Viquipèdia

Pere Gifre i Ribas

historiador espanyol
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2017)

Pere Gifre i Ribas (Creixell, Borrassà, 1962) és historiador i professor d'història.

Infotaula de personaPere Gifre i Ribas
Biografia
Naixement1962 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat de Girona - doctorat (–2009) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Girona, soci Modifica el valor a Wikidata

Des de 1986 és professor de secundària d'història i geografia. Als anys 90 participà en el consell de redacció de la col·lecció Quaderns d'història de Figueres.[1] Fou membre[2] de la junta de l'Agrupació Cultural Atenea i president de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines[3] (2000-2011). Formà part del grup coordinat per Eva Serra que edita Les corts catalanes de l'època moderna[4].

S'ha especialitzat en història moderna, concretament de la ruralia de la regió de Girona, de la catalogació, estudi i difusió dels arxius patrimonials de les comarques gironines i de l'estudi de les Corts catalanes. Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades i és autor, juntament amb Santi Soler, dels llibres Patrimoni i arxiu. Inventari del fons patrimonial Caramany de Corçà (1996) i Els Farners: vassalls de senyors i senyors de pagesos. Catàleg documental de l'Arxiu Farners (1996). Amb Joaquim Albareda, el manual Història de la Catalunya moderna (1999). Amb Xavier Torres, Treballs y desditxas que àn succeït en lo present principat de Chatalunya y en particular a nostre bisbat de Gerona (1674-1700) i amb Josep Matas i Santi Soler, Els arxius patrimonials (2002). Va coordinar la col·lecció Història de les comarques gironines i la publicació del volum Història de l'Alt Empordà (2000).[5] Ha col·laborat en moltes altres publicacions com ara La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració (2005),[6] Els últims hereus. Història oral dels propietaris rurals gironins[7], 1930-2000 (2005), 1956, l'any de la fred[8] (2005), Forçats a foc i llum : una història oral dels últims masovers de la regió de Girona, 1930-2000[9] (2011), La Guerra de Successió dia a dia [10](2013).

Ha format part del jurat de la Beca de Recerca de la Ciutat de Figueres en diverses ocasions. El 2009 es doctorà amb una tesi[11] sobre la consolidació dels senyors útils i propietaris de masos.

Obra[12] modifica

  • Epítome universal per Catalunya : 1719-1720 / de Francisco Verdaguer i Bosch, pagès de Llançà ; estudi introductori i edició de Pere Gifre Ribas. Ajuntament de Llançà, 2015. ISBN 9788460676331
  • Els Senyors útils i propietaris de mas : la formació històrica d'un grup social pagès : vegueria de Girona 1486-1730. Barcelona : Fundació Noguera, 2012. ISBN 9788499752891
  • Delmes, censos i lluïsmes : el feudalisme tardà a la Catalunya vella : vegueria de Girona, s. XVI-XVII. Girona : Documenta Universitària : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona, 2011. ISBN 9788499841205
  • 127 genealogies de Fernando Viader. Girona : CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines ; Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona ; Banyoles : Consell Comarcal del Pla de l'Estany, 2004. ISBN 8495483726
  • L'Ordi i el conreu de cereals : testimonis gràfics d'una transformació (Ordis, 1930-2005). Ordis : Ajuntament d'Ordis, 2005.
  • Els Arxius patrimonials. Girona : CCG Edicions : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, 2002. ISBN 8495483319

Referències modifica

  1. ↑ «El primer volum corresponent als "Quaderns d'Història de Figueres" sortirà el mes de setembre». Hora Nova, 834, 16-22 novembre 1993, pàg. 19.
  2. ↑ «Jaoquim Nadal inicia el curs d'Atenea parlant de Pierre Vilar». Hora Nova, Núm. 978, 1-7 octubre 1996, pàg. 15.
  3. ↑ «L'Associació d'Història Rural neix per estudiar la pagesia a Girona». Diari de Girona, 18-11-2000, pàg. 4 (supl. El camp).[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «CCUC Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya». [Consulta: 25 març 2016].
  5. ↑ «La historiografia de les comarques de Girona es posa al dia amb una nova col·lecció». Punt, 18-04-2000, pàg. 46.[Enllaç no actiu]
  6. ↑ «La masia catalana». Diari de Girona, 27-11-2005.[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Els darrers propietaris rurals gironins, protagonistes d'"Els últims hereus"». Punt, 28-11-2005, pàg. 50.[Enllaç no actiu]
  8. ↑ «L'any de la fred». Presència, 27 gener al 2 febrer 2006, pàg. 18.[Enllaç no actiu]
  9. ↑ «Els últims masovers». Punt Avui, 24-02-2012, pàg. 42.[Enllaç no actiu]
  10. ↑ «Esclat d'història». Punt Avui, 04-09-2013, pàg. 39.[Enllaç no actiu]
  11. ↑ «En la prehistòria dels hisendats. De senyors útils a propietaris (Vegueria de Girona, 1486-1720)». [Consulta: 25 març 2016].
  12. ↑ «Argus Catàleg de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre». [Consulta: 25 març 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Gifre_i_Ribas&oldid=33213994»