Petxina de pelegrí del Mediterrani
La petxina o copinya de pelegrí de la Mediterrània (Pecten jacobaeus), és una espècie de mol·lusc bivalve lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids i del gènere dels Pecten. Es tracta d'una espècie marina endèmica de la mediterrània, molt pròxima de l'espècie atlàntica Pecten maximus.
Pecten jacobaeus  | |
|---|---|
 La valva plana d'una petxina de pelegrí del Mediterrani | |
| Dades | |
| Font de | petxina de pelegrí |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Bivalvia |
| Ordre | Ostreida |
| Família | Pectinidae |
| Gènere | Pecten |
| Espècie | Pecten jacobaeus Linnaeus, 1758 |
A la cultura cristiana de la Mediterrània, la seva petxina s'associa amb l'apòstol Sant Jaume, el Major, fill de Zebedeu i Salomé, també conegut com a Sant Jacob. Per això el nom en llatí és de petxina més l'adjectiu jacobaeus, és a dir de Jacob. El papa Benet XVI la va incloure al seu escut papal.
Descripció modifica
És un mol·lusc de dues valves irregulars. La valva més petita és plana, de forma arrodonida, i presenta 14-16 canalos estriats radials, que parteixen d'un punt central a l'extrem de la valva. Viu a entre 25 i 200 metres de profunditat, en fons sorrencs, a la mar mediterrània. És hermafrodita, primer maduren les gònades masculines. Menja plàncton i altres organismes flotants per filtració de l'aigua marina a través de les seves brànquies.
Gastronomia modifica
L'ús que se li dona és sobretot gastronòmic. Es poden menjar crues o molt lleument cuites. En cultures de gastronomia atlàntica de vegades es mengen gratinades amb formatge o altres ingredients.
La Unió Europea (Reg. CEE n. 1626 de 27/06/94) estipula que només es poden vendre a partir de deu centímetres de diàmetre.
Obtenció modifica
Es pesca per sistema d'arrossegament
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petxina de pelegrí del Mediterrani |