Peter Debye

físic i químic neerlandès i estatunidenc

Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye (Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.

Infotaula de personaPeter Debye

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Peter Debije Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nl) Petrus Josephus Wilhelmus Debije Modifica el valor a Wikidata
24 març 1884 Modifica el valor a Wikidata
Maastricht (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Ithaca (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Múnic (1906–)
Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà (1901–1905)
ETH Zürich Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiArnold Sommerfeld Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica, química física, química teòrica i raigs X Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócatedràtic, científic, enginyer, cristal·lògraf, físic teòric, químic, físic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Cornell (1940–)
Universitat Humboldt de Berlín (1934–)
Universitat de Leipzig (1927–)
Universitat de Zúric (1920–)
Universitat de Göttingen (1914–)
Universitat d'Utrecht. Facultat de Matemàtiques i Física (1912–1914)
ETH Zürich (1911–)
Universitat de Múnic (1906–)
Kaiser Wilhelm Institute for Physics (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsArnold Sommerfeld Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLars Onsager i Oskar Georg Harnapp Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1927Cinquè Congrés Solvay Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralLars Onsager, Felix Bloch, Rudolf Peierls, Paul Scherrer, Hans Falkenhagen, Hertha Sponer, Fritz Zwicky, Wiktor Kemula, Hans Falkenhagen, Alexander Naumann (en) Tradueix, Franz Wever, Raymund Sänger, Willy Hardmeier (en) Tradueix, Willem Cornelis Mandersloot (en) Tradueix, Michael Ignatius Maria van Everdingen (en) Tradueix, Emil Funk (en) Tradueix, Auguston Budo (en) Tradueix, Ludwig Bewilogua, Gerhard Klingler (en) Tradueix, Heinz Schöpel (en) Tradueix, Hildegard Geest, Gerhard Martin, Karl Schatz (en) Tradueix, Otto Ernst Mittelstaedt (en) Tradueix, Theodor Burbach (en) Tradueix, Willem van der Grinten, Horst Müller, Wilhelm Erfurth (en) Tradueix, Rudolf Gast (en) Tradueix, Hermann Kurzweg (en) Tradueix, Lothar Hahn (en) Tradueix, Hans-Heinrich Rust (en) Tradueix, Friedrich Biedermann (en) Tradueix, Werner Linke (en) Tradueix, Hans-Christoph Wohlrab (en) Tradueix, Hans Triebel (en) Tradueix i Rudolf Hermann Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeMathilde Alberer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 1688 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer Petrus[1] Josehus Wilhelmus Debije el 24 de març de 1884 a la ciutat neerlandesa de Maastricht, situada a la província de Limburg. Va anar a la Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà el 1901. Va estudiar matemàtiques, física i química a la Universitat d'Aquisgrà, universitat situada a Alemanya però tan sols a 30 quilòmetres de Maastricht, i on es llicencià l'any 1905 sota la supervisió d'Arnold Sommerfeld, qui més tard va afirmar que el seu descobriment més important era Peter Debye. El 1906 es doctorà a la Universitat de Múnic, també sota la supervisió de Sommerfeld, el qual l'havia nomenat assistent personal.

Va publicar el seu primer article, una solució matemàticament elegant d'un problema que involucra el Corrent de Foucault, el 1907.

Debye va obtenir el seu doctorat amb una dissertació sobre la pressió de radiació el 1908. El 1910, va derivar la fórmula de radiació Planck usant un mètode que Max Planck va acordar que era més simple que el seu.

El 1911, quan Albert Einstein va ocupar una plaça com a professor a Praga, Bohèmia, Debye va ocupar la seva antiga càtedra en la Universitat de Zúrich, Suïssa. Això va ser seguit per trasllats a Utrecht el 1912, a Göttingen el 1913, a ETH Zurich el 1920, a la Universitat de Leipzig en 1927, i en 1934 a Berlín, on, succeint a Einstein, es va convertir en director de l'Institut de Física Kaiser Wilhelm (ara anomenat Max-Planck-Institut) les instal·lacions del qual es van construir quan Debye.[2] Va ser guardonat amb la Medalla Lorentz en 1935. De 1937 a 1939 va ser president de la Deutsche Physikalische Gesellschaft.

Entre 1911 i 1935 va impartir classes de física en diverses universitats de Suïssa, Països Baixos i Alemanya.

El maig de 1914 va esdevenir membre de la Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos i el desembre del mateix any va ser membre estranger.[3]

El 1938 es va traslladar als Estats Units, on va impartir classes de química a la Universitat Cornell entre 1940 i 1952, obtenint l'any 1946 la ciutadania nord-americana i moment en el qual es canvià el seu nom neerlandès per la seva transcripció anglesa.

