Percarina maeotica
Percarina maeotica és una espècie de peix pertanyent a la família dels pèrcids. Es troba a Ucraïna i Rússia: l'est i el nord-est del mar d'Azov i els deltes dels rius Kuban i Don (tot i que és rar en aquest darrer).[5][6][7] És un peix d'aigua dolça i salabrosa, bentopelàgic i de clima temperat.[6]
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 135673 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Percidae |
| Gènere | Percarina |
| Espècie | Percarina maeotica (Kuznetsov, 1888)[1][2][3] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Percarina demidoffi maeotica (Kuznetsov, 1888)[4]
|
El mascle pot arribar a fer 10 cm de llargària (normalment, en fa 5,3) i la femella 10,5 (normalment, 6). Tenen el cos pigmentat. Tenen 10-12 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 8-11 radis tous a l'anal. El dors i els flancs són de color gris amb nombrosos i petits punts foscos, els quals es fusionen per esdevenir més grans al llarg de la base de les aletes dorsals.[6][8][9]
A partir dels 6 mm de llargada menja crustacis planctònics, quan fa entre 16 i 40 mm es nodreix de copèpodes i de Mysida, i a partir del segon any de vida s'alimenta de Knipowitschia longecaudata, Clupeonella cultriventis, cucs bentònics i larves d'insectes.[6]
És depredat per siluriformes, Sander lucioperca i Pelecus cultratus.[10]
Aconsegueix la maduresa sexual en arribar al primer any de vida i es reprodueix, si més no al golf de Taganrog, entre el juny i el juliol. Els ous són alliberats sobre fons fangosos i les larves desclouran al cap de dos dies, les quals romandran al fons al començament i es desplaçaran a la superfície després de quatre dies. Els adults migren a mar obert després de la posta.[8]
És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 4 anys en les femelles i de 3 en els mascles.[11][6][8]
Referències modifica
- ↑ Rafinesque C. S., 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. (i-iv) 3-69 (70 blank), Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 -106 blank-). Caratteri.
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Kuznetsov, I. D., 1888. Percarina (Nordm.) and Benthophilus (Eichw.) of the Sea of Azov. Trudy St. Petersburg. Obsh. Estestv. v. 19: 189-212.
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
- ↑ Bogutskaya, N.G. i A.M. Naseka, 2004. Catalogue of agnathans and fishes of fresh and brackish waters of Russia with comments on nomenclature and taxonomy. KMK Scientific Press Ltd. Moscou. 389 p.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007, Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa, 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4
- ↑ Berg, L.S., 1965. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. vol. 3, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Freyhof, J.; Kottelat, M. (2008). "Percarina maeotica." 2008 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2008. [Consulta: 5 abril 2023]