Peter Minkowski
Peter Minkowski (10 maig de 1941) és un físic teòric suís. És principalment conegut per la seva proposta, junt amb Harald Fritzsch, del grup SO(10) com a grup de Lie d'una teoria de gran unificació de les interaccions fonamentals, i per la seva proposta independent, més o menys simultàniament amb altres teòrics, del mecanisme de balancí de generació de masses del neutrí.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 maig 1941  (83 anys)Zúric (Suïssa) |
| Dades personals | |
| Formació | ETH Zürich |
| Director de tesi | Markus Fierz |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física teòrica |
| Ocupació | físic teòric |
| Ocupador | Universitat de Berna Organització Europea per a la Recerca Nuclear |
Biografia modifica
Peter Minkowski obtingué la llicenciatura de física el 1963 a l'Institut Federal de Tecnologia de Zurich (ETHZ). El 1967 obtenia el doctorat a l'ETHZ sota la direcció de Markus Fierz amb la tesi Versuch einer konsistenten Theorie eines Espín-2-Mesons (“Intent de Teoria Consistent de Mesons d'Espín 2”).
El 1967–1969 Minkowski fou ajudant a l'Institut de Física Teòrica de la Universitat de Lovaina (Bèlgica), 1969–1971 investigador associat a l'Institut Suís de Recerca Nuclear (SIN llavors a Zúric, ara rebatejar PSI), 1971–1973 Fellow i investigador associat a la Divisió Teòrica del CERN (Ginebra), i 1973–1976 investigador a l'Institut de Física Teòrica de Caltech. L'abril de 1976 va acceptar una invitació de Heinrich Leutwyler per a esdevenir membre de l'Institut de Física Teòrica de la Universitat de Berna, on fou professor convidat (1976-1977), catedràtic associat (1977-1989), i catedràtic (1989-2006). Des del 2006 és professor emèrit.
Minkowski ha estudiat en diversos campsː fenòmens espontanis en les interaccions fortes i estructura de ressonàncies hadròniques, aparellament quark-gluó; unificació de simetries de gauge, extensions per incloure-hi la gravetat, extensions cosmològiques; interaccions electrofebles i la seva connexió amb les interaccions fortes; i física del neutrí.[4][5][6][2][7][8][9][10][11]
Referències modifica
- ↑ P. Minkowski «μ --> e γ at a rate of one out of 10⁹ muon decays?». Physics Letters B, 67, 4, 1977, pàg. 421–428. Bibcode: 1977PhLB...67..421M. DOI: 10.1016/0370-2693(77)90435-X.
- ↑ 2,0 2,1 Fritzsch, H.; Minkowski, P. «Unified interactions of leptons and hadrons». Annals of Physics, 93, 1975, pàg. 193–266. DOI: 10.1016/0003-4916(75)90211-0.
- ↑ «Universität Bern – Albert Einstein Center for Fundamental Physics». Arxivat de l'original el 2013-09-30. [Consulta: 25 febrer 2016].
- ↑ Properties of Hadron States Containing a Condensed Phase of Quark- Antiquark Excitations, Nucl.
- ↑ On the Anomalous Divergence of the Dilatation Current in Gauge Theories, Bern University preprint, unpublished
- ↑ Error en el títol o la url.; Kabana, Sonia«», 29-04-2014. DOI: 10.1051/epjconf/20147100090.
- ↑ On the Spontaneous Origin of Newton's Constant, Phys.
- ↑ On the Cosmological Equations in the Presence of a Spatially Homogeneous Torsion Field, Phys.
- ↑ with H. Fritzsch, ψ - Resonances, Gluons and the Zweig Rule, Nuovo Cimento 30A (1975) 393
- ↑ The Structure of SU(2)L × U(1) Weak Interactions Revisited, in Proceedings of the Int.
- ↑ with C. Greub, Calculation of Lepton Spectra from W-Production at the - Collider, in Proceedings of the First.