Debye morí el 2 de novembre de 1966 a la població d'Ithaca, situada a l'estat nord-americà de Nova York, a conseqüència d'un infart de miocardi.

Vida familiar i personal modifica

Peter Debye va ser descrit com un martinet quan es tractava de principis científics, però sempre va ser accessible i va dedicar temps als seus estudiants. La seva filosofia personal emfatitzava el compliment del propòsit i el gaudi en el treball. Debye era un àvid pescador de truites i jardiner, col·leccionista de cactus, i "sempre era conegut per gaudir d'un bon cigar".[4]

Mentre era a Berlín com a assistent d'Arnold Sommerfeld, Debye va conèixer Mathilde Alberer.[5] Mathilde era filla del propietari de la pensió on s'allotjava Debye.[5] Mathilde aviat canviaria de ciutadania i el 1913, Debye es va casar amb Mathilde Alberer.[5] [6] A Debye li agradava treballar al seu jardí de roses amb Mathilde Albere al final dels seus anys.[7] Van tenir un fill, Peter P. Debye (1916-2012) i una filla, Mathilde Maria (nascuda el 1921). Peter es va convertir en físic i va col·laborar amb Debye en algunes de les seves investigacions, i va tenir un fill que també era químic.[6]

Debye era un catòlic fidel [8] que va insistir que la seva família anés a l'església.[9]

Recerca científica modifica

 
Cinquè Congrés Solvay de 1927. Podem veure Peter Debye el primer per l'esquerra de la fila central, assegut al costat de Martin Knudsen i darrere Irving Langmuir

El 1912 va introduir una modificació en la teoria de la calor específica desenvolupada per Albert Einstein, calculant la probabilitat de qualsevol freqüència de vibracions moleculars fins a una freqüència màxima; aquest desenvolupament va ser un dels primers èxits teòrics de la teoria quàntica. El 1913 va ampliar la teoria de l'estructura atòmica de Niels Bohr, introduint, juntament amb Arnold Sommerfeld, òrbites el·líptiques en el model.

L'any 1923, juntament amb el seu assistent Erich Hückel, va desenvolupar una millora de la teoria de Svante Arrhenius sobre la conductivitat elèctrica en solucions electrolítiques, coneguda com a equació Debye-Hückel i que avui en dia encara es considera com un important pas en la comprensió de les solucions electrolítiques. Aquell mateix any, juntament amb Arthur Holly Compton, va desenvolupar una teoria per explicar l'efecte Compton, la difracció dels raigs X quan interaccionen amb electrons.

El 1926 va suggerir l'existència de l'efecte magneto-calòric, mitjançant el qual es poden obtenir temperatures inferiors a 0,3 kelvin.

L'any 1936 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química per les seves investigacions sobre les estructures moleculars, el moment dipolar i la difracció dels raigs X i els electrons en compostos gasossos.

Reconeixements modifica

En honor seu s'anomenà l'asteroide (30852) Debye descobert el 2 d'octubre de 1991 per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.

Referències modifica

  1. For Dutch use of "y" and "ij", see IJ (digraph)
  2. Debye's predecessor in the chair of theoretical physics at Utrecht was Cornelis Wind, who died in 1911. Debye's successor at Utrecht was Leonard Ornstein.
  3. «Peter Joseph Wilhelm Debije (1884 - 1966)». Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 27 juliol 2015].
  4. Davies, Mansel Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 16, 1970, pàg. 175–232. DOI: 10.1098/rsbm.1970.0007. JSTOR: 769588 [Consulta: free].
  5. 5,0 5,1 5,2 Laylin, James K. Nobel Laureates in Chemistry, 1901-1992 (en anglès). Chemical Heritage Foundation, 1993-10-30. ISBN 9780841226906. 
  6. 6,0 6,1 Towson University Daily Digest Arxivat 2011-11-20 a Wayback Machine.. Towson.edu. Retrieved on 2012-07-25.
  7. Davies, Mansel Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 16, 1970, pàg. 175–232. DOI: 10.1098/rsbm.1970.0007. JSTOR: 769588 [Consulta: free].
  8. Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 16, 1970, pàg. 175–232. DOI: 10.1098/rsbm.1970.0007 [Consulta: free].
  9. [enllaç sense format] http://www.esrf.eu/files/live/sites/www/files/UsersAndScience/Experiments/CRG/BM26/SaxsWaxs/Debye/Debye1935-1945.pdf Plantilla:Bare URL PDF

Enllaços externs modifica

  • «Peter Debye» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.