Per a Elisa WoO 59 (Für Elise, en alemany) és una bagatel·la per a piano sol, composta en la menor pel compositor alemany Ludwig van Beethoven el 27 d'abril de 1810. És una de les obres més conegudes del compositor. La peça va ser publicada per primera vegada l'any 1867 en una transcripció de Ludwig Nohl, que s'hauria basat en un manuscrit, l'existència del qual no existeix cap prova.[1]

Infotaula obra musicalPer a Elisa

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalFür Elise Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalBagatel·la Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatla menor Modifica el valor a Wikidata
PartituraPartitura Modifica el valor a Wikidata
CompositorLudwig van Beethoven Modifica el valor a Wikidata
Llenguacontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
Creació27 abril 1810 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1867 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: aced4197-c0f2-3964-b0b3-d71288bf5b20 IMSLP: Für_Elise,_WoO_59_(Beethoven,_Ludwig_van) Allmusic: mc0002355709 Modifica el valor a Wikidata
Elisabeth Röckel, 1814 – Düsseldorf, Goethe-Museum, Anton-und-Katharina-Kippenberg-Stiftung

Pel que fa a la identitat d'Elisa, la hipòtesi més probable era que la composició va ser originalment dedicada a Therese Malfatti (també coneguda com a Therese von Drossdik, 1792-1851), la filla d'un comerciant de Viena alumna del compositor alemany. Quan Beethoven va compondre l'obra el 1810, n'era enamorat fins a les calces, li demanarà matrimoni però ella va refusar. En aquesta època, no hi ha cap «Elise» coneguda al cercle de Beethoven.[2]

Ludwig Nohl, el 1865 hauria descobert l'autògraf a Múnic en una col·lecció privada i hauria donat un títol erroni a la transcripició que en va fer. El manuscrit, que havia arribat a Múnic gràcies a Rudolf Schachner, un amic de Therese Malfatti, actualment es considera perdut. Per la qual cosa no és possible amb tota certesa confirmar aquests fets.

El 2020, l'investigador Klaus Martin Kopitz, va escriure que la inspiració de Beethoven fou Elisabeth Röckel (1793-1883), una cantant alemanya, «Elise» per als amics. Beethoven hi va mantenir una estreta amistat.[3] Aquesta tesi no fa gaire unanimitat. Michael Lorenz destaca que hi ha moltes imprecisions en la recerca de Kopitz i hi manquen fonts per poder confirmar aquesta idea.[4][5]

El tema principal i pràcticament tot el material que conformen «Per a Elisa» serien, de Beethoven, com demostren fefaentment els esbossos del manuscrit BH 116, conservats a la Beethoven Haus i estudiats en el seu moment, per Barry Cooper i per Sieghard Brandenburg.[2] Luca Chiantore, professor a l'Escola Superior de Música de Catalunya, en la seva tesi doctoral, dubta sobre l'autoria de la versió que Ludwig Nohl va publicar el 1867, la més popular i coneguda i que va donar origen al títol. Segons Chiantore es tractaria d'una nova versió del mateix Ludwig Nohl.[6]

Referències modifica

  1. «Fixa’t que sona: Beethoven». Es Liceu, 2022. [Consulta: 18 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 Brandenburg, 2002.
  3. Kopitz, Klaus Martin «Beethoven’s ‘Elise’ Elisabeth Röckel: a forgotten love story and a famous piano piece» (en anglès). The Musical Times,  161, núm. 1953, Hivern 2020, pàg. 9–26.
  4. Lorenz, Michael «Brief an die Herausgeber der Zeitschrift "Die Tonkunst"» (en alemany). Die Tonkunst, 26-01-2016.
  5. Lorenz, Michael «Die „Enttarnte Elise“: Elisabeth Röckels kurze Karriere als Beethovens „Elise“» (en alemany). Bonner Beethoven-Studien [Bonn], 9, 2011, pàg. 169–190.
  6. Chiantore, Luca. Beethoven al piano : improvisación, composición e investigación sonora en sus ejercicios técnicos (en castellà). Barcelona: Nortesur, 2010, p. 333-360. ISBN 978-84-937357-6-0. 

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Per a Elisa