Pelusa Vera
Pelusa Vera (Montevideo, 19 d'agost de 1940) és una actriu uruguaiana, considerada «una de les figures de més relleu del teatre i la televisió d'Uruguai».[1][2] Va començar la seva carrera com a model, però després va passar al teatre i d'allà a la televisió. També va fer una mica de ràdio.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María de los Ángeles Vera Montecoral  19 agost 1940 (83 anys)Montevideo (Uruguai) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Pelusa Vera |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, model |
| Activitat | 1957 – |
 | |
Va formar part de l'elenc de programes d'humor tant uruguaians com argentins, com Alta Comedia, Teatro como en el teatro, Decalegrón, Jaujarana, Híperhumor o Zapping, entre d'altres.
Ha rebut diversos premis i actuat en diversos països d'Amèrica i Europa. El 2010 va rebre una pensió graciable «en virtut dels serveis prestats a la cultura nacional».[1]
Trajectòria professional modifica
El pare de Pelusa Vera, Dionisio Alejandro Vera, va ser periodista del diari El País, redactor d'una crònica anomenada Filosofia dels llangardaixos.[3]
Quan tenia aproximadament 15 anys va començar al Club de Teatro amb Antonio Larreta i a fer de model.[4] Va actuar al Teatre del Centro i en el Teatre Universitari, representant obres de Peter Shaffer i Charles Dyer, entre d'altres. Va ser una de les primeres a fer televisió a l'Uruguai, treballant per als tres canals privats (4, 10 i 12) en programes, anuncis i desfilades entre 1957 i 1964.[5]
Va debutar en ràdio en el cicle «Radioteatre de les Estrelles», en els radioteatres de la fonoplatea de la Ràdio Nacional al Palau Salvo.[6] El 1962 debuta a Telecataplum, programa d'humor uruguaià que també va ser emès a l'Argentina.[5]
El 1964 va viatjar a Europa com a corresponsal per al diari El País des d'Alemanya, al mateix temps que seguia treballant com a model per a revistes internacionals com Für Sie i agències de publicitat.[5] Posteriorment va viatjar a França encara com a corresponsal d'El País mentre realitzava diversos treballs. Va ingressar a la Universitat de Teatre de les Nacions, fent gires per a la universitat juntament amb el director espanyol Víctor García, amb qui van fundar El Retablo, primer teatre de parla hispana a París. La primera obra representada en aquest teatre va ser Històries per a ser explicades d'Osvaldo Dragún.[4] També reinauguren el cabaret «La Fontaine de quatre saisons», representant La Rosa de papel de Ramón del Valle-Inclán.
El 1966 va tornar a Sud-amèrica, treballant en teatre i televisió a Montevideo i Buenos Aires,[1] i des de llavors i fins a 1992 va ser part estable del repartiment dels programes que li van seguir a Telecataplum a les dues ciutats com Decalegrón (1977),[7] Jaujarana, Teatro como en el teatro, Alta comedia, Híperhumor, Zapping i Shopping Center.[8]
En la dècada del 1980 va conduir els programes de ràdio «La Revista Pelusa» a Ràdio Maldonado i «Veraneando en Punta», emès per diverses ciutats d'Uruguai, Argentina i Brasil per Ràdio Sarandí. També va conduir el seu primer programa de televisió, «Pelusa TV los sábados», transmès per Canal 9 de Punta del Este. Repetiria entre 1993 i 1995 amb un programa què a més seria productora, «Todo bien», que seria transmès per cable i TV oberta a tot el país per 25 canals, a més de l'Argentina i Brasil.[1]
El 1993 va representar l'unipersonal Cosas mías, una obra de cafè concert que va portar per l'interior de l'Uruguai, Buenos Aires i Caracas, sent a més triat per representar a l'Uruguai en la XX Internacional de Teatre d'Orient, desenvolupat a Veneçuela el 1994, any en què també va interpretar Nosotras que nos queremos tanto al Teatre del Centre.[9] Cosas mías es va mantindre en cartellera fins al 2004.[1]
