història»: aquest qualificatiu s'atorga com un reconeixement a la preservació del patrimoni cultural i històric.
Al novembre de 2007 la Peña de Bernal fou reconeguda per la Secretaria de Turisme i la TV Azteca com una de les 13 Meravelles de Mèxic.[6] Al setembre de 2009 s'inscrigué en la llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO com a: «Llocs de memòria i tradicions vives dels otomí-txitximeques de Tolimán: la Peña de Bernal, guardiana d'un territori sagrat».[7]
Cada 21 de març, en l'Equinocci de primavera, s'apleguen a la Peña milers de visitants, en una festivitat misticoreligiosa. Les persones hi acudeixen per, com diuen elles, «carregar-se d'energia», que creuen que transmeten les pedres monolítiques i els jaciments minerals de l'interior.[3]
Ascens modifica
L'ascens al cim de la Peña de Bernal no és fàcil, tot i que hi ha un camí definit en la major part; el darrer tram, d'uns 45 metres, és vertical.[3]
Galeria d'imatges modifica
-
Peña de Bernal de nit -
Fotografia a la distància de la Peña de Bernal vista des del mirador de Cuatro Palos
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ezequiel Montes, Qro. Arxivat 2010-07-26 a Wayback Machine. Querétaro-México.com.mx. Consultat el 22 de desembre de 2009.
- ↑ Wagner, Heydi Esperan a 20 mil en Bernal Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine., 20 de març de 2008, Diario de Querétaro. Querétaro, Mèxic. Consultat el 22 de desembre de 2009.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 TERCER MONOLITO MÁS GRANDE DEL MUNDO,[Enllaç no actiu] 10 de setembre de 2007, Diario Rotativo. Consultat el 22 de desembre de 2009.
- ↑ Pueblo mágico: Bernal. Arxivat 2010-02-10 a Wayback Machine. depaseo.com.mx. Consultat el 22 de desembre de 2009.
- ↑ La Peña de Bernal, Querétaro Cdtravel.net. Consultado 22 de diciembre de 2009
- ↑ Recibió La Peña de Bernal la presea de TV Azteca Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine., 26 de novembre de 2009, Diario de Querétaro, Qro., Mèxic. Consultado el 22 de desembre de 2009.
- ↑ UNESCO: Llocs de memòria i tradicions vives dels otomí-txitximeques de Tolimán: la Peña de Bernal, guardiana d'un territori sagrat. Inscrita el 2009 sobre la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Consultat el 22 de desembre de 2009.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peña de Bernal |