Pere de Courtenay
Pere de Courtenay[1] (~1126 - 10 de març de 1180 /10 d'abril de 1183) fou senyor de Courtenay, Montargis, Champignelles Châteaurenard, Tanlay, Charny i Chantecoq. Fou el sisè fill de Lluís VI de França (1081-1137), rei de França i d'Adelaida de Savoia, i per tant part del llinatge dels Capets de Courtenay.
 Pierre de Courtenay  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | setembre 1126 (Gregorià) Reims |
| Mort | 10 abril 1183 (Gregorià) (56 anys) Acre |
| Sepultura | catedral d'Exeter |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Família | Casa de Capet i Courtenay |
| Cònjuge | Elisabeth de Courtenay (en)  (1150 (Gregorià)–) |
| Fills | Pere II de Courtenay, valor desconegut, Clémence of Courtenay (en) , Philippe de Courtenay (en) , Constance de Courtenay, Dame de Châteaufort (en) , Jean de Courtenay, Seigneur de Yerre (en) , Eustachie de Courtenay (en) , William de Courtenay, Seigneur de Tanlai (en) , Alícia de Courtenay, Robert Ier de Courtenay-Champignelles, Isabelle de Courtenay (en) |
| Pares | Lluís VI de França i Adelaida de Savoia |
| Germans | Constança de França, Lluís VII de França, Robert I de Dreux, Felip de França, Felip de França i de Savoia i Enric de França i de Savoia |
 | |
El seu pare li va donar la dignitat d'abat laic de la col·legiata de Mantes.
El 1147 va acompanyar al seu germans Lluís VII de França i Robert I de Dreux en la segona croada, participant en totes les batalles en les quals la de Laodicea i del setge de Damasc. Entre els croats, va haver també Renaud de Courtenay, el pare de la seva futura esposa.
Mentre els seus germans Enric i Robert es van rebel·lar contra l'autoritat del rei, el seu germà Lluís VII, era l'únic que romandrà fidel a 1149-50.
Va prendre la creu de nou en 1179 amb el comte Enric I de Xampanya i Felip de Dreux, bisbe de Beauvais, el seu nebot, i se'n va anar a Terra Santa.[2] Va morir entre 1180 i 1183.
Abans de 1150, es va casar amb Isabel de Courtenay (morta el 1205), filla de Renaud de Courtenay i Eustachie (filla de Balduí de Corbeil), es converteix en senyora de Courtenay, amb qui va tenir tres fills:[3]
- Pere II de Courtenay (~1155 - 1219), que es va convertir en emperador llatí
- Una filla, nascuda al voltant de 1158 i es va casar amb Eudes de la Marche
- Alícia de Courtenay (1160 - 1218), es va casar amb Guillem de Joigny, després Aimar Tallaferro, comte d'Angulema
- Eustàquia (morta després de 1235), es va casar successivament Guillem de Brienne, senyor de Pacy-sur-Armançon, després de Guillem I d'Acaia, el príncep d'Acaia i el comte Guillem I de Sancerre.
- Clemència casada amb Gui VI, vescomte de Thiers.
- Robert I de Courtenay[4] (~1168 - 1239), Senyor de Champignelles-en-Puisaye i Châteaurenard gran Bouteiller de França el 1223. Tenia diversos fills, entre ells Joan i Guillem, Arquebisbe de Reims
- Felip
- Isabel, muller de Aymon Charost
- Constança es va casar Gasce Poissy, a continuació, Guillem de Breteuil.
- Guillem (~1172 - 1233/1248), senyor de Tanlay.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere de Courtenay |
- ↑ Sa généalogie sur le site Medieval Lands
- ↑ Reto R. Bezzola, Les Origines et la formation de la littérature courtoise en occident (500-1200), volume 3, H. Champion, 1966, p. 374
- ↑ «Dynastie de Courtenay». Arxivat de l'original el 2016-09-18. [Consulta: 19 gener 2013].
- ↑ «Descendence de Robert Ier de Courtenay». Arxivat de l'original el 2016-09-18. [Consulta: 19 gener 2013].