Va ser jurat del concurs oficial del Carnaval organitzat per DAECPU en la categoria «Comicitat i alegria de conjunt».[10]
Al setembre de 2009 es va sol·licitar al Poder Executiu l'autorització per concedir-li una pensió graciable[Nota 1][11] «en virtut dels serveis prestats a la cultura nacional»,[5] la qual li va ser concedida a l'agost de 2010,[1][12] després de ser rebutjada a l'octubre de 2009 per un informe de la Comissió Permanent per al tractament de les pensions graciables.[1]
El 2011 va participar d'un vídeo produït per integrants del Moviment per un Uruguai Sostenible i la Comissió de Veïns i Amics de Punta del Diable, per advertir sobre els riscos de la mineria a cel obert. Junt amb ella van aparèixer altres personalitats uruguaianes com Osvaldo Laport, Pitufo Lombardo, Miguel Nogueira, Cristina Morán, Eunice Castro, Silvia Kliche i Dani Umpi, entre d'altres.[13]
Filmografia modifica
- Sin querer, queriendo (1985)
Premis modifica
En la dècada del 1970 va guanyar un concurs de poesia de l'Associació Argentina d'Actors junt amb altres actors i, com a resultat, el 1973 es van publicar 10 dels seus poemes en el llibre Los actores poetas.[1][14]
El 1990 i 1994 va ser guardonada amb el premi Tabaré a la millor actriu humorística.[15][16]
Notes modifica
- ↑ Segons la Llei 16.301 de l'Uruguai, una pensió graciable és «un benefici personal de caràcter econòmic que només s'acordarà (...) als qui tenen mancances de recursos propis suficients». En l'article 2 literal B d'aquesta llei es defineix que poden rebre pensió graciable «persones que s'hagin destacat en forma rellevant en activitats científiques, artístiques o culturals».
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Vera Montecoral, María de los Ángeles» (
PDF) (en castellà). Parlamento uruguayano (Cámara de senadores) p. 19, agost 2010. Arxivat de l'original el 2017-09-02. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «María de los Angeles (Pelusa) Vera Montecoral». autores.uy. La base de datos de autores de Uruguay. Arxivat de l'original el 2020-06-22. [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Acto de homenaje al maestro Julio Frade» ( PDF) (en castellà). Junta de Montevideo p. 4, abril 2012. Arxivat de l'original el 2015-06-17. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Aleman, Ximena «Mucha Memoria en muchos cajones» (en castellà). El País (Suplemento), 27-08-2011.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «María de los Ángeles Vera» (en castellà), setembre 2009.[Enllaç no actiu]
- ↑ Grene, Luis. «La época del Radioteatro» (en castellà). La Red 21, 18-10-2009.
- ↑ Corvalán, Kekena. «Uruguayos» (en castellà). Leedor, 21-03-2006.
- ↑ «Pablo Demicheli con EL PUEBLO “la gente pide a gritos un humor sano y reflexivo”» (en castellà). El Pueblo de Salto, 08-08-2011. Arxivat de l'original el 2017-12-26. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ Berruti, Walter; Parr, Cecilia. «El Florencio y la crisis argentina inundan a Montevideo de teatro» (en castellà). La Red 21, 27-10-2001.
- ↑ La Red 21. «Jurado del concurso oficial» (en castellà), 21-12-2000.
- ↑ «Ley 16.301 - Pensiones graciables y recompensas pecuniarias» (en castellà). Parlamento uruguayano (Asamblea General del Poder Legislativo), 22-09-1992.
- ↑ «Pedro y su twitter» (en castellà). El Observador, 11-08-2010.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Artistas uruguayos graban video contra la megaminería» (en castellà). 180, 14-11-2011.
- ↑ Los actores poetas (en castellà). Asociacion Argentina de Actores, 1973.
- ↑ «Alegría y diversión en los Tabaré» (en castellà). La Red 21, 22-11-2008.
- ↑ «Se vienen los Premios Tabaré 2008» (en castellà). La Red 21, 30-10-2008.
