Perxe de la Baijunga

perxe a Ascó

El Perxe de la Baijunga és una obra d'Ascó (Ribera d'Ebre) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Els perxes són trams de carrer coberts mitjançant embigats amb arcades de pedra que es van formar al créixer les cases damunt dels carrers.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Perxe de la Baijunga
Dades
TipusPassatge Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióMedieval
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAscó (Ribera d'Ebre) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Baijunga. Ascó (Ribera d'Ebre)
Map
 41° 10′ 48″ N, 0° 34′ 05″ E / 41.180091°N,0.568089°E / 41.180091; 0.568089
IPA
IdentificadorIPAC: 11431

Descripció

modifica

Entre el carrer Major, i el carrer de Baix, tots dos dins el nucli antic de la Vila de Dins, està el costerut carrer Baijunga, amb el seu perxe, o porta, encarada al carrer de Baix. Està construït sota un edifici entre mitgeres de tres nivells d'alçat, que a la cara posterior conserva part del revestiment ceràmic mudèjar. L'embigat original ha estat substituït per un de nou de formigó.[1]

Història

modifica

El seu nom ens ho diu tot: "Bab = porta" i "Junga = petit castell". Era l'entrada des de dins la Vila de Dins a la Torreta de la Vila, ara Ca Estisora, casa on es van descobrir els documents inèdits de la Carta de Població d'Ascó després de l'expulsió dels moriscs, on consta l'autorització de permanència d'unes quantes famílies, retornades. Henri Lapeyre, historiador francès, va ésser el primer que va tractar dels moriscs expulsats de l'Ebre, i es queixava que no li sortien els comptes bé per mancar-li onze famílies d'Ascó, que havien estat expulsades i que a l'embarcament al port dels Alfacs, no constaven. Aquestes onze famílies sembla que retornaren a Ascó i se'ls hi donà carta de població, segons el document localitzat a Ca Estisora.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Perxe de la Baijunga». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2015].