Pere Tintorer i Sagarra
Pere Tintorer i Sagarra (Palma, Mallorca, 12 de febrer de 1814 - Barcelona, 11 de març de 1891[1]) fou un pianista, compositor i pedagog musical català.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 febrer 1814 Palma (Mallorca) |
| Mort | 11 març 1891 (77 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, mestre d'escola, pianista |
| Membre de | |
| Professors | Pierre Joseph Zimmermann, Pedro Albéniz y Basanta, Ramon Carnicer i Batlle i Ramon Vilanova i Barrera |
| Instrument | Piano |
Premis | |
  | |
Fill de pares catalans que havien emigrat de Barcelona a causa de la invasió francesa, de retorn a Barcelona el 1822 va estudiar amb el mestre Ramon Vilanova com a membre del cor de la Catedral de Barcelona. Entre 1820 i 1823 formà part d'una banda musical dirigida per Marià Obiols on era conegut com "en Peret de la flauta", en referència a l'instrument que tocava. El 1823 va entrar d'alumne al Conservatori de Barcelona per rebre classes de composició i piano.[2]
El 1830 Tintorer es traslladà a Madrid per completar els seus estudis de piano amb Pedro Albéniz i de composició amb Ramón Carnicer al conservatori d'aquella ciutat, obtenint primer premi de piano el 1832. El 1834, Tintorer va viatjar a París per continuar els seus estudis en piano i composició com a alumne de Pierre Joseph Guillaume Zimmermann. Dos anys més tard, Tintorer s'instal·là a Lió durant catorze anys, on treballava d'un professor a l'Escola Reial i de professor agregat a la universitat. En aquest període va rebre lliçons de Franz Liszt. El 1849 retornà a Barcelona on aconseguia gran èxit que actuava al Liceu i es convertia en un cèlebre i lloat professor de piano. El 1883 era nomenat director principal de lliçons de piano al Conservatori del Liceu, una posició que coronava una vida dedicada a l'ensenyament i que va mantenir fins a uns quants mesos abans de la seva mort. Entre els seus alumnes podem trobar a Enrique Campano,[3] Claudi Martínez-Imbert, Maria Luisa Guerra, Ernest Marraco, Joan Baptista Pujol, Baudili Sabater i Agustí Salvans.
El 1853, l'emperadriu Eugènia li atorgà la medalla d'argent per a la composició de la missa per celebrar el dia de l'Assumpció. També va rebre la creu d'Isabel la Catòlica de mans de la reina Isabel II per a la composició del seu Stabat Mater dedicada a ella. Fou nomenat cavaller de la "Légion d'honneur".
Com a compositor només va fer un centenar de treballs; entre ells, dues simfonies, música religiosa, música de cambra i moltes peces per a piano, incloent-hi un curs de pianos complet.
Casat amb Antònia Dumont varen ser pares de Isabel Tintorer Dumont, casada amb Joan Cuyàs i Artés i de Gonzalo Tintorer i Dumont pare de Gonzalo Tintorer Latour. Fou enterrat al Cementiri del Poblenou de Barcelona (Dep. I, illa 1, interior nínxol 778).
Referències modifica
- ↑ «Registre de Defuncions. Any 1891. Registre 2384. Jutjat "Universidad".». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 11-03-1891. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Els intèrprets catalans». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
- ↑ Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 82 (ISBN 84-7291-226-4)