Pere I Ferrandis d'Híxar
Pere I Ferrandis d'Híxar o Pere Ferrandis (Aragó, vers 1245/1249 - ?, 1299), cavaller de l'orde de Sant Joan, primer baró d'Híxar i de Bunyol, almirall d'Aragó i Lloctinent del Regne de València.
| Nom original | (es) Pedro Fernández de Híjar  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1245 (Gregorià) |
| Mort | 1299 (Gregorià) (53/54 anys) |
| Senyor d'Híxar senyoria d'Híxar | |
| Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó | |
| | |
| Altres | |
| Títol | Senyor d'Híxar |
| Família | Casa d'Híxar |
| Cònjuge | Gil de Rada |
| Fills | Pere II Ferrandis d'Híxar i de Navarra |
| Pares | Jaume el Conqueridor i Berenguera Ferrandis |
Antecedents familiars modifica
Fill il·legítim del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis, el seu pare li concedí la baronia de Bunyol.
A través del seu casament amb Teresa Gombau d'Entença, rebé la baronia d'Híxar, no directament, sinó gràcies a la intervenció del seu pare, ja que Elvira de Luèsia havia perdut temps abans la senyoria d'Híxar en uns plets amb Ximèn d'Urrea i d'Híxar. El senyoriu passà a les mans del monarca Jaume I que el donà al seu fill Pere elevant-lo a baró d'Híxar.
El 1269 va participar en la frustrada Croada de Jaume I a Terra Santa el 1269, sent dels pocs que va arribar a Sant Joan d'Acre, amb el seu germà Ferran Sanxis de Castre, també fill natural del rei, i Galceran de Pinós i altres cavallers catalans i aragonesos, després que una tempesta dispersés l'estol. L'arribada dels reforços cristians va ser resposta pel soldà Bàybars I amb un atac sobre Acre que va causar moltes baixes en els croats.[1] El rei va haver de renunciar a aquesta nova empresa, que va continuar el príncep Eduard d'Anglaterra.
En el 1273 estigué a Múrcia lluitant contra els moros de Granada.
Núpcies i descendents modifica
Es casà en primeres núpcies amb Teresa Gombau i d'Entença, de la que no tingué descendència, però de la que adquirí la baronia d'Híxar gràcies a la intervenció del seu pare el rei Jaume I. Teresa Gombau era filla d'en Gombau d'Entença, senyor de Torís, i d'Elvira de Luèsia, filla del senyor d'Híxar Miquel de Luèsia.
En segones núpcies es casa amb Marquesa de Navarra o Gil de Rada, filla il·legítima d'en Teobald I de Navarra, rei del Regne de Navarra, amb Marquesa Gil de Rada. Tingueren almenys un fill:
- Pere II Ferrandis d'Híxar i de Navarra, nat el 1263.
Gràcies a aquesta unió, se li afegí al seu escut les armes de Navarra.
Referències modifica
- ↑ (anglès) Christopher Marshall, Warfare in the Latin East, 1192-1291, p.28