Perigordià
Perigordià (de Perigord, regió de França), en prehistòria, fou una fase cultural que marcà l'inici del paleolític superior. Té una cronologia de 35.000-20.000 BP. Es va originar de la cultura anomenada mosteriana, de finals del paleolític mitjà.[1] El terme Perigordià va ser introduït el 1933 per Denis Peyrony, que originalment distingia sis subnivells: del Perigordià I al Perigordià VI.[2][3]
  | |
| Tipus | cultura arqueològica |
|---|---|
| Part de | paleolític superior |
| Inici | mil·lenni XXXIII aC |
| Fi | mil·lenni XVIII aC |
Al Perigordià se'l divideix en tres subfases: la primera fase (o inicial) anomenada xatelperronià (eines denticulades, ganivets de síl·lex);[4] la segona fase o evolucionada, anomenada gravetià (puntes Font Robert, burins de Noailles); i la tercera fase o perigordià superior.
Els crítics han assenyalat que encara no s'ha trobat cap seqüència contínua d'ocupació perigordiana i que res fa suposar que precedís la indústria aurignaciana sino que haurien pogut coexistir.[5]
Referències modifica
- ↑ «Perigordian industry» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 agost 2021].
- ↑ Peyrony, 1933.
- ↑ Peyrony, 1936.
- ↑ Delson, 2004, p. 717.
- ↑ Blades, 2006, p. 44.
Bibliografia modifica
- Alimen, ;, P. (en castellà). 1a ed., 1970, p. . ISBN ., Maria-Henriette; Marie-Joseph Steve, P. Prehistoria (en castellà), 1970. ISBN 84-323-0034-9.
- Blades, Brooke S. Aurignacian Lithic Economy: Ecological Perspectives from Southwestern France (en anglès). Springer Science & Business Media, 2006. ISBN 9780306471889.
- Delson, Eric. Encyclopedia of Human Evolution and Prehistory: Second Edition (en anglès). Routledge, 2004.
- Peyrony, Denis «Les industries „aurignaciennes“ dans le bassin de la Vézére» (en francès). Bulletin de la Société Préhistorique Française, 30, 10, 1933, pàg. 543–559. DOI: 10.3406/bspf.1933.6793. ISSN: 0037-9514.
- Peyrony, Denis «Le Périgordien et l’Aurignacien. (Nouvelles observations)» (en francès). Bulletin de la Société Préhistorique Française, 33, 11, 1936, pàg. 616–619. DOI: 10.3406/bspf.1936.5461.