Pere Sampol i Rosselló
Pere Sampol i Rosselló (Palma 1837-1914) va ser un propietari rural, empresari, advocat i polític mallorquí.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1837  Palma (Mallorca) |
| Mort | 1914 (76/77 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, polític, empresari |
Estudià el batxillerat a Palma i es llicencià en dret a la Península. En acabar la carrera es donà d'alta en el Col·legi d'Advocats i es dedicà a l'exercici lliure de l'advocacia, amb bufet obert al carrer Pont i Vic, núm. 7, de Ciutat, on tenia també la seva casa.
Propietari de Son Curt a Alaró. President de la societat La Isleña. En un moment de gran ebullició financera a Mallorca, va ser vicepresident del Banc Agrícola i Comercial, constituït el 1881, que el 1884 es fusiona amb el Canvi Mallorquí. Tengué una posició important dins el Banc de Crèdit Balear. Entre el final del s. XIX i el 1914 va ser consultor lletrat de la Comissió de la Creu Roja a Palma i vocal de la seva junta directiva.
Polític conservador, va ser el principal representant a Mallorca de Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent. Va controlar per complet durant anys la política i l'Ajuntament d'Alaró, essent un dels més clars exponents del caciquisme rural conservador. Un dels seus lloctinents en el poble va ser l'escriptor Joan Rosselló de Son Fortesa, cunyat de Joan Alcover.
Va ser elegit diputat provincial pel districte d'Inca a les eleccions de desembre de 1882. Tornà a ser elegit diputat provincial per Partit Conservador l'agost de 1884 i poc després va ser president de la Diputació Provincial (1884-1885). El 1886 formà part de la comissió permanent de la Diputació. Mantengué unes relacions amistoses amb els mauristes[1] de Palma. El 1894, amb Joan Massanet, el marquès d'Ariany, Guillem Moragues i altres persones participà en la reorganització a Mallorca del Partit Liberal Conservador. El 1895 va tornar a ser elegit diputat provincial.
Casat amb Maria Josepa Ripoll Planas, tengué 5 fills: Joana Maria, Francesca, Maria Josepa, Josep i Pere. Els seus fills Josep i Pere Sampol Ripoll feren la carrera de dret,[2] però no l'exerciren. Pere s'especialitzà com a bibliòfil i fou membre de la Societat Arqueològica Lul·liana.[3]
Referències modifica
- ↑ Pere Fullana Puigserver a Antoni Maura i el maurisme a Mallorca (1853-1925) (Lleonard Muntaner Editor: Palma, 1998.- (Llibres de la Nostra Terra, 35)) aporta informació sobre el paper de Sampol en la política insular i en la d'Alaró en concret.
- ↑ Segons Francisco Feo (Propiedad rústica en Baleares segun el registro de la propiedad expropiable (1933) Papeles de Geografía 27 (1998) 41-59) Pere Sampol Ripoll era propietari de 106 hectàrees a Alaró, i el seu germà Josep havia estat elegit vocal regional per Balears al Tribunal de Garanties Constitucionals, el 3 de setembre de 1933, en la candidatura encapçalada per Joan March i Ordinas (que no la pogué ocupar per estar empresonat)..
- ↑ Alenyà, Miquel | Pere Sampol Rosselló (Palma 1837-14 de març de 1914)Miquelcinema. El bloc de Miquel Alenyà.