Península de Boothia
La península de Boothia (en anglès Boothia Peninsula) és una gran península situada a la zona àrtica del Canadà.[1] Administrativament pertany al Territori Autònom de Nunavut.
| Tipus | Península  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Felix Booth | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Nunavut (Canadà) | |||
| ||||
Geografia modifica
La península de Boothia, quasi una illa, s'endinsa, en direcció S-N, més de 400 km en aigües àrtiques. Està limitat, a l'est, per les aigües del golf de Boothia, que la separen de l'illa de Baffin; a l'oest, per les aigües de l'estret de Franklin, que la separen de l'illa del Príncep de Gal·les; i, al nord, per les aigües de l'estret de Bellot (Ikirahaq), que la separen de l'illa Somerset. Té una superfície de 32.330 km² i el seu punt més septentrional, el Zenith Point, ho és del territori continental canadenc i del continent americà. La península està unida al continent, en la part meridional, per l'istme de Boothia, de tan sols uns 30 km.
Història modifica
La península de Bootnia va ser descoberta el 1829 en la segona de les expedicions de John Ross, que la va batejar com a Boothia Felix Lands en honor del destil·lador Felix Booth, patrocinador d'aquesta expedició.
Ross es va trobar amb una gran comunitat inuit, a qui va descriure com vivint en «casetes de neu», és a dir iglús i als qui va immortalitzar en un dels seus apunts, la pintura North Hendon.[2]
El Pol nord magnètic va ser localitzat en aquesta península per James Clark Ross, nebot de John Ross, l'1 de juny de 1831, en una de les expedicions a peu per terra mentre el vaixell en què viatjaven, el Victory, romania hivernant atrapat pels gels.
El primer explorador que va confirmar que la Boothia Felix Land era una península i no una illa va ser el també explorador escocès John Rae, el 1847. Rae va ser un dels primers exploradors a peu de tota aquesta zona de l'àrtic canadenc, el qual, entre 1846 i 1854 va realitzar quatre expedicions en les que va recórrer més de 10.000 milles a peu o en petites embarcacions i va reconèixer uns 1.800 km de costa encara poc coneguts.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Península de Boothia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Northwest Passage: The Admiralty takes over». Arxivat de l'original el 2011-05-21. [Consulta: 12 febrer 2011].
- Península de Boothia a Atles del Canadà on-line[Enllaç no actiu] (anglès) (francès)
Bibliografia modifica
- Christie, Robert Loring. Three New Lower Paleozoic Formations of the Boothia Peninsula Region, Canadian Arctic Archipelago. [Ottawa]: Dept. of Energy, Mines and Resources, 1973.
- Dease, Peter Warren, and William Barr. From Barrow to Boothia The Arctic Journal of Chief Factor Peter Warren Dease, 1836-1839. [Rupert's Land Record Society series, 7]. Montreal: McGill-Queen's University Press, 2002. ISBN 0773522530
- Dyke, Arthur S. Quaternary Geology of Boothia Peninsula and Northern District of Keewatin, Central Canadian Arctic. Ottawa, Ont., Canada: Geological Survey of Canada, 1984. ISBN 0660114089
- Gunn, A., B. Fournier, and R. Morrison. Seasonal Movements and Distribution of Satellite-Collared Caribou Cows on the Boothia and Simpson Peninsula Areas, Northwest Territories, 1991-93. Yellowknife, NWT: Dept. of Resources, Wildlife, and Economic Development, Govt. of the Northwest Territories, 2000.
- Lawrence, M. J. A Survey of Aquatic Resources of the District of Keewatin and Boothia Peninsula. Ottawa: Environmental-Social Program, Northern Pipelines, 1978.
- Markham, Albert Hastings, and Sherard Osborn. A Whaling Cruise to Baffin's Bay and the Gulf of Boothia. And an Account of the Rescue of the Crew of the "Polaris.". London: S. Low, Marston, Low, and Searle, 1875.
- VanStone, James W., James E. Anderson, and C. F. Merbs. An Archaeological Collection from Somerset Island and Boothia Peninsula, N.W.T. Toronto, 1962.
- Zabenskie, Susan, and Konrad Gajewski. 2007. "Post-Glacial Climatic Change on Boothia Peninsula, Nunavut, Canada". Quaternary Research. 68, no. 2: 261.