Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton. Publicat per primer cop el 1687,[1] a instàncies del seu amic Edmond Halley; Newton hi descrivia els seus descobriments en física i càlcul matemàtic. Aquesta obra va marcar un punt d'inflexió en la història de la ciència.[2]
(la) Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica.  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra escrita i tractat |
| Fitxa | |
| Autor | Isaac Newton |
| Llengua | llatí |
| Publicació | Londres , 1687 |
| Creació | 1680 |
| Dades i xifres | |
| Tema | física clàssica |
| Gènere | filosofia natural i mecànica clàssica |
| Representa l'entitat | lleis de Newton |
La seva publicació s'havia retardat enormement per la por de Newton al fet que altres intentessin apropiar-se de les seves descobertes. Els tres llibres de l'obra contenen els fonaments de la física i l'astronomia, escrits en el llenguatge de la geometria pura. El “Llibre I” conté el mètode de les "primeres i últimes raons" i, en forma de notes, es troba com a annex del “Llibre III” la teoria de les fluxions. Encara que aquesta obra monumental li va aportar un gran renom, va resultar un treball difícil de llegir en l'actualitat a causa del llenguatge i to utilitzats. És per això que, en el càlcul diferencial, per exemple, és la notació de Leibniz la que s'ha anat imposant, més intuïtiva i que facilita els càlculs. La notació de Newton resulta més pesada.[3]
En el camp de la mecànica, va recopilar la seva obra en descobriments de Galileo Galilei i va enunciar les tres lleis de Newton. D'aquestes, va poder deduir la força gravitatòria entre la Terra i la Lluna; i va demostrar que aquesta és directament proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la distància, multiplicant aquest quocient per una constant anomenada constant gravitatòria universal. A més a més, va tenir la gran intuïció de generalitzar aquesta llei a tots els cossos de l'univers, amb la qual cosa aquesta equació es va convertir en la llei de la gravitació universal.[4]
L'exemplar de la primera edició que va pertànyer a Newton, que contenia anotacions i correccions manuscrites, està guardat a la Biblioteca Wren del Trinity College de Cambridge.[5] També hi ha conservada una primera edició a la biblioteca de la University College de Londres.
Va existir una polèmica dels Principia Mathematica relacionada amb qui havia estat l'inventor del càlcul, títol que es van disputar Newton i Leibniz. El cert és que, si bé Leibniz va publicar abans les seves idees, Newton havia elaborat tota la seva teoria molt abans, però trigà a publicar-la.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philosophiae Naturalis Principia Mathematica |
- ↑ Philosophiae naturalis principia mathematica, auctore Is. Newton, Londini, iussu Societatis Regiae ac typis Josephi Streater, anno MDCLXXXVII
- ↑ ...De les obres de Newton, escrites en llatí o bé en anglès, destaca indiscutiblement «Philosophiae naturalis principia mathematica» (1687), que hom ha comparat per la seva transcendència amb els Elements d'Euclides i amb el posterior On the Origin of Species de Darwin.[...] a «Philosophiae Naturalis Principia Mathematica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Llibre de Principia Mathematica amb anotacions de Newton» (en llatí). Mikicat. Arxivat de l'original el 2015-02-23. [Consulta: 22 febrer 2015].
- ↑ «De Galileo a Newton» (en anglès). Mikicat. Arxivat de l'original el 2015-03-05. [Consulta: 22 febrer 2015].
- ↑ «Llibres impresos antigament -> Philosophiae» (en anglès). Mikicat. Arxivat de l'original el 2015-05-10. [Consulta: 22 febrer 2015